Un silenci commovedor

Ocasionalment passa que l'¨¨xit d'un concert no es mesura per la durada i la intensitat del soroll dels aplaudiments sin¨® pel silenci que segueix a l'extinci¨® de l'¨²ltim eco despr¨¦s de l'¨²ltima nota. Nom¨¦s dura uns segons, per¨° ¨¦s un silenci que sona, i sona a eternitat.

En aquell moment m¨¤gic l'espectador s'adona que el que ha viscut fins llavors com una experi¨¨ncia personal, privada, ¨ªntima, ¨¦s, de fet, un acte col¡¤lectiu i que al seu costat hi ha altres ¨¤nimes que, pel seu silenci, intueix tamb¨¦ tocades per la m¨²sica tan intensament com la seva.

L'¨²ltima resson¨¤ncia dels "Ewig ... Ewig" (Eternament ... Eternament) que culminen Das Lied von der Erde (La can?¨® de la Terra) de Gustav Mahler ja s'havia extingit feia alguns segons per¨° Josep Pons encara aguantava la batuta aixecada, Matthias Goerne mantenia la mirada baixa, encara no donava perm¨ªs per aplaudir, la interpretaci¨® encara no s'havia acabat, faltava el silenci commovedor, la consci¨¨ncia d'haver assistit a una cosa meravellosa i transcendent i el retorn, gens f¨¤cil, a un lloc i a una data: la nit del 22 d'agost a la Can¨°nica Santa Maria de Vilabertran. Finalment, Goerne va aixecar la mirada, Pons va abaixar la batuta i va esclatar l'aplaudiment.

Havia comen?at el concert Preludi a la migdiada d'un faune de Debussy, una pe?a meravellosa que no encaixava de cap manera en aquest concert per¨° que va servir per gaudir de l'actuaci¨® impressionant del flautista Alvaro Octavio i de l'alt nivell del conjunt instrumental: un quintet de corda, un quintet de vent, piano, harm¨°nium i percussi¨® que Josep Pons havia creat ad hoc per interpretar la pe?a major del concert, l'adaptaci¨® iniciada per Arnold Sch?nberg el 1921 i completada per Rainer Riehn el 1983 de la Can?¨® de la Terra, el cicle de sis can?ons per a tenor, mezzosoprano (o bar¨ªton) i orquestra compost per Gustav Mahler entre el 1908 i el 1909.

El bar¨ªton Matthias Goerne, el tenor Charles Reid i el conjunt instrumental van oferir una interpretaci¨® superba, memorable de la Can?¨® de la Terra.

L'adaptaci¨® pensada per Sch?nberg no tenia, evidentment, la sumptuositat ni l'opul¨¨ncia de l'orquestraci¨® original mahleriana, tampoc conservava l'equilibri t¨ªmbric original, per¨° oferia no pocs al¡¤licients. El principal, la pres¨¨ncia aclaparadora, subjugant de la veu, i amb ella, del text i el seu poder de suggeriment.

Els antics poemes xinesos, no poc influ?ts pel Tao, que remeten a un subjecte que se sap ef¨ªmer, transitori, mentre admira serenament, sense esperan?a de deixar empremta, una terra que es perpetua sense projecte, sense consci¨¨ncia moral i que troba en el fet de perpetuar-se sense meta la seva ra¨® de ser, van sonar recollits, intensos, immediats. Reid va cantar b¨¦, amb veu poderosa i f¨¤cil; Goerne, tamb¨¦, per¨° aquest ¨²ltim va afegir a la seva interpretaci¨®, una calor, una llibertat, un cantar des del text, des del sentit del text i no des de la partitura, subjugant.

L'actuaci¨® de Matthias Goerne, l'artista m¨¦s fidel de la Schubert¨ªada, continua avui amb un recital acompanyat al piano per?Alexander Schmalcz amb obres de Robert Schuman amb totes les entrades, com sempre, venudes.