Trag¨¨dies colonials

Aquesta ¨¦s una placa que van pagar els artillers aquarterats a Catalunya, com a homenatge a un dels seus companys caiguts en batalla. ?s una pe?a de ferro situada a l'altura d'un primer pis, a la conflu¨¨ncia dels carrers de Tinent Flomesta i Canalejas del barri de Sants, amb la inscripci¨®: ¡°L'excel¡¤lent¨ªssim Ajuntament de Barcelona va donar aquest carrer al tinent d'artilleria D. Diego Flomesta Moya, que va morir de gana i set abans que ensenyar el maneig dels canons a l'enemic¡±.

Les guerres al Marroc van ser una sagnia de la qual gaireb¨¦ no es va obtenir benefici, fruit de les necessitats d'un ex¨¨rcit que havia perdut un imperi durant el segle XIX, i en el qual molts oficials necessitaven fer m¨¨rits i ascendir en l'escalaf¨®. La sort del tinent Flomesta de la inscripci¨® ens porta a l'any 1921, quan es va produir el Desastre d'Annual. Com en tantes ocasions, el motiu d'aquesta trag¨¨dia cal buscar-lo en la compet¨¨ncia entre dos comandaments. Tot va comen?ar quan l'alt comissari D¨¢maso Berenguer, la m¨¤xima autoritat espanyola en el protectorat marroqu¨ª, va prendre la poblaci¨® de Tazarut. El seu immediat subordinat, el comandant general de Melilla, Manuel Fern¨¢ndez Silvestre, ¡°un militar temerari i fanfarr¨® que afirmava tenir tres collons, va decidir llan?ar les tropes de Melilla sobre Alhucemas a tota velocitat¡±. Ho explicaven Gustau Ner¨ªn i Alfred Bosch al seu llibre La guerra que va venir d'?frica, en qu¨¨ buscaven en aquell vell conflicte les bases de la posterior Guerra Civil Espanyola.

L'avan? de Silvestre es va iniciar sense trobar excessiva resist¨¨ncia. Confiat per aix¨°, les seves tropes van avan?ar fins a penetrar 130 quil¨°metres a l'interior del Rif. Per¨° quan les seves l¨ªnies de prove?ment comen?aven a for?ar-se, la situaci¨® va donar un gir i les tropes ind¨ªgenes van canviar de b¨¤ndol. Al maig, l'ex¨¨rcit estava al campament d'Annual. All¨¤, Silvestre va saber que els rifenys havien pres la posici¨® d'Abarr¨¢n, on havien mort 179 dels seus 250 defensors. Entre els presoners en aquesta operaci¨® hi havia el tinent Diego Flomesta, nascut a Bullas (M¨²rcia), que s'acabava d'incorporar a la Primera Bateria d'Annual. En una de les seves sortides, la seva unitat va ser assetjada, i ell va resultar ferit al cap i el bra?. Morts els seus caps, va assumir el comandament. Esgotades les municions, va inutilitzar les peces artilleres abans de ser capturat. Els rifenys el van curar i van intentar conv¨¨ncer-lo perqu¨¨ els instru¨ªs en el maneig dels canons, a la qual cosa es va negar, i va morir poc despr¨¦s en negar-se a ser curat i alimentat per l'enemic. Setmanes despr¨¦s va tenir lloc la caiguda d'Igueriben, Silvestre va haver de recon¨¨ixer la desesperaci¨® de la seva situaci¨® a Annual, sense municions ni aigua. L'evacuaci¨® va ser una carnisseria, i els rifenys van fer moltes baixes. En aquell combat va morir Silvestre, no se sap si tirotejat o su?cidat. Els pocs supervivents van arribar al campament de Mont Arruit, on es va produir una matan?a encara pitjor.

Aquesta contundent derrota en batalla va commocionar el pa¨ªs, davant la qual cosa el govern va haver d'encarregar l'anomenat Expedient Picasso, que va destapar la incompet¨¨ncia i la corrupci¨® del contingent colonial, amb dures acusacions als generals Silvestre i Berenguer. Per a les esquerres l'informe va ser tebi en les seves conclusions, malgrat que apuntaven al mateix rei. Per als militars africanistes va ser poc menys que una ofensa, que els va cohesionar com a grup. Per impedir que el proc¨¦s tir¨¦s endavant, el 1923 el general Miguel Primo de Rivera va fer un cop d'estat.

Quan el 1928 es va posar aquesta placa, Sants rebia molta immigraci¨® murciana, aix¨ª que la dedicat¨°ria va tenir aspecte de picada d'ullet cap a ells. El 2 de maig es va aixecar una tribuna que van ocupar les autoritats, el capit¨¤ general, el governador civil, el president de la Diputaci¨® i l'alcalde, que es van dirigir al nombr¨®s p¨²blic assistent. Veient les dimensions del carrer, gaireb¨¦ no hi havia de cabre ni una agulla. El Desastre d'Annual va deixar la seva empremta aqu¨ª i en altres carrers de Barcelona, com la dedicada a Fernando Primo de Rivera o al Capit¨¤ Arenas, tots dos morts al Mont Arruit; la del defensor d'Igueriben, el comandant Ben¨ªtez; o el carrer Rafael Valenzuela (cap de la Legi¨® mort el 1922 i substitu?t pel jove comandant Francisco Franco), que el 2013 va ser rebatejat com a carrer John Maynard Keynes.