Fran?a ja emet el documental sobre el Rei que TVE vol ocultar

¡°Els pitjors moments del meu regnat han estat els assassinats terroristes que han patit els espanyols durant tants anys; m¨¦s de 800 persones mortes¡±, diu el rei Joan Carles, amb ll¨¤grimes als ulls, en el documental realitzat pel director de cinema hispanofranc¨¨s Miguel Courtois, per enc¨¤rrec de la televisi¨® p¨²blica francesa, en coproducci¨® amb RTVE. Una pel¡¤l¨ªcula el director general de la qual, Jos¨¦ Antonio S¨¢nchez, no vol emetre a la cadena p¨²blica espanyola.

Ahir, al cinema de la localitat bascofrancesa de Sant Joan Lohitzune, vaig assistir a una projecci¨® privada de la pel¡¤l¨ªcula, en franc¨¨s (TVE no n'ha encarregat la traducci¨® a l'espanyol prevista en el conveni de coproducci¨®). Un documental de 150 minuts gravat durant diversos mesos a Espanya entre finals del 2013 i mitjans del 2014 i que utilitza imatges dels arxius de Televisi¨® Espanyola. El projecte va ser encarregat per la televisi¨® p¨²blica francesa al director Miguel Courtois i a la periodista i escriptora Laurence Debray (que ha publicat un llibre sobre el rei Joan Carles I).

No fa falta dir que jo no s¨®c objectiu a l'hora de valorar la pel¡¤l¨ªcula, perqu¨¨ vaig treballar durant 28 mesos com a director de Comunicaci¨® de la Casa del Rei i vaig participar activament en la preparaci¨® i els rodatges del documental (cinc hores d'enregistrament al Rei al seu despatx del Palau de la Zarzuela). Potser per aix¨° estic sufocat per les explicacions que donen des de RTVE per justificar que no compliran la seva part de l'acord i privar aix¨ª els espanyols de veure una pel¡¤l¨ªcula que la TF3 emetr¨¤ en prime time els propers mesos.

La pel¡¤l¨ªcula arrenca amb les paraules de l'encara rei Joan Carles I quan va anunciar la seva abdicaci¨® el 2 de juny del 2014. A partir d'aqu¨ª, amb anades i vingudes en la hist¨°ria, el narrador va explicant la seva vida des que va arribar a Madrid des de Lisboa, quan era petit, en el Lusitania Express, fins a la proclamaci¨® del seu fill, Felip VI, el 19 de juny del mateix any. Ni Courtois ni Debray sabien que el Rei abdicaria uns mesos despr¨¦s mentre el gravaven a la Zarzuela (no l'hi pod¨ªem dir, per raons ¨°bvies), per¨° Joan Carles i Felip s¨ª que ho sabien i en les seves declaracions es poden deduir claus del que va passar m¨¦s tard.

Joan de Borb¨® va ser un home que va renunciar a tot per la democr¨¤cia i la Monarquia¡±

Joan Carles I

La forma triada per a l'entrevista era especial. El Rei estava assegut a la taula del seu despatx oficial i anava veient imatges de la seva vida a la televisi¨®. Laurence Debray li preguntava sobre aquells moments i ell responia; de vegades amb paraules, de vegades amb silencis. El rei Joan Carles parla amb tota naturalitat davant les c¨¤meres de Courtois i es mostra rialler de vegades, taxatiu d'altres i trist i malenconi¨®s en moltes ocasions; sobretot, quan parla de la tr¨¤gica mort del seu germ¨¤ (¡°el trobo molt a faltar¡±), o de les dif¨ªcils relacions amb el seu pare, Joan de Borb¨®. ¡°Ara penso que l'acte d'abdicaci¨® del meu pare hauria d'haver estat m¨¦s solemne i amb m¨¦s pompa, perqu¨¨ s'ho mereixia¡±, diu el Monarca mirant a la c¨¤mera; ¡°va ser un home que va renunciar a tot per la democr¨¤cia i la Monarquia¡±.

El Rei riu quan explica la seva primera reuni¨® amb Francisco Franco. ¡°Em va trucar perqu¨¨ an¨¦s a veure'l al seu despatx i jo llavors era una criatura¡±, explica. ¡°Ell parlava de no s¨¦ quines coses i jo la veritat ¨¦s que no l'escoltava, perqu¨¨ hi havia un ratolinet corrent pel terra del seu despatx i jo l'¨²nic que feia era mirar-lo. Ell se'n va adonar i em va preguntar que qu¨¨ passava i jo vaig assenyalar el ratol¨ª i li vaig dir que all¨° era el que mereixia la meva atenci¨®¡±.

M¨¦s seri¨®s i taxatiu es posa quan li pregunten per qu¨¨ va acceptar estar amb el general Franco durant tants anys i heretar la suprema autoritat de l'Estat del dictador. ¡°Si no hagu¨¦s aguantat el que vaig aguantar¡±, diu, ¡°no hauria passat el que despr¨¦s va passar a Espanya: la reinstauraci¨® de la democr¨¤cia i de la Monarquia parlament¨¤ria¡±.

M¨¦s seri¨®s i taxatiu es posa quan li pregunten per qu¨¨ va acceptar estar amb el general Franco

El Rei explica detalls poc coneguts sobre la seva decisi¨® ferma de legalitzar el Partit Comunista d'Espanya abans de les primeres eleccions de la democr¨¤cia. ¡°Tenia molt clar que no podia haver-hi democr¨¤cia sense el PCE¡±, explica. ¡°Vaig fer que transmetessin a Santiago Carrillo el missatge mesos abans, amb l'advertiment que ho faria quan i com volgu¨¦s jo; ell va acceptar el tracte i va donar suport a la Monarquia i la bandera espanyola. Despr¨¦s, quan ens vam veure, em va demanar disculpes per haver-me anomenat Joan Carles el Breu; fixa't¡±.

?s curi¨®s com el Monarca treu import¨¤ncia a moltes de les decisions m¨¦s transcendentals del seu regnat, com la destituci¨® de Carlos Arias Navarro com a president del Govern espanyol, o la decisi¨® d'arribar fins al final en el proc¨¦s de democratitzaci¨® a Espanya. ¡°La veritat ¨¦s que jo llavors havia heretat tot el poder de Franco¡±, diu somrient, ¡°i vaig renunciar perqu¨¨ no hi havia un altre cam¨ª que la democr¨¤cia¡±.

L'actual rei, Felip VI, tamb¨¦ parla en la pel¡¤l¨ªcula. Lloa les figures del seu pare i del seu avi i explica que Joan Carles sempre li havia dit que no valien els consells quan arrib¨¦s a ser Rei, que havia d'imprimir el seu propi car¨¤cter al seu regnat. Ell sabia llavors que es produiria l'abdicaci¨® del seu pare durant els mesos seg¨¹ents i tenia molt clar que les seves primeres decisions marcarien aquest nou estil.?