Herois i covards

L¡¯heroisme t¨¦ mala fama. ?s comprensible, les conteses les narren els vencedors, que s¨®n capa?os de deformar les atrocitats fins a convertir-les en gestes. Tenim suficient curr¨ªculum de dictadura grollera per relativitzar la figura de l'heroi. Les morts netes de les pel¡¤l¨ªcules de Hollywood dels quaranta i cinquanta, els bons i els dolents a l¡¯estil Stallone dels vuitanta s¨®n simple propaganda, de la pitjor.

En la cultura dominant, Camins de gl¨°ria ¨¦s una excepci¨® i pot ser que per aix¨° Europa central i els seus sat¨¨l¡¤lits hagin abra?at el pacifisme. Per defecte. Uns recorden la Segona Guerra Mundial, uns altres les not¨ªcies fredes dels Reagan i Andr¨®pov i els de m¨¦s enll¨¤ haguessin estat feli?os si Fukuyama hagu¨¦s tingut ra¨® i hagu¨¦ssim assistit al final de la hist¨°ria.

La hist¨°ria no s¡¯aturar¨¤ per cap Fukuyama i les zones de confort ideol¨°gic duren poc i malament. La unanimitat, si ¨¦s na?f, ¨¦s doblement reprotxable. Prova d'aix¨° ¨¦s que es pot arribar a permetre una matan?a com la de Srebrenica en nom del pacifisme de mals menors. Despr¨¦s, aix¨° s¨ª, en nom del pacifisme o de l'inter¨¨s estatal es pot arribar a parlar de nacionalismes exacerbats. La hist¨°ria de la inf¨¤mia peninsular sempre necessita un nou ap¨¨ndix, aqu¨ª els herois s¨®n encara el torero i la seva quadrilla.

A Europa no estan gaire millor. Si no, no s'ent¨¦n que mentre els mitjans es lamentin de Srebrenica i Hiroshima prestin una atenci¨® m¨¦s que relativa a guerres com la que pateix el poble kurd. B¨¦, s'ent¨¦n massa b¨¦. Turquia ¨¦s un aliat estrat¨¨gic i l'amor sobtat dels Estats Units per l¡¯Iran torna a deixar-los sols, als kurds. Sols contra tothom, que ¨¦s el que passa quan no es t¨¦ un Estat que et defensi, que la resta de governs se¡¯n renten les mans fins i tot veient la batalla de Kobane en directe. El poble kurd ha lluitat contra el pitjor del dolent, n¡¯hi ha prou de recordar el genocidi ordenat per Saddam Hussein o els equilibris de les tropes que van ocupar l¡¯Iraq per no ofendre Turquia. Un pa¨ªs que encara no ha reconegut el genocidi armeni, com ha de recon¨¨ixer el kurd?

El poble kurd lluita contra ISIS amb una m¨¤ lligada a l'esquena. Gr¨¤cies a les xarxes socials, que tant disgusten el president Erdogan, hem vist desfilar les dones kurdes cap al front i hem llegit el testimoni de voluntaris que mai tindran el reconeixement d'aquelles altres Brigades Internacionals. ?s possible fins i tot que l'esquerra europea, tan neta ella, arribi a repudiar-los per nacionalistes.

De vegades la negaci¨® de l'heroisme ali¨¨ ¨¦s l'excusa per no acceptar la pr¨°pia covardia. Penseu en el Kurdistan i escolliu un dia a l'atzar, de fa un any o d¡¯aqu¨ª a dos mesos. A la humiliaci¨® quotidiana cal afegir atemptats, detencions arbitr¨¤ries o assassinats com el d¡¯Ekin Van, el cad¨¤ver nu i vexat del qual va servir d'advertiment per a la resta de dones de Sirnak.

?s clar que hi ha herois. Els milers de joves nord-americans que van desembarcar a Normandia per lluitar per una gent que no coneixien i per un pa¨ªs que pot ser que no sabessin situar en el mapa. Els desapareguts a Xile, l¡¯Argentina i Nicaragua i els que avui tornen a desapar¨¨ixer a M¨¨xic buscant altres desapareguts. Com es pot posar en dubte la valentia de fam¨ªlies com la de Malala, la nena tirotejada pels talibans? I l¡¯empenta de pares i mares que en aquests moments creuen S¨¨rbia despr¨¦s de fugir de S¨ªria? El conservador del patrimoni de Palmira, Khaled al-Assad, va decidir quedar-se i va ser decapitat.

No tots som iguals. Hi ha individus i grups que poden permetre's ser pacifistes. Fins i tot exercir-ne i manifestar un pacifisme c¨ªnic i condescendent, progressista i conservador. Europeu, en definitiva. Ja no ens estranya que tres nord-americans redueixin un terrorista en un tren franc¨¨s.

Desconfiar de l'hero?citat ¨¦s un deure moral i intel¡¤lectual. Fer servir aquesta desconfian?a per mantenir la pr¨°pia comoditat ¨¦s covardia. No ¨¦s dol? morir per la p¨¤tria i deixo al judici de cadasc¨² saber si ¨¦s decor¨®s fer-ho per la fam¨ªlia o pels nostres ve?ns. El que segur que ¨¦s indecor¨®s ¨¦s no recon¨¨ixer el valor en la trag¨¨dia, perqu¨¨ per molt aliena i nacional que ¨¦s, tamb¨¦ ¨¦s pr¨°pia. La valentia en democr¨¤cia comen?a per informar. Informem sobre el Kurdistan, sobre el Tibet i sobre M¨¨xic. Si no ¨¦s per heroisme, que sigui per dec¨¨ncia.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.