Balada del barber assass¨ª

S¨®n dos vells casalots del carrer Pou de la Figuera, que entre tantes finques modernes que els envolten semblen viure una miqueta intimidats, entre l'irreconeixible carrer de Serra Xic i els jardins coneguts popularment com el Forat de la Vergonya. Nom¨¦s fent un cop d'ull, el transe¨¹nt percep en aquest lloc les traces d'aquells ¡°esponjaments¡± que van envestir tantes cases antigues, i tants ve?nats de tota la vida. Aqu¨ª la cosa va comen?ar amb un PERI ¨Cpla especial de reforma interior¨C que havia de restaurar un barri hist¨°ric, i va acabar amb una col¡¤lecci¨® de blocs d'apartaments nous. Encara que de manera totalment inesperada, despr¨¦s de violents enfrontaments amb la Gu¨¤rdia Urbana els ve?ns van aconseguir guanyar aquesta pla?a p¨²blica, l'¨²nic espai verd del seu barri. Intueixo que en aquell mateix proc¨¦s es van haver de salvar aquestes cases i el petit carrer¨® que hi ha entre elles, protagonistes d'una llegenda urbana sobre un barber assass¨ª, un fondista ambici¨®s i un captaire justicier.

Ens interessa fixar-nos justament en l'estret corredor que surt del Pou de la Figuera, administrativament el n¨²mero 14. Segons sembla, antigament s'havia anomenat de Massada o Massades, per¨° ara t¨¦ la mateixa placa que el carrer amb qu¨¨ es creua. La faula popular diu que en aquest mateix terreny hi va haver un hostal en el qual va tenir lloc un episodi sagnant. La hist¨°ria t¨¦ una semblan?a considerable amb Sweeney Todd, que va ser fullet¨® per entregues, obra de teatre, musical de Stephen Sondheim i pel¡¤l¨ªcula de Tim Burton. L'argument es repeteix en diverses narracions europees, com la vuitcentista del pastisser de carn humana i el barber assass¨ª, que situava l'acci¨® en el Par¨ªs del segle XV. Una trama que tamb¨¦ es troba a?Espill o Llibre de les dones de Jaume Roig, que la situava a la mateixa ciutat i segle. En Roig no hi havia el barber, per¨° ja se suggerien tots els temes principals, des de la venda de pastissets de carn fins al mecanisme que obria una trapa per la qual queien les v¨ªctimes cam¨ª del forn. Fins i tot coincidia amb el personatge femen¨ª (a Sweeney Todd, la senyoreta Lovett), que aqu¨ª era una hostalera parisenca i les seves filles. Finalment les detenien quan un client trobava un dit dins d'un past¨ªs, Segons aquest autor, ¡°dels budells en feien salsitxes i llonganisses, les m¨¦s bones i fines del m¨®n sencer¡±, i en una fossa ¡°profunda com un pou, hi ficaven els ossos descarnats, les cames i els caps¡±.

Aquest tipus d'hist¨°ries s'insereixen en les narracions d'¡°hostals vermells¡±, que recorden el canibalisme ocasional practicat al continent europeu en moments de grans fams. En aquests contes es parla d'un hostaler que roba i assassina els seus clients, i despr¨¦s en cuina la carn per als seus ignorants comensals. No deixa de ser una variant de l'ogre de Hansel i Gretel, que recorda els anys de l'alta edat mitjana, ¡°quan els forts devoraven els febles, els esquarteraven, els rostien i se'ls menjaven¡±, en una terror¨ªfica descripci¨® del monjo medieval Raoul Gabler.

La versi¨® barcelonina explica que existia un fam¨®s hostal al carrer del Pou de la Figuera, conegut per la qualitat i el preu barat dels seus plats de carn. La clientela no ho sabia, per¨° el secret d'aquell delici¨®s sabor estava en la mat¨¨ria primera. Segons Joan Amades (un dels que va recollir aquesta llegenda), ¡°la carn humana t¨¦ un sabor molt delicat, superior a qualsevol altra¡±. L'hostal compartia finca amb una barberia, i tots dos empresaris s'havien associat. El barber s'encarregava de triar les v¨ªctimes entre els seus clients m¨¦s desfavorits, aquells dels quals ning¨² notaria la desaparici¨®; els degollava i en llan?ava els cossos a un soterrani, on l'hostaler els trossejava i cuinava.

Tot anava a cor qu¨¨ vols, fins que el barber va tenir la mala idea de convidar a un afaitat un rodam¨®n que passava pel carrer. El bon home va acceptar de bon grat, per¨° un mal pressentiment el va mantenir alerta. Quan el f¨ªgaro anava a fer-li la tonsura mortal, el captaire va aturar el tall. Van forcejar i el criminal va caure per la trapa, sent escabetxat i estofat pel seu c¨°mplice, que no el va recon¨¨ixer. El rodam¨®n es va poder escapar i va alertar la policia. Fruit d'aquesta den¨²ncia, el fondista va ser executat i l'hostal enderrocat per esborrar-ne la mem¨°ria. I d'aquella demolici¨® en va sorgir aquest atzucac.