¡®La cr¨¨me de la cr¨¨me¡¯ de Pedralbes

El?2005 el monestir de Pedralbes mostrava per primera vegada una selecci¨® del seu ric patrimoni format per m¨¦s de 6.000 obres reunides al llarg de vuit segles. La sala, que havia servit de dormitori per a les monges clarisses i que entre el 1993 i el 2004 havia acollit la part catalana de la col¡¤lecci¨® Thyssen-Bornemisza, abans d'emigrar al MNAC, ha acabat sent el lloc ideal per exposar 70 peces, el bo i millor d'aquest conjunt excepcional de peces tant de la vida religiosa com de la vida quotidiana de les monges que el temps ha acabat donant un valor art¨ªstic. Totes han arribat a nosaltres gr¨¤cies a una mena de miracle que ha fet que alguns dels conflictes que ha viscut Barcelona, entre ells la desamortitzaci¨® del segle XIX, la Setmana Tr¨¤gica del 1919 i la Guerra Civil, semblen haver-les respectat.

Per¨° les modes i les tend¨¨ncies canvien. Tamb¨¦ pel que fa a la museografia. Si fa deu anys les obres d'art, les peces de mobiliari, els objectes lit¨²rgics i d'orfebreria es mostraven en compartiments de colors vius vermells i verds, els mateixos que hi havia a la paleta dels artistes medievals i renaixentistes, despr¨¦s de subdividir l'enorme sala g¨°tica del segle XIV, ara han tornat el color neutre i els espais di¨¤fans, m¨¦s sobris, que no deixen cap dubte que estem en un dels espais m¨¦s singulars de la ciutat. ¡°La intenci¨® ¨¦s que la museografia passi desapercebuda i potenciar l'enorme sala g¨°tica que es va construir el segle XIV en els primers anys del monestir, igual que l'esgl¨¦sia i el pis de baix del claustre que va impulsar la mateixa fundadora, la reina Elisenda de Montcada, dona de Jaume II. Una obra que el segle XVI es va coronar amb un cassetonat de fusta¡±, explica Rafael Cornudella, comissari de la mostra Pedralbes. Els tresors del Monestir juntament amb Mari¨¤ Carbonell (els dos professors d'Art de la Universitat Aut¨°noma i responsables de la primera presentaci¨® el 2005 juntament amb la directora del centre, Anna Castellano). Per aix¨° s'han eliminat les barreres visuals i la mostren amb un aspecte semblat al que va tenir en els seus or¨ªgens, quan les monges dormien totes a la mateixa sala, sense cel¡¤les. Tamb¨¦ s'han eliminat bona part de les peces que s'exposaven des del 2005: ¡°un 30%¡±, segons Cornudella.

La relaci¨® que el monestir de Pedralbes ha tingut?amb la reialesa i les classes poderoses de la ciutat?des que es va fundar?queda patent en contemplar les obres d'art que s'hi exposen. El mateix passa amb les peces que reben el visitant: un conjunt format per una Verge i un ¨¤ngel anunciador realitzats el segle XIV en alabastre i, sobretot, unes figures de pessebre de la Verge, Josep i el Nen Jes¨²s, del mateix material i ¨¨poca per¨° amb la policromia original intacta i sense cap trencament tot i tenir 600 anys d'antiguitat. ¡°Aquesta representaci¨® tridimensional del Naixement ¨¦s, per la seva conservaci¨® i antiguitat, un unicum¡±, assegura l'expert assenyalant la curiosa cantimplora que porta Jes¨²s a l'esquena. Aquestes peces formen part del primer dels quatre ¨¤mbits, l'anomenat Esplendor, quan el monestir va ser un dels centres espirituals i culturals m¨¦s destacats de Barcelona. ¡°Tamb¨¦ s¨®n d'aquesta ¨¨poca les pintures de la capella de Sant Miquel i el monument funerari bifront de la reina Elisenda¡±, apunta Cornudella, a m¨¦s d'alguns mobles, com una arca, que formaven part de l'aixovar de la reina.

El seg¨¹ent ¨¤mbit,?Reformes, correspon al segle XVI i un dels protagonistes n'¨¦s Fernando el Cat¨°lic que va substituir els ¨°rgans de poder del centre per poder endollar?personatges del seu entorn, com va fer amb la seva filla Mar¨ªa de Arag¨®n, a qui va nomenar abadessa i que va comportar la implantaci¨® del corrent m¨¦s rigor¨®s de l'orde francisc¨¤, l'observan?a, i va fomentar una clausura m¨¦s estricta. Art¨ªsticament el per¨ªode est¨¤ marcat per l'arribada massiva d'obres d'art flamenc, el de moda a l'¨¨poca. Destaquen un relleu de l'Epifania realitzada en terracota vidriada al taller de Della Robbia dels volts del 1475, l'impressionant Crist assegut a la roca freda, una figura de grand¨¤ria natural de Jes¨²s desesperat davant la mort segura i, sobretot, una selecci¨® dels caracter¨ªstics retaules facticis, creats ¡°com si fossin trencaclosques¡± combinant peces de proced¨¨ncia i estils diversos. ¡°Se'n conserven una desena i no tenen parang¨®¡±, explica Cornudella. En alguns es poden veure els escuts dels seus promotors, com Teresa de Cardona o la fam¨ªlia dels Rocabert¨ª.

El barroc protagonitza l'¨¤mbit Recolliment, mentre que Renaixen?a repassa les obres modernistes i neog¨°tiques.