Matar Baliarda

Continuen sent unes voreres estretes i serpentines, que neixen a la moderna Meridiana i acaben com un atzucac. L'antic carrer del Carme de Sant Andreu del Palomar conserva les seves t¨¤pies i les seves cases modestes, de planta i primer pis. Just a la cantonada amb el carrer C¨°rdova hi ha un habitatge, amb reixes a les finestres i dos balcons. Sobre la porta es veu una placa de rajola que commemora el fam¨®s Noi Baliarda, revolucionari, heroi primerenc del moviment obrer, coronel de la mil¨ªcia republicana, guerriller, protegit pels humils i perseguit per les autoritats locals, que el van considerar un bandoler. Com Jesse James, fugit tamb¨¦ per for?a despr¨¦s de la batalla, nom¨¦s una delaci¨® va provocar la seva mort la matinada del 28 d'agost del 1850.

La placa que el recorda el representa com un pag¨¨s per¨°, en realitat, era un obrer fabril

Aquell estiu feia poc m¨¦s d'un any que havia acabat la Guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlista, que havia enfrontat les tropes de la reina Isabel II contra una coalici¨® de carlistes i republicans. En aquelles dates, els diaris nom¨¦s donaven not¨ªcia de les partides que es negaven a rendir-se, i que convertits en trabucaires assolaven Catalunya. El diari El ?ncora informava aquell mes de juliol que la partida de Baliarda havia actuat al Clot; all¨¤ havien segrestat diversos gu¨¤rdies als quals van retenir unes hores. En les seg¨¹ents jornades, el mateix rotatiu narrava les aventures d'aquest grup de fugitius. Perseguits de prop, havien travessat Horta sense que l'alcalde d'aquesta poblaci¨® avis¨¦s la policia, motiu pel qual va ser empresonat a la Ciutadella i bandejat tres anys a Mallorca. El capit¨¤ general va prevenir tots els alcaldes del Principat que arrestaria tothom qui accept¨¦s pagar cap impost al l¨ªder Baliarda. Els Mossos d'Esquadra van trobar per Santa Coloma de Gramenet el seu cavall, i van deduir que s'havia internat als boscos. A finals de juliol van detenir cinc membres de la seva partida i van ser afusellats immediatament. I l'¨²ltim dia del mes va arribar not¨ªcia que se l'havia vist a Terrassa, nom¨¦s acompanyat d'un dels seus homes, en direcci¨® als profunds boscos de Vacarisses.

La placa el recorda a la seva casa natal i el representa com un pag¨¨s, portant barretina, armilla negra i camisa blanca, faixa vermella, pantalons curts de pana i espardenyes, amb una fal? en una m¨¤ i un trabuc a l'altra. En realitat, Francesc Baliarda era un obrer fabril, un teixidor, i amb tota seguretat no portava aquesta indument¨¤ria. Durant la Primera Guerra Carlista va lluitar amb els liberals i va ser assistent personal de Joan Prim. Per¨° l'actitud del general durant el mot¨ª de la Jam¨¤ncia el va fer canviar de b¨¤ndol, i es va unir als revolucionaris. El 1845 va participar en la primera revolta contra les Quintes, i amb el grau de coronel a la Guerra dels Matiners. Al capdavant d'una unitat guerrillera va executar un agent del Govern al Clot, i es va quedar l'arsenal que guardava el difunt. I poc despr¨¦s va segrestar tres gu¨¤rdies municipals de Gr¨¤cia. Per¨° despr¨¦s de la fi dels combats, molts ven?uts no van tenir cap altre remei que anar-se'n a la muntanya.

La seva llegenda va comen?ar despr¨¦s de morir. El 1907 al carrer del Carme li van donar el seu nom

L'agost del 1850 es va veure els homes de Baliarda pel Llobregat, per Montcada i el Montseny. Tamb¨¦ corria el rumor que havia fugit a Fran?a, tot i que en realitat s'amagava a casa de la seva mare. El capit¨¤ general va rebre una delaci¨® an¨°nima, un av¨ªs que el l¨ªder republic¨¤ havia tornat a casa, i hi va enviar els Mossos d'Esquadra amb un esquadr¨® de cavalleria. El postill¨® informava que a mitjanit s'hi van personar les autoritats i els va atendre l'anciana mare de Baliarda, que es va negar a obrir-los. Els agents es van impacientar i van tirar a terra la porta, quan de sobte va apar¨¨ixer un home armat a l'interior de la casa que va obrir foc, i tot seguit va intentar escapar acompanyat de dos homes m¨¦s pel corral. En aquell tiroteig va morir un policia, el coronel Francesc Baliarda, de tan sols 37 anys, i el seu cunyat Josep Puig (el germ¨¤ de Baliarda va aconseguir escapar). Els dos cad¨¤vers es van exposar tot el dia a la vorera, segons sembla al carrer de Sant Lloren? cantonada amb Gran de Sant Andreu, com si fossin trofeus de ca?a. Per¨° despr¨¦s de la seva mort va comen?ar la seva llegenda, i el poble va comen?ar a explicar les seves aventures. La seva fama va arribar a tal punt que el 1907 li van canviar el nom al carrer del Carme pel seu nom actual: carrer Baliarda.