Un segle d¡¯experiments militars secrets amb humans

A finals del 1964, durant unes maniobres prop de Porton, al comtat de Wiltshire (Regne Unit) i no gaire lluny de les pedres de Stonehenge, 16 comandos de la marina reial brit¨¤nica van comen?ar a comportar-se de manera estranya. Al segon dia dels exercicis, mentre uns soldats sortien a camp obert, exposant-se al foc enemic, d'altres alimentaven ocells imaginaris i alguns corrien pels turons o s'enfilaven als arbres a fer el mico. Va haver-hi fins i tot qui va comen?ar a apuntar els seus companys amb la seva arma. L'informe secret d'aquell dia recull que "el grup es va desorganitzar, i va caure en la indisciplina, i eren incapa?os de complir cap ordre". El seu comandant, va donar la unitat per perduda. El que no sabien ni ell ni els seus homes ¨¦s que els havien donat 75 micrograms d'LSD.

La hist¨°ria pot semblar hilarant vista des del present, fins i tot el somni inconf¨¦s d'un pacifista. Per¨° ¨¦s nom¨¦s un dels milers d'experiments que els militars brit¨¤nics i nord-americans van fer amb humans dins dels seus programes d'investigaci¨® per a la guerra qu¨ªmica i bacteriol¨°gica. Des de la creaci¨® del complex ultrasecret de Porton Down, en la Primera Guerra Mundial, m¨¦s de 20.000 persones van participar en milers d'assajos amb gas mostassa, fosgen, gas sar¨ªn i altres agents nerviosos, ¨¤ntrax, Yersinia pestis (el bacteri de la pesta), mescalina, ¨¤cid lis¨¨rgic i altres drogues.

Encara que els conillets d¨ªndies humans, gaireb¨¦ tots soldats i cap oficial, eren voluntaris, cap sabia realment a qu¨¨ s'exposava. L'historiador Ulf Schmidt, director del Centre d'Hist¨°ria de la Medicina de la Universitat de Kent, explica la hist¨°ria dels veterans de Porton Down en el llibre Secret Science:?A Century of Poison Warfare and Human Experiments (Ci¨¨ncia secreta. Un segle de guerra de verins i experiments humans, Oxford University Press). L'obra relata la particular ¨¨tica de l'estreta col¡¤laboraci¨® entre cient¨ªfics i militars per aconseguir subst¨¤ncies cada vegada m¨¦s letals. Tot i que se centra en Porton Down i el seu hom¨°leg nord-americ¨¤, Edgewood Arsenal, aixecat pel Chemical Corps de l'ex¨¨rcit dels EUA el 1916, tamb¨¦ guarda alguna cosa per als alemanys.

De fet, van ser els germans els que van iniciar aquesta relaci¨® infamant entre ci¨¨ncia i guerra. A les cinc de la tarda del 22 d'abril del 1915, a les trinxeres de Ieper (B¨¨lgica), l'ex¨¨rcit alemany va alliberar 160 tones de clor pressuritzat al llarg de sis quil¨°metres del front i el vent va portar el n¨²vol t¨°xic fins a les posicions de francesos i canadencs. Encara que els alemanys no van saber treure profit estrat¨¨gica del terror provocat a l'altra banda, aquell dia va ser el del "dolor¨®s recordatori que la moderna guerra qu¨ªmica havia comen?at", escriu Schmidt. El pare de la criatura va ser el genial qu¨ªmic Fritz Haber, tan genial que va rebre el Nobel de qu¨ªmica nom¨¦s tres anys despr¨¦s.

M¨¦s de 20.ooo soldats van participar en proves del programa de guerra qu¨ªmica i bacteriol¨°gica brit¨¤nic

L'endem¨¤ de l'atac alemany, Sir John French, comandant en cap de la for?a expedicion¨¤ria aliada, va demanar a Londres que fessin tot el possible per comptar amb aquest tipus d'armes. Al setembre, els brit¨¤nics ja tenien la seva pr¨°pia versi¨® de clor, que van utilitzar aquell mateix mes al front de Loos amb resultats desastrosos. El vent va canviar i centenars dels seus propis homes van ser enverinats. S'iniciava llavors una eixelebrada carrera d'armaments, primer qu¨ªmics, i despr¨¦s tamb¨¦ bacteriol¨°gics i farmacol¨°gics.?

Porton Down va ser el cor del programa d'armes qu¨ªmiques i bacteriol¨°giques del Regne Unit. En les seves 2.500 hect¨¤rees de terreny es van aixecar laboratoris per una pl¨¨iade de fisi¨°legs, pat¨°legs, meteor¨°legs... vinguts de les millors universitats brit¨¤niques com Oxford, Cambridge i el University College de Londres. Aix¨ª mateix es cridava els cognoscenti, la casta privilegiada que coneixia els secrets de la guerra qu¨ªmica brit¨¤nica. Al principi, assajaven les subst¨¤ncies amb ratolins, gats, gossos, cavalls o micos. Els van fer de tot, els gasejaven, els tiraven pols de cristall a la cara o concentrat de pebre de Caiena, buscant nous agents qu¨ªmics.

Per¨° ja el 1917, despr¨¦s d'un atac alemany amb el nou gas mostassa, van crear un laboratori espec¨ªfic per a experiments amb humans. L'objectiu era comprendre els efectes dels agents qu¨ªmics en els ¨°rgans i teixits humans i, moltes vegades, no es podien extrapolar els resultats en els assajos amb els animals. El laboratori el dirigia aquells dies el fisi¨°leg Joseph Barcroft, que havia deixat de banda els ensenyaments pacifistes dels seus pares, uns qu¨¤quers nord-irlandesos.

Despr¨¦s de la fi de la guerra que havia d'acabar amb totes les guerres, la investigaci¨® no es va aturar, m¨¦s aviat es va accelerar. Nom¨¦s amb animals, es van fer 7.777 experiments, en els quals van morir m¨¦s de 5.000 criatures. Als voluntaris els reclutaven entre les tres armes de l'ex¨¨rcit. Al principi, les investigacions eren defensives i, fins a cert punt, l¨°giques: volien saber l'efecte dels agents qu¨ªmics en el rendiment de la tropa i provar l'efic¨¤cia de les m¨¤scares de gas. Als que es presentaven, els donaven uns x¨ªlings de sobresou i els eximien de les obligacions normals d'un soldat, fins i tot tenien la tarda lliure. Nom¨¦s el 1929 es van fer experiments amb m¨¦s de 500 militars. La xifra es multiplicaria per deu durant la Segona Guerra Mundial.

Quan les tropes de Hitler van entrar a Pol¨°nia, el setembre del 1939, tant Alemanya com els Estats Units i el Regne Unit eren aut¨¨ntiques pot¨¨ncies en guerra qu¨ªmica. I tots tres van utilitzar humans en els seus experiments. Els nazis van rec¨®rrer en moltes ocasions a presoners, en la seva majoria jueus, russos i polonesos per als seus assajos. Per¨° tamb¨¦ a Porton Down van utilitzar estrangers. A la fi de la guerra, en vista de l'escassetat de soldats disponibles, els cient¨ªfics brit¨¤nics van utilitzar ciutadans de les pot¨¨ncies de l'eix que havien estat confinats al comen?ament de la contesa.

Malgrat que els aliats comptaven amb grans quantitats de gas mostassa o fosgen, Alemanya els va tornar a avan?ar. El 1936, el qu¨ªmic industrial Gerhard Schrader, creava el primer pesticida sint¨¨tic, i tabun, un organofosforat que actua sobre el sistema nervi¨®s. A m¨¦s de ser letal, era incolor i inodor. En un dels primers exemples de tecnologia dual, els militars de seguida li van veure possibilitats per fer-lo servir com a arma. Amb el tabun, els alemanys van desenvolupar altres agents nerviosos com el sar¨ªn, el soman o el cianur d'hidrogen o Zyklon B, que van fer servir per assassinar milions de jueus. Els nazis van emmagatzemar fins a 44.000 tones d'armes qu¨ªmiques. No obstant aix¨°, ni amb els aliats ja a Alemanya, les van utilitzar. Per qu¨¨?

"La ra¨® principal ¨¦s que ni els comandaments militars aliats ni l'alt comandament alemany estaven especialment interessats a fer servir aquest tipus d'armes per por de les repres¨¤lies. S¨®n dif¨ªcils d'utilitzar, una mica impredictibles i podrien alentir l'avan? de les tropes si la terra quedava contaminada", sost¨¦ Schmidt. Aix¨° no va impedir que assagessin durant la guerra. Als EUA, per exemple, Edgewood Arsenal va passar de disposar d'un pressupost d'un a dos milions de d¨°lars i unes 1.000 persones en el per¨ªode d'entreguerres a 1.000 milions de d¨°lars i 46.000 empleats el 1942. Nom¨¦s el Projecte Manhattan per crear la bomba at¨°mica va rebre m¨¦s recursos i personal.

Del clor i el gas mostassa de la I Guerra Mundial, es va passar a assajar amb sar¨ªn, ¨¤ntrax, el bacteri de la pesta o el LSD

En acabar la guerra, Porton Down no va rebaixar la seva activitat; l'inici de la guerra freda els va oferir l'ocasi¨® d'investigar fins a l'inimaginable. Va ser tamb¨¦ el per¨ªode en qu¨¨ l'¨¨tica i les normes m¨¨diques es van relaxar m¨¦s i aix¨° que, despr¨¦s dels judicis de Nuremberg, es va aprovar el Codi Nuremberg, que prohibia els assajos amb humans potencialment nocius que no tinguessin una finalitat terap¨¨utica. La gran majoria dels voluntaris, uns 16.000 en les d¨¨cades dels cinquanta i seixanta, no sabien res de Porton Down. Molts creien que participarien en assajos per trobar la vacuna de la grip i ning¨² els va dir el contrari.

Aix¨° pensava Ronald Maddison, un mec¨¤nic de la RAF de 20 anys destinat a Irlanda del Nord, quan es va apuntar als experiments. Li pagaven el viatge, vivia una experi¨¨ncia nova, s'oblidava uns dies de la disciplina militar i, el m¨¦s important, podria veure la seva n¨°via Mary Pyle, que vivia prop de Porton. En arribar, a principis de maig del 1953, un cient¨ªfic els va explicar que participarien en un assaig amb subst¨¤ncies qu¨ªmiques sobre la roba. De l'experiment en si, nom¨¦s els van dir que podrien sentir "un lleuger malestar" i que estarien "supervisats" en tot moment.

A les 10 del mat¨ª del 6 de maig, Maddison i cinc voluntaris m¨¦s van entrar a la cambra de proves amb m¨¤scares de gas. No sabien que els exposarien a 200 mil¡¤ligrams de gas sar¨ªn pur. Al cap de 20 minuts, Maddison va comen?ar a dir que es trobava malament, va caure a terra suant i entre espasmes. Encara que li van injectar atropina, l'ant¨ªdot habitual contra agents qu¨ªmics, el mec¨¤nic empitjorava. El van portar a l'hospital que tenien a les instal¡¤lacions, per¨° Maddison va morir a les 13.30 hores. En una maniobra d'ocultaci¨® en qu¨¨ van participar les altes esferes del Ministeri de la Guerra, van fer creure a la fam¨ªlia i amics de Maddison que havia mort per una aguda pulmonia agreujada per l'experiment. Caldria esperar 50 anys perqu¨¨ el cas es reobr¨ªs i enterr¨¦s la reputaci¨® ja q¨¹estionada de Porton Down.

Aleshores no es va saber, per¨° hi va haver molts altres experiments que llegits avui esborronen. Fins a 750 proves a camp obert van desenvolupar els cient¨ªfics de Porton entre el 1946 i el 1976, moltes de les quals a les seves col¨°nies, com a Nig¨¨ria, les Bahames i Mal¨¤isia. Cinc d'aquests assajos es van fer al mar, utilitzant ¨¤ntrax o el bacteri de la pesta bub¨°nica. En el marc de l'operaci¨® Cauldron, els militars van alliberar Yersinia pestis a la rodalia de l'illa Lewis, al mar del Nord, sense adonar-se que un pesquer, el Carella, amb 18 pescadors a bord, passava per aquelles aig¨¹es. En comptes de recollir-los i tractar-los amb estreptomicina, un antibi¨°tic, els van deixar seguir. Volien aprofitar l'accident per als seus resultats. Aix¨° s¨ª, van estar atents a la r¨¤dio del Carella per si llan?aven alguna alerta de socors.

Per¨° un dels assajos m¨¦s sinistres va tenir lloc el 26 de juliol del 1963. Dins d'un programa per establir la vulnerabilitat de les infraestructures en cas d'atac qu¨ªmic o bacteriol¨°gic, els cient¨ªfics de Porton Down van idear alliberar un bacteri al metro de Londres. Sota la cobertura d'una rutin¨¤ria presa de mostres, van alliberar 30 grams d'espores del Bacillus globigii. Era el que ells anomenaven un simulador, la subst¨¤ncia era inn¨°cua, encara que avui se sap que pot provocar septic¨¨mia. El bacteri es va estendre per diverses estacions, fins a 15 quil¨°metres pels conductes de la ventilaci¨®. Els londinencs no van saber fins fa uns anys que havien experimentat amb ells.

Per¨° a finals dels anys seixanta tamb¨¦ va arribar a Porton Down. La crisi de legitimitat del sistema, el pacifisme, el desengany amb la societat burgesa van entelar el programa cient¨ªfic militar. Molts dels veterans cient¨ªfics de Porton van dimitir, uns altres els van deixar enganxats a l'LSD. A les portes de Porton Down es van succeir manifestacions demanant-ne el desmantellament. Des de llavors, encara que l'activitat no s'ha aturat, s¨ª que s'ha redu?t. Dels m¨¦s de 6.000 voluntaris que van participar en les seves proves en els anys cinquanta, es va passar a tan sols 2.000 des del 1979 i fins al 1989. Ja no s'experimenta amb humans, per¨° s¨ª amb milers d'animals.

En paral¡¤lel, es va iniciar un moviment entre centenars de veterans de Porton exigint la veritat, reconeixement i compensacions pels efectes que els havien provocat els assajos. Encara que un estudi d'Oxford patrocinat pel Govern i publicat ja en aquest segle va trobar una taxa de mort m¨¦s alta entre els portonians, la investigaci¨® no va estudiar l'impacte mental o psicol¨°gic. La pressi¨® dels portonians va portar a la reobertura del cas del soldat Maddison. Despr¨¦s de la investigaci¨® judicial m¨¦s llarga del Regne Unit despr¨¦s de la de la mort de Lady Di, el jurat va considerar que havia estat un homicidi provocat per "l'aplicaci¨® d'un agent nervi¨®s en un experiment no terap¨¨utic". Aquest judici, celebrat el 2004, va portar el professor Schmidt a comen?ar Secret Science. M¨¦s important, gr¨¤cies a Maddison, el 2008, les autoritats brit¨¤niques van recon¨¨ixer el dany causat, es van disculpar p¨²blicament i van compensar econ¨°micament 359 dels gaireb¨¦ 22.000 joves soldats que van passar per Porton Down.