Als catalans

Fa gaireb¨¦ dues d¨¨cades que vaig sortir de la presid¨¨ncia del Govern d'Espanya. No tinc responsabilitats institucionals ni de partit. He recuperat la senzilla condici¨® de ciutad¨¤, encara que en tot moment comprom¨¨s amb el nostre dest¨ª com¨². Per aquest comprom¨ªs amb Espanya, un espai p¨²blic que hem compartit durant segles, em dirigeixo als ciutadans de Catalunya perqu¨¨ no es deixin arrossegar a una aventura il¡¤legal i irresponsable que posa en perill la conviv¨¨ncia entre els catalans i entre ells i els altres espanyols.

Sempre he sentit gratitud pel vostre suport permanent i majoritari per a la tasca de govern. Sempre, fins i tot quan aquest suport era declinant a la resta d'Espanya. I gr¨¤cies a aquesta sintonia he pogut representar-vos amb orgull, com a tots els espanyols, a Europa, a l'Am¨¨rica Llatina i al m¨®n. Amb la vostra confian?a hem progressat junts, durant molts anys, superant la feixuga her¨¨ncia de la dictadura, consolidant les llibertats, establint les bases de la societat del benestar i reconeixent, com mai abans en la hist¨°ria, la identitat de Catalunya i el seu dret a l'autogovern.

He cregut i crec que estem molt millor junts que enfrontats: reconeixent la diversitat com una riquesa compartida i no com un motiu de fractura entre nosaltres. Per a mi, Espanya deixaria de ser-ho sense Catalunya, i Catalunya tampoc seria el que ¨¦s separada i a?llada.

La idea de ¡°desconnectar¡± d'Espanya, com proposa Artur Mas, en un estrany i absurd front de rebuig i ruptura de la legalitat, tindria unes conseq¨¹¨¨ncies que tothom ha de con¨¨ixer:

¨C Desconnectarien d'una part substancial de la societat catalana, i la fracturarien dram¨¤ticament. Ja se sent aquesta fractura en la conviv¨¨ncia, i es comencen a sentir veus de rebuig als que no tenen ¡°pedigr¨ª¡± catal¨¤. Aquests ciutadans catalans se senten avui aclaparats perqu¨¨ s'est¨¤ limitant la seva llibertat per expressar el seu rebuig a aquesta aventura, perqu¨¨ els neguen o coarten la seva identitat ¨Ccatalana i espanyola¨C, que viuen com una riquesa pr¨°pia i no com una contradicci¨®.

¨C Desconnectarien de la resta d'Espanya, trencarien la Constituci¨® i, en conseq¨¹¨¨ncia, l'Estatut que garanteix l'autogovern, i la conviv¨¨ncia secular en aquest espai p¨²blic que compartim. En el l¨ªmit de la bogeria, comencen a oferir ciutadania catalana als aragonesos, valencians, balears i francesos del sud. Hem passat ¨¨poques de repressi¨® de les difer¨¨ncies, dels sentiments de pertinen?a, de la llengua, per¨° fa gaireb¨¦ quatre d¨¨cades, amb el retorn de Tarradellas, vam entrar en una nova etapa de reconeixement de la diversitat i de construcci¨® de l'autogovern m¨¦s complet que hi ha hagut mai a Catalunya.

¨C Desconnectarien d'Europa, a?llant Catalunya en una aventura sense prop¨°sit ni avantatge per a ning¨². S'imaginen un Consell Europeu de 150 o 200 membres en la ja dif¨ªcil governan?a de la Uni¨®? Perqu¨¨ aquest seria el resultat de la descomposici¨® de l'estructura dels 28 estats naci¨® que formen la UE. S'imaginen l'Estat franc¨¨s cedint part del seu territori per satisfer aquest nou irredemptisme? Ning¨² seri¨®s es prestar¨¤ a aix¨° a Europa i, menys que ning¨², Espanya, que tant va lluitar per incorporar-se i participar en la construcci¨® europea, tal com ¨¦s, amb la seva diversitat i, per cert, amb el m¨¤xim suport de Catalunya.

¨C Desconnectarien de la dimensi¨® iberoamericana (que tant valor i transcend¨¨ncia t¨¦ per a tothom) i especialment de Catalunya perqu¨¨ aquest vincle es fa a trav¨¦s d'Espanya com a Estat naci¨® i de la llengua que compartim amb 500 milions de persones ¨Cel castell¨¤¨C, com saben molt b¨¦ els editors m¨¦s importants en aquesta llengua, que s¨®n a Barcelona.

Naturalment afirmen el contrari: ¡°Nom¨¦s volem desconnectar d'Espanya¡±. De quina Espanya? La que exclou tamb¨¦ l'Arag¨®, Val¨¨ncia i les Balears? Els responsables de la proposta saben que el que els estic dient ¨¦s la veritat, si es compl¨ªs aquest des-prop¨°sit. En realitat, miren de portar-vos, ciutadans de Catalunya, a la veritable ¡°via morta¡± de la qual parla Mas, en un estrany ¡°acte fallit¡±.

Vivim en la societat m¨¦s connectada de la hist¨°ria. La revoluci¨® tecnol¨°gica significa ¡°connexi¨®¡±, ¡°interconnexi¨®¡±, tot el contrari a ¡°desconnexi¨®¡±. Cada dia ¨¦s m¨¦s gran la interdepend¨¨ncia entre tots nosaltres: espanyols de totes les identitats, europeus de la Uni¨® entre 28 estats naci¨®, llatinoamericans de m¨¦s de 20 pa?sos, per no parlar dels nostres ve?ns del sud o de la resta del m¨®n. Preguntin a les seves empreses, les que creen riquesa i ocupaci¨® per aquesta desconnexi¨®.

La proposta que fa aquesta estranya coalici¨® unida nom¨¦s pel rebuig a Espanya, sigui quin sigui el resultat de la falsejada contesa electoral, pot ser el comen?ament de la veritable ¡°via morta¡±. Com ¨¦s possible que es vulgui portar el poble catal¨¤ a l'a?llament, a una esp¨¨cie d'Alb¨¤nia del segle XXI? El senyor Mas enganya els independentistes i els que han cregut que el dret a decidir sobre l'espai p¨²blic que compartim com a Estat naci¨® es pot fraccionar arbitr¨¤riament i il¡¤legalment, o que aquest ¨¦s el cam¨ª per negociar amb m¨¦s for?a. Comet el mateix error que Tsipras a Gr¨¨cia, per¨° fora de la llei i amb resultats m¨¦s greus.

Qu¨¨ va passar quan es va proposar als grecs una consulta per rebutjar l'oferta de la Uni¨® Europea i ¡°negociar amb m¨¦s for?a¡±? Despr¨¦s que m¨¦s del 60% dels grecs ho creguessin, Tsipras va acceptar condicions molt pitjors que les que havien rebutjat en refer¨¨ndum, amb l'argument, que sabien per endavant, que no tenien cap m¨¦s sortida. Sabien que no hi havia cap m¨¦s sortida i van enganyar els ciutadans?

Em poden creure. No aconseguiran, trencant la legalitat, asseure a una taula de negociaci¨® ning¨² que tingui el deure de respectar-la i fer-la complir. Cap responsable pot permetre una pol¨ªtica de fets consumats, i menys trencant la legalitat, perqu¨¨ convidaria uns altres a aventures en sentit contrari. Tots arriscar¨ªem el que ja s'ha aconseguit i la possibilitat d'avan?ar amb di¨¤leg i reformes.

Aix¨° ¨¦s el que necessitem: reformes pactades que garanteixin els fets diferencials sense trencar ni la igualtat b¨¤sica de la ciutadania ni la sobirania de tothom per decidir el nostre futur com¨². No necessitem m¨¦s liquidacionistes en la nostra hist¨°ria que proposin trencar la conviv¨¨ncia i les regles de joc amb plantejaments falsament democr¨¤tics.

Si la reforma de la llei electoral catalana no s'ha pogut aprovar perqu¨¨ no es d¨®na la majoria qualificada prevista a l'Estatut, com es pot plantejar de deb¨° la liquidaci¨® del mateix Estatut i de la Constituci¨® en qu¨¨ es legitima, si s'obt¨¦ un diputat m¨¦s en aquesta llista ¨²nica de rebuig? Com ¨¦s que el president de la Generalitat va en quart lloc, com si necessit¨¦s una gu¨¤rdia pretoriana per violentar la llei?

?s el m¨¦s semblant a l'aventura alemanya o italiana dels anys trenta del segle passat. Per¨° ens costa expressar-ho aix¨ª per respecte a la tradici¨® de conviv¨¨ncia de Catalunya. El senyor Mas sap que, des del?mateix?moment que incompleix l'obligaci¨® com a president de la Generalitat i com a primer representant de l'Estat a Catalunya, est¨¤ violant la seva promesa de complir i fer complir LA LLEI. Es col¡¤loca fora de la legalitat, renuncia a representar tots els catalans i perd la legitimitat democr¨¤tica en l'exercici de les seves funcions.

No estic d'acord amb l'immobilisme del Govern de la naci¨®, tancat al di¨¤leg i a la reforma, ni amb els recursos innecessaris davant el Tribunal Constitucional. Per¨° aquesta convicci¨®, que redueix el marge de maniobra dels que desitjar¨ªem avan?ar per la via de l'entesa, no em pot portar a una posici¨® d'equidist¨¤ncia entre els que se cenyeixen a la llei i els que intenten trencar-la.

No crec que Espanya es trenqui, perqu¨¨ s¨¦ que aix¨° no passar¨¤, sigui quin sigui el resultat electoral. Crec que l'esquin?ament en la conviv¨¨ncia que provoca aquesta aventura afectar¨¤ el nostre futur i el dels nostres fills, i intento contribuir a evitar-ho. S¨¦ que en l'enfrontament hi perdrem tots. En l'entesa podem continuar avan?ant i resolent els nostres problemes.