Mor l¡¯escriptor i neur¨°leg Oliver Sacks

El neur¨°leg Oliver Sacks es va enfrontar els ¨²ltims mesos a la tasca m¨¦s dif¨ªcil amb la qual pugui bregar qualsevol pensador, sobretot alg¨² que va dedicar tota la seva obra a tractar d'entendre el funcionament de la ment humana: explicar la seva pr¨°pia mort. Al febrer, Sacks va anunciar en un article que tenia un c¨¤ncer terminal i aquest diumenge ha mort a Nova York als 82 anys per un c¨¤ncer de fetge. Li ha donat temps de publicar les seves mem¨°ries, On the move, que editar¨¤ Anagrama en castell¨¤ en breu, i a escriure uns quants textos a la premsa en els quals, amb la seva caracter¨ªstica barreja d'humor i lucidesa, explorava les certeses de la vida quan ja sabia que li quedava poc temps aqu¨ª sota. Una frase d'aquell primer text inoblidable, titulat De la meva pr¨°pia vida, que va publicar The New York Times enmig d'una commoci¨® global, resumeix les seves reflexions: "Per sobre de tot, he estat un ¨¦sser amb sentits, un animal pensant, en aquest meravell¨®s planeta i aix¨°, en si, ha estat un enorme privilegi i una aventura".

Sacks, que va n¨¦ixer a Londres el 1933 tot i que va desenvolupar gran part de la seva vida professional als Estats Units, deixa enrere un grapat de llibres inoblidables com L¡¯home que va confondre la seva dona amb un barret, Veig una veu (Viatge al m¨®n dels sords), Un antrop¨°leg a Mart, Con una sola pierna o Alucinaciones i, sobretot, molts pacients la vida de les quals ¨¦s molt millor despr¨¦s d'haver passat per les seves mans. El mort Robin Williams, un actor que amb la seva ment genial i fr¨¤gil podria haver-se convertit en un dels seus personatges, el va interpretar al cinema al film de Penny Marshall Despertar que va obtenir tres nominacions a l¡¯Oscar el 1990.

Als seus assajos, Sacks pret¨¦n explicar qu¨¨ ens converteix en ¨¦ssers humans, l'estrany viatge entre la ment i alguna cosa que podr¨ªem anomenar ¨¤nima, nosaltres, cada ¨¦sser individual. Com funciona la mem¨°ria? Per qu¨¨ i com hi veiem? Qu¨¨ significa poder sentir, escoltar el que ens envolta? Qu¨¨ s¨®n l'amor i el desig sexual?

El miracle de la identitat positiva

La seva gran aportaci¨® ¨¦s haver acostat a milions de lectors de tot el m¨®n aquells que la societat s'obstina a tractar com a diferents i que Sacks sempre va considerar iguals. Ens va ajudar, amb textos extraordin¨¤riament entretinguts, a comprendre la immensa complexitat de la ment humana i ens va permetre entreveure la manera en qu¨¨ s'enfronten al m¨®n tots aquells que massa vegades preferim ignorar. "No vull semblar sentimental davant la malaltia. No estic dient que calgui ser cec, autista o tenir la s¨ªndrome de Tourette, en absolut, per¨° en cada cas una identitat positiva ha sorgit despr¨¦s d¡¯alguna cosa calamitosa. De vegades, la malaltia ens pot ensenyar el que t¨¦ la vida de valu¨®s i permetre'ns viure-la m¨¦s intensament", va explicar en una entrevista amb aquest diari el 1996.

Oliver Sacks va n¨¦ixer a Londres i va viure a la capital brit¨¤nica els bombardejos nazis durant la II Guerra Mundial. Sobre aquesta experi¨¨ncia va escriure un gran article a The New York Review of Books, ¡°Parla, mem¨°ria¡±, en el qual explicava els complexos mecanismes de la mem¨°ria i la capacitat dels ¨¦ssers humans per generar records inexistents que al final s¨®n tan s¨°lids i reals com els aut¨¨ntics. La seva carrera cient¨ªfica es va desenvolupar als Estats Units ¨Ctot i que mai va arribar a ser ciutad¨¤ americ¨¤¨C i es va fer fam¨®s com a metge els anys seixanta pels seus assajos sobre el parkinson (precisament la hist¨°ria que explica Despertar). Els seus llibres li van proporcionar un reconeixement mundial.

Resulta dif¨ªcil seleccionar algun dels seus personatges per sobre d¡¯altres. L'autista que s'apropa al llenguatge a trav¨¦s del dibuix ¨C"L¡¯artista autista" a L¡¯home que va confondre la seva dona amb un barret¨C pot servir per resumir la seva forma de concebre la medicina i la literatura. Aquest pacient permet a Sacks escriure: "Ser una illa, estar separat, ¨¦s inevitablement una mort? Pot ser una mort, per¨° no inevitablement. Perqu¨¨ encara que s'han perdut les connexions horitzontals amb els altres, amb la societat i la cultura, pot haver-hi connexions verticals, intensificades i vitals, connexions directes amb la naturalesa, amb la realitat, sense influ¨¨ncies". El seu personatge aconseguia aquestes connexions directes a trav¨¦s de la seva capacitat per dibuixar. El seu repte com a cient¨ªfic era donar-li una oportunitat, buscar formes per guiar-lo i aconseguir que trobi una vida plena en la seva difer¨¨ncia radical. Aquest va ser sempre el seu objectiu com a cient¨ªfic i com a escriptor.

Al seu obituari, The New York Times explica una an¨¨cdota que resumeix bastant b¨¦ la seva forma de veure el m¨®n: rebia unes 10.000 cartes a l'any, per¨° responia sempre "als menors de 10 anys, als m¨¦s grans de 90 i els que estaven a la pres¨®". Va escriure el seu ¨²ltim article a principis d'agost, titulat Mi taula peri¨°dica: lamentava alhora tot el que es perdria davant la immin¨¨ncia de la mort ¨Cexplicava que ja es trobava molt malalt¨C; per¨° tamb¨¦ celebrava la densitat de la seva exist¨¨ncia. I no pensava rendir-se: "Volia divertir-me una mica fent un viatge a Carolina del Nord per veure el meravell¨®s centre d'investigaci¨® sobre l¨¨murs de la Universitat de Duke. Els l¨¨murs s¨®n propers a l'estirp ancestral de la qual van sorgir tots els primats, i m'agrada pensar que un dels meus propis avantpassats, fa 50 milions d'anys, era una petita criatura que vivia als arbres no tan diferent dels l¨¨murs actuals. M'encanten la vitalitat saltadora i la seva naturalesa curiosa".

La seva obra ¨¦s una descomunal lli?¨® de solidaritat, que segueix a fons el principi que Atticus Finch, el protagonista de la novel¡¤la de Harper Lee Matar un rossinyol, explica els seus fills com a gran lli?¨® de vida: "Mai coneixes realment una persona fins que t'has cal?at les seves sabates i hi has caminat". Sacks ens va obligar a caminar amb moltes sabates ¨Cles d¡¯un cec, les d¡¯un pintor que ha perdut la percepci¨® d'un color, les d¡¯un autista, les dels sords¨C i, a sobre, ho va fer d'una forma extraordin¨¤riament divertida. El fet que, com ha explicat recentment, la seva mare el male¨ªs quan li va confessar la seva homosexualitat, segurament va influir profundament en la toler¨¤ncia cap a la difer¨¨ncia que marca tots els seus assajos. Va canviar la forma en qu¨¨ veiem els altres, i en qu¨¨ ens veiem a nosaltres mateixos, i aix¨° ¨¦s una cosa que es pot dir de molt pocs autors.