Torna la construcci¨®

Una descripci¨® realista del patr¨® de creixement de l'economia espanyola reconeixeria sense reserves que dep¨¨n de dues grans activitats: turisme i construcci¨®. L'ensorrament del mercat immobiliari a partir del 2008 va causar a Espanya una destrucci¨® catastr¨°fica d'ocupaci¨® i la fallida de grans constructores ¨Cmal gestionades en termes financers¨C, i va contribuir a crear una recessi¨® que nom¨¦s es va poder superar el 2014. Per¨° no hi ha estabilitat possible del creixement sense recuperaci¨® de la construcci¨® i del mercat immobiliari. L'economia no disposa avui d'impulsos sectorials que substitueixin el de l'habitatge.

El mercat immobiliari i la construcci¨® s'estan recuperant lentament. La compravenda d'habitatges puja (sobretot, la de segona m¨¤), els preus es recuperen, la demanda progressa i l'ocupaci¨® creada pel ma¨® augmenta. S¨®n dades irrefutables que permeten oferir algunes previsions optimistes sobre la seva aportaci¨® al creixement del PIB el 2016. Els pron¨°stics actuals, fins on poden estendre's en el temps, avancen un creixement moderat, amb preus mesurats amb la demanda i amb l'exist¨¨ncia d'un estoc important de pisos no venuts. Res a veure, de moment, amb el proc¨¦s que va generar la bombolla immobili¨¤ria entre el 2000 i el 2008.

Conv¨¦ tenir ben presents els errors i els excessos que van convertir un mercat alcista en una bombolla incontrolada. Una primera cautela ¨Cque els governs d'Aznar i Zapatero van oblidar en benefici d'un creixement econ¨°mic artificial¨C ¨¦s que no conv¨¦ estimular les operacions d'adquisici¨® d'habitatge amb avantatges fiscals. Resulta ¨²til, a m¨¦s, incentivar el lloguer. I cal parar atenci¨®?¨Cper fer-ho hi ha els organismes reguladors, com el Banc d'Espanya i la CNMV¨C a l'¨²s de l'habitatge com a instrument de multiplicaci¨® de plusv¨¤lues al marge de les condicions del mercat.