Gaireb¨¦ 800 peticions d¡¯asil esperen resposta a Catalunya

Un total de 783 persones, vingudes de pa?sos com Ucra?na, S¨ªria o Eritrea, van sol¡¤licitar l'any passat asil a Catalunya i la gran majoria segueixen a l'espera d'una resposta. Es tracta d'un tr¨¤mit que s'allarga en el temps i durant el qual els afectats no poden rebre ajudes socials; el seu ¨²nic suport, en molts casos, s¨®n les entitats o les ONG que treballen amb aquest col¡¤lectiu i que asseguren estar desbordades. Aquest ¨¦s el context en el qual ahir l'Ajuntament de Barcelona va anunciar ahir la creaci¨® d'un registre de fam¨ªlies que vulguin ajudar les persones refugiades, b¨¦ sigui amb allotjament o amb contribucions materials. El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, va demanar a l'Estat que ¡°faci arribar m¨¦s recursos a les ciutats¡± per a l'emerg¨¨ncia.

¡°No es tracta de caritat, l'asil ¨¦s un dret hum¨¤ que est¨¤ previst en convencions internacionals i tamb¨¦ a la Carta de Barcelona¡±, va recordar el primer tinent d'alcalde. Pisarello no va detallar quina podria ser la capacitat d'acolliment de la ciutat i va posar l'accent en la necessitat de treballar en xarxa amb altres ciutats.

Madrid ahir va agafar el guant llan?at fa uns dies per l'alcaldessa Ada Colau i va assegurar en un comunicat que en els pr¨°xims dies ¡°proposar¨¤ mesures i recursos per ¡°afrontar solid¨¤riament" aquesta situaci¨®. Sant Feliu de Llobregat i Sabadell tamb¨¦ van mostrar el seu inter¨¨s a ingressar a la xarxa de ciutats refugi. A Mallorca, els consistoris de Calvi¨¤, Andratx i Inca, governats per M?S per Mallorca, faran el mateix.

La idea de crear el registre de fam¨ªlies, encara bastant embrion¨¤ria, permetr¨¤ canalitzar millor els esfor?os, segons Pisarello, d'una societat civil mobilitzada respecte al tema dels refugiats. D'entrada, el tema de l'allotjament ¨¦s el m¨¦s delicat per falta de recursos. La Generalitat nom¨¦s t¨¦ 28 places pr als sol¡¤licitants d'asil, amb un temps d'estada m¨¤xima de mig any.

Retards de tres anys

El tr¨¤mit, que comen?a amb la petici¨® d'una cita a la subdelegaci¨® del Govern, al paper dura sis mesos. Tant el Col¡¤legi de l'Advocacia de Barcelona com el de Procuradors dels Tribunals van denunciar ahir ¡°la situaci¨® infrahumana en qu¨¨ es troben els refugiats¡±, que en alguns casos han de suportar fins a tres anys perqu¨¨ es resolguin els seus expedients.

L'Ajuntament descarta d'entrada la instal¡¤laci¨® d'un gran alberg al seu terme municipal, tot i que creu que es podria estudiar, si fos necessari, un equipament temporal d'aquest tipus a l'¨¤rea metropolitana. ¡°Aquest no ¨¦s un problema conjuntural. Cal buscar solucions immediates, per¨° tamb¨¦ de llarg termini¡±, va dir Pisarello.

¡°?s positiu que les administracions p¨²bliques s'impliquin en el tema. En aquest moment tenim un col¡¤lapse als serveis d'acompanyament que prestem, hi ha 783 persones a l'espera de l'asil a Barcelona que es troben en una situaci¨® prec¨¤ria¡±, va denunciar Pascale Coissard, portaveu de la Xarxa en Defensa del Dret a l'Asil a Catalunya.

Les entitats recorden que el nombre de refugiats assentats en terres catalanes no para de cr¨¦ixer des del 2013, a causa de l'augment d'intensitat dels conflictes en pa?sos del Pr¨°xim Orient o de l'Europa continental. El 2013 va haver-hi 484 peticions. ¡°Els recursos destinats a l'acolliment i a l'acompanyament s¨®n insuficients per a un proc¨¦s que tingui garanties d'¨¨xit¡±, va afegir Coissad.

L'Ajuntament ha destinat d'entrada 100.000 euros extres (200.000 euros en total) per al servei d'allotjament temporal d'emerg¨¨ncia del Servei d'Atenci¨® als Immigrants, Estrangers i Refugiats (SAIER). La primera atenci¨® inclou, per exemple, assist¨¨ncia jur¨ªdica, int¨¨rprets i mediadors socials. El 2012 el pressupost d'aquest servei era d'un mili¨® d'euros. El canvi del flux migratori a Barcelona va fer que el 2013 el servei es replanteg¨¦s fins i tot per assessorar les persones que desitjaven emigrar. El 2014 426 persones van acudir a la primera atenci¨® del SAIER. El primer semestre del 2015 n'hi van anar 527.

El PP: "Barcelona no pot resoldre sola els problemes del m¨®n"

Pisarello tamb¨¦ va demanar a l'Estat claredat sobre la destinaci¨® dels fons provinents de l'Ag¨¨ncia Europea per a la Gesti¨® de la Cooperaci¨® Operativa a les Fronteres Exteriors de la UE (Frontex) i que es dediquin tamb¨¦ per a l'emerg¨¨ncia humanit¨¤ria. ¡°S¨®n les ciutats les que estem en millors condicions de donar resposta a aquest repte¡±, va dir el regidor. Espanya rebr¨¤ el pr¨°xim sexenni 527 milions d'euros de l'ag¨¨ncia.

Barcelona tamb¨¦ demanar¨¤ al Govern central que augmenti la quota de refugiats. La Comissi¨® Europea va assignar a Espanya 4.288 persones, per¨° l'Executiu que presideix Mariano Rajoy rebaixa aquest nombre a 1.300. Espanya, a m¨¦s, ¨¦s el tercer pa¨ªs de la UE a atorgar menys permisos d'asil.

Els grups del Partit Popular i Ciutadans al consistori van ser els m¨¦s cr¨ªtics amb la proposta de l'Ajuntament que presideix Colau, a qui demanen m¨¦s di¨¤leg amb el Govern central. ¡°Barcelona no pot resoldre sola els problemes del m¨®n, sin¨® que ho ha de fer de manera coordinada i d'acord amb les seves compet¨¨ncies¡±, va criticar Alberto Fern¨¢ndez D¨ªaz, l¨ªder del PP de Barcelona. El portaveu de C¡¯s, Paco Sierra, considera que la proposta ¨¦s individualista i ha d'estar coordinada per la Uni¨® Europea.

Els socialistes creuen que la proposta ¨¦s bona per¨° demanen que no es quedi ¡°en un anunci¡±, va avisar Jaume Collboni. Des d'ERC, la portaveu Montse Bened¨ª va recordar la tradici¨® d'acolliment de Barcelona. Una cosa que Pisarello tamb¨¦ va destacar, tot i que va aclarir que no es far¨¤ de la mateixa manera que es va ajudar els refugiats de Sarajevo a la guerra de B¨°snia els anys noranta. ¡°La situaci¨® ¨¦s molt diferent¡±, va assegurar.