M¨¦s que un club, m¨¦s que un equip

Un empleat del Bar?a passejava Kluivert pel Museu quan el jugador, acabat d¡¯arribar a Barcelona i fart de fer voltes, li va demanar: ¡°Molt b¨¦, per¨° vull veure la vitrina de les Copes d¡¯Europa¡±. El nou fitxatge blaugrana es va quedar gla?at quan li van ensenyar la de Wembley. ¡°Nom¨¦s una? No ho hauria dit mai¡±, asseguren que va dir el davanter centre holand¨¨s format a l¡¯Ajax i procedent del Milan. ¡°Jo pensava que pel soroll que fa aquest club, per com n¡¯¨¦s de conegut al m¨®n, en tenia alguna m¨¦s, per no dir moltes¡±. Quan Kluivert se¡¯n va anar, al Museu hi continuava havent nom¨¦s el trofeu guanyat el 1992.

Van Gaal no va poder donar continu?tat a l¡¯obra de Cruyff a la vitrina de la Champions i el club va haver d¡¯esperar un tercer holand¨¨s com Rijkaard per tornar a cantar vict¨°ria a Par¨ªs el 2006. Aleshores va comen?ar el regnat de Messi, primer amb Guardiola, un t¨¨cnic decisiu en l¡¯expansi¨® de l¡¯univers Bar?a, expressat en un joc d¡¯autor que s¡¯inspirava en el passing game i s¡¯expressava amb jugadors de la Masia, i ara amb Luis Enrique, un entrenador especialment competitiu, capa? de fer evolucionar l¡¯estil blaugrana i de fer funcionar en una mateixa davantera un uruguai¨¤, un brasiler i un argent¨ª: Su¨¢rez, Neymar i Messi.

Guardiola i Luis Enrique han aconseguit el triplet amb els seus equips i el Bar?a ha passat a formar part dels clubs m¨¦s famosos de la UEFA. Els t¨ªtols del 2009 van quedar immortalitzats al podi de la Pilota d¡¯Or del 2010, format per Messi, Iniesta i Xavi, de la mateixa manera que els ¨¨xits d¡¯aquest 2015 es van reflectir durant el sorteig de la Champions, dijous passat, quan Messi va ser distingit com el millor jugador i l¡¯entitat blaugrana, despr¨¦s de guanyar la cinquena Copa d¡¯Europa, va passar a formar part del Badge of Honour, juntament amb el Madrid, el Milan, el Bayern de Munic, el Liverpool i l¡¯Ajax.

Abans del Bar?a de Messi, pentacampi¨® d¡¯Europa, hi va haver el Bar?a de Kubala i el Bar?a de Samitier, equips que sovint van expressar el car¨¤cter popular, integrador i contemporani del club

El campi¨® d¡¯Holanda, el club al qual han estat vinculats Kluivert, Cruyff, Van Gaal i Rijkaard, en t¨¦ quatre, tres de consecutives (1971, 1972 i 1973), i d¡¯aqu¨ª ve que comparteixi la gl¨°ria amb els que en sumen cinc, set (Milan) o deu (Madrid). Les cinc primeres del Madrid porten la firma d¡¯Alfredo di St¨¦fano, la figura sobre la qual el club blanc va edificar la seva llegenda despr¨¦s de participar l¡¯any 1955 en la fundaci¨® del torneig organitzat per L¡¯Equipe. La implicaci¨® de Bernab¨¦u i Saporta va contrastar amb l¡¯absentisme del Bar?a, que es va fer el desmenjat, com si aquella proposta fos un invent del TBO.

El club blaugrana va pagar molt cara la seva decisi¨® i ha anat a remolc fins a l¡¯arribada de Messi, disposat a tenir el mateix impacte que la Saeta amb el Madrid. Avui sembla que el futbol comen?a i acaba amb la Champions, com si no s¡¯hagu¨¦s inventat abans, ni hagu¨¦s existit mai un equip com el de les Cinc Copes. No es tracta pas de reclamar competicions desaparegudes, sin¨® de reivindicar un llegat sepultat per la Copa d¡¯Europa i que inclou trofeus com la Copa de les Ciutats en Fires o la Llatina, o les Copes que van permetre conquerir les Recopes del 1979, 1982, 1989 i 1997.

Abans del Bar?a de Messi, pentacampi¨® d¡¯Europa, hi va haver el Bar?a de Kubala i el Bar?a de Samitier, equips que sovint van expressar el car¨¤cter popular, integrador i contemporani del club, que va entendre el futbol com una expressi¨® realista de la modernitat urbana i es va obrir a l¡¯estranger, despr¨¦s d¡¯identificar-se amb Catalunya. La seva vocaci¨® europeista i interclassista i la capacitat d¡¯integraci¨® van ser igualment decisives perqu¨¨, amb el temps, s¡¯an¨¦s conformant la marca ¡°M¨¦s que un club¡±. El Bar?a es va fer tan fam¨®s i tenia tants socis que es va poder permetre el fitxatge dels millors jugadors, com ara Cruyff o Maradona.

Per¨° ni amb els futbolistes m¨¦s coneguts l¡¯equip va aconseguir estar a l¡¯altura del club fins que no van arribar entrenadors de la talla de Cruyff, Rijkaard, Guardiola i Luis Enrique i un fora de s¨¨rie de la categoria de Messi. Ha estat a partir de l¡¯argent¨ª quan s¡¯han succe?t els ¨¨xits esportius i s¡¯han canviat els papers: ara ¨¦s l¡¯equip qui sost¨¦ el club, que no ho t¨¦ gens f¨¤cil per mantenir la seva singularitat enmig de la globalitat, sobretot amb la directiva de Bartomeu. La grandesa i la m¨ªstica no s¨®n incompatibles, de manera que tal vegada ha arribat el moment de presumir d¡¯aquells trofeus que semblaven poca cosa sense unes quantes Champions.

El futbol no va pas comen?ar el 1955 per al Bar?a, per m¨¦s que fos l¡¯any de la fundaci¨® de la Copa d¡¯Europa, sin¨® que la hist¨°ria del club s¡¯inicia el 1899. Si Kluivert torn¨¦s a passar pel Museu ja no s¡¯emportaria cap sorpresa i s¡¯interessaria per tots els trofeus i no nom¨¦s pel nombre de Copes d¡¯Europa. La cinquena Champions, celebrada com una fita per la UEFA, corona el relat culer i d¨®na sentit a la gegantina obra del FC Barcelona. No ¨¦s casualitat que el Museu hagi tancat el curs amb 26 milions de facturaci¨® i 1.628.418 visitants, segons l¡¯Sport, un motiu de sobres per donar volada a l¡¯entitat a partir de la plantilla de Luis Enrique.

Ara que el Bar?a t¨¦ m¨¦s que un equip no pot ser menys que un club. A mi encara se¡¯m posa la pell de gallina quan vaig a Anfield. I mira que fa temps que el Liverpool no guanya la Copa d¡¯Europa (2004-2005), simplement assumeix i mostra orgull¨®s la seva hist¨°ria, sense complexos, sense amagar ning¨², sense bons ni dolents, sense sectarisme, sense cap m¨¦s condici¨® que la d¡¯haver estat alg¨² a la vida dels clubs, tot un exemple per al Museu del Bar?a, que es diu Museu N¨²?ez.