La no-collita

1. La campanya de la fruita que deia a l¡¯anterior article est¨¤ a punt d¡¯acabar, per¨° l¡¯agricultor ha d¡¯esperar cinc setmanes o m¨¦s per saber a quant l'hi compren. Com sempre, vaja. Aix¨ª va la cosa, hi hagi crisi econ¨°mica o no, caigui o pugi la borsa xinesa, hi hagi veto rus o no, amb la gran distribuci¨® o sense. Mentre corren les not¨ªcies sobre els preus, el final de la campanya convida a explorar certes novetats d¡¯aquest m¨®n rural en actiu. S¨®n aspectes significatius, expressius del que passa no nom¨¦s en l¡¯economia de la fruita. El que passa avui al m¨®n urb¨¤ s¡¯esdev¨¦ primer al camp (i a la l¨ªnia de costa). El camp ¨¦s un laboratori ultramodern de la vida contempor¨¤nia. Aquest any, la no-collita.

Es tracta de no collir la fruita, en efecte. Tamb¨¦ se n'hi diu ¡°collita verda¡±, quin nom m¨¦s buf¨®. Consisteix a llen?ar la fruita al terra de la mateixa finca. ?s una acci¨® subvencionada per la Uni¨® Europea, que la promou, diu la paperassa administrativa, perqu¨¨ la fruita no collida sigui ¡°destru?da i incorporada al s¨°l com a adob org¨¤nic, amb tots els controls fitosanitaris i mediambientals corresponents¡±. Que b¨¦.

Els agricultors d¡¯Alcarr¨¤s ho han fet aquest any per primer cop a l¡¯Estat. No pas per les raons que argumenta la Uni¨® sin¨® per alertar la gran distribuci¨®, els s¨²pers alemanys Lidl i Aldi, que no vendrien a preus irrisoris. Despr¨¦s de la protesta a Lleida de l¡¯agost, Lidl va oferir als productors agr¨ªcoles, l¡¯endem¨¤ mateix, 0,5 c¨¨ntims m¨¦s el quilo. Protestar, evidenciar la crisi, qualsevol crisi, funciona, poc o molt. Aquesta no-collita, aquesta collita verda, t¨¦ un aspecte d¡¯inter¨¨s no menor: et costa menys que collir-la perqu¨¨, com ha passat aquest any, te la paguin de pena les poderoses grans superf¨ªcies que han fet veritablement l¡¯agost aprofitant-se del veto rus.

Si destrueixes la fruita reps un ajut de la Uni¨® de 0,20 c¨¨ntims per quilo si pertanys a una OPFH (Organitzaci¨® Professional de Fruites i Hortalisses), de 0,13 si no hi pertanys, un ajut que finalment t¨¦ menys costos per a tu, empresari agr¨ªcola: recollir la fruita per a sucs destinats a la benefic¨¨ncia et costa una mitjana de 7 c¨¨ntims per quilo, mentre que llen?ar-la a la teva terra te¡¯n costa nom¨¦s 2. Produir-la, et costa entre 35 i 40 c¨¨ntims, una xifra que es pot matisar en diversos aspectes, per¨° que ¨¦s la que els sindicats agr¨ªcoles han posat sobre la taula per fer el paral¡¤lel amb qualsevol altre sector de la producci¨® industrial.

Dit i fet: els sindicats agraris JARC-COAG (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya- Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders) han destru?t fruita aquest 24 d¡¯agost, per primer cop, com deia, a Espanya, despr¨¦s de debatre-ho durant dos anys i mig. Aquest dilluns d¡¯agost es van destruir en una finca d¡¯Alcarr¨¤s 82.000 quilos de pr¨¦ssecs, una ¡°operaci¨® pionera¡±, va destacar la premsa local. S¡¯havia fet abans, un cop, no amb fruita de pinyol sin¨® amb els cogombres andalusos durant la crisi de l¡¯E. coli de fa quatre anys.

La no-collita, la collita verda, la retirada de fruita en definitiva, se suma aix¨ª a la vida contempor¨¤nia, com en els vuitanta amb la terra retirada: terres subvencionades per la Uni¨® per no ser treballades. Ja no es fa, aix¨° de retirar la terra, ara treballes i tu mateix destrueixes la teva feina. Com a mal menor, com a protesta.

2. M¨¦s n¨²meros, m¨¦s destrucci¨®. Si Espanya fos S¨ªria, 24,64 milions de persones haurien estat despla?ades per la guerra. Haurien mort 452.178 persones, el 0,7% de la poblaci¨®. D¡¯aquests morts, 136.897 serien civils, entre els quals 22.420 criatures.

Si fem el recompte en clau redu?da, posem catalana, els despla?ats serien 3,9 milions. Els morts, 72.619: 21.985 civils, 3.595 criatures. S¨®n xifres que podem extreure a partir de les comparatives que ofereix la web http://ifweweresyrian.org/.

En fem molts, de n¨²meros. La crisi grega, les borses xineses, el 27-S i els seus resultats, que si vots, que si escons. Que si la Uni¨® Europea amunt, que si avall. La crisi migrat¨°ria. Les contradiccions del m¨®n rural s¡¯hi afegeixen, neur¨°tiques i esclaridores. Mentre creix la marea de refugiats pol¨ªtics i econ¨°mics. Una altra no-collita? Com els d¡¯Alcarr¨¤s, els despla?ats proven de passar per alguna esquerda d¡¯una Uni¨® que de la destrucci¨® de fruita en diu ¡°incorporaci¨® d¡¯adob org¨¤nic¡±, una operaci¨® que, a m¨¦s, t¨¦ la virtut de comptar amb ¡°tots els controls fitosanitaris i mediambientals corresponents¡±.

Els cad¨¤vers, si ens posem aix¨ª, s¨®n un excel¡¤lent adob org¨¤nic.

Merc¨¨ Ibarz, escriptora i professora de la UPF.