Una altra Europa

Ha costat, per¨° sembla que Europa est¨¤ donant els passos necessaris per al canvi de pol¨ªtica que la crisi dels refugiats exigeix. La Comissi¨® Europea proposar¨¤ el repartiment de 120.000 refugiats m¨¦s entre els 28 membres de la UE, xifra que sumada als 40.000 proposats anteriorment, sumarien un total de 160.000. La xifra, encara que considerable, ¨¦s amb prou feines una part de tots els refugiats que hauran arribat aquest any a Europa. Per¨° m¨¦s important que la xifra ¨¦s el prop¨°sit de dissenyar un mecanisme permanent, autom¨¤tic i obligatori de repartiment. Per afrontar aquesta crisi amb alguna garantia d'¨¨xit cal que els pa?sos membres assumeixin la dimensi¨® global del problema. Des d'aquest punt de vista, ¨¦s positiu que el Govern espanyol hagi rectificat i anunci? que acollir¨¤ la quota de refugiats que li correspongui.

Cap pa¨ªs pot afrontar sol aquest desafiament. ?s un repte per tot Europa i no nom¨¦s per als pa?sos d'arribada ¨Cque ho s¨®n per la seva posici¨® geogr¨¤fica¨C ni tampoc pels que, com Alemanya, concentren el nombre m¨¦s elevat de peticions d'asil, per haver estat fins ara m¨¦s generosos que els altres. Nom¨¦s a l'agost Alemanya ha rebut 104.000 sol¡¤licituds. Per molt que sigui el pa¨ªs amb m¨¦s capacitat econ¨°mica i demogr¨¤fica d'Europa, ¨¦s evident que no pot ni ha d'assumir en solitari una allau que en finalitzar l'any podria arribar als 800.000 refugiats.

En aquesta crisi, Alemanya ¨¦s un exemple a seguir. T¨¦ el m¨¨rit de no haver defugit el problema i la seva autoritat moral ¨¦s, en aquesta q¨¹esti¨®, indiscutible. No nom¨¦s per la pol¨ªtica del seu Govern, amb Angela Merkel exercint un lideratge continental molt necessari; tamb¨¦ pel comprom¨ªs dels seus ciutadans. Molts alemanys han sortit a trobar els refugiats per oferir-los la seva ajuda, arraconar les veus xen¨°fobes i contrarestar les 336 agressions registrades aquest any contra centres d'acolliment, la majoria perpetrades per grups neonazis. ?s esperan?ador veure com tamb¨¦ a Espanya i altres pa?sos es mobilitza la solidaritat ciutadana. Per¨° els grups i partits xen¨°fobs segueixen aqu¨ª, disposats a treure'n r¨¨dit pol¨ªtic: el millor ant¨ªdot ¨¦s una gesti¨® comunit¨¤ria ¨¤mplia, compartida i de llarg abast. No hi ha una altra opci¨®. L'alternativa ¨¦s la disgregaci¨® pol¨ªtica i la reculada en avan?os com la lliure circulaci¨® de les persones, per precipitar-se cap a un escenari de nacionalismes emmurallats i militaritzaci¨® ca¨°tica de les fronteres.

Europa ha de fer de la necessitat virtut, mirar a llarg termini i afrontar aquesta crisi com una oportunitat per avan?ar en la uni¨® i refor?ar-se. La seva demografia no ¨¦s pr¨°spera. Amb 507 milions d'habitants, necessitar¨¤ a curt i mig termini contingents migratoris amb els quals apuntalar la seva economia. Els refugiats que ara truquen a les seves portes poden contribuir a aquest futur, com els exiliats espanyols van contribuir al de M¨¨xic i altres pa?sos que els van acollir. Molts dels qui arriben s¨®n joves i fam¨ªlies amb infants que saben que no podran tornar durant molt de temps als seus pa?sos i que no es resignen a donar als seus fills l'horitz¨® sense futur d'un campament d'acolliment. La seva esperan?a ¨¦s a Europa. I Europa es pot construir millor sent generosa amb ells.