Cuina rara de la mar i pedres

Amb certes pedres tretes de la mar se¡¯n pot fer un bon brou, per sopa, arr¨°s o coure pasta. Del seu bull breu, un sofregit m¨ªnim i un roi d¡¯oli brolla la mare d¡¯un tast mar¨ª profund amb els flaires vegetals i la pot¨¨ncia d¡¯una fauna invisible.

No ¨¦s una ocurr¨¨ncia teatral d¡¯algun xef, tot i que a Mallorca n¡¯hi ha que ja han tret dins un plat macs rodons de la mar, com un puny, a la manera de distracci¨® teatral ¨C¨°pera c¨°mica potser¨C m¨¦s que un repte gastron¨°mic.

La pedra que raja gust de peix ¨¦s una fita documentada i escrita des de l¡¯acreditada experi¨¨ncia d¡¯un bi¨°leg i navegant, en Llu¨ªs Ferr¨¦s Gurt. El detall ¨¦s tret del seu darrer llibre digestiu, Cocina secreta del Mediterr¨¢neo. Viaje a los sabores y recetas olvidados, una obra de l¡¯editorial Ecos Travel Books accessible a les plataformes digitals a l¡¯¨²s. Un tast:

https://www.24symbols.com/book/espanol/lluis-ferres-gurt/cocina-secreta-del-mediterraneo---viaje-a-los-sabores-y-recetas-olvidados?id=57987

En Ferr¨¦s descriu aquest brou o sopa de pedres com ¡°la cuina de la fam, pobre, primitiva¡± que es fa amb tres parts d¡¯aigua de mar i una part de dol?a. Es un testimoni vist i tret de Gr¨¨cia, a l¡¯illa d¡¯Amorg¨®s. Ara, aquest setembre, l¡¯autor fa dos mesos que navega i explora tot sol per les illes m¨¦s menudes de l¡¯Egeu amb el seu veler Zarca, que deixa a terra, all¨¤, a Orient tots els hiverns. Hi retorna i cerca el Mediterrani de vida m¨¦s tradicional, sense alterar gaireb¨¦ una mar tan diversa.

En Ferr¨¦s ¨¦s d¡¯Olot, ¨¦s bi¨°leg i patr¨®. T¨¦ 60 anys i habita a El Terreno de Palma quan no ¨¦s dins mar. Abans public¨¤ la miscel¨¤nia Secretos del Mediterr¨¢neo?i La isla olvidada?i molts altres t¨ªtols a mitges entre el viatge, la hist¨°ria cultural i la divulgaci¨® cient¨ªfica. Vet ac¨ª el seu portal: http://www.lluis-ferres-gurt.com/index.php/es/

La seva petjada ¨¦s als programes de TV3 Mediterr¨¤nia i Natura, joies divulgatives. Tamb¨¦ ¨¦s submarinista i mestre de navegants i va ser patr¨® i gestor d¡¯un vaixell de Greenpeace, el Zorba.

La pista d¡¯en Ferr¨¦s la pass¨¤ en Toni Font, un altre bi¨°leg aventurer de la mar del cos sense esquin?ar i de la muntanya de vells habitants, que cada any tresca tamb¨¦ per les contrades de la mar, navegacions que narra liter¨¤riament la seva parella la documentalista Martha Zein

https://twitter.com/demicasaalmar

Toni Font, don¨¤ ra¨® hivernal de l¡¯obra i el personatge Ferr¨¦s i pass¨¤ l¡¯original del llibre ¨²ltim i d¡¯altres obres editades. Els actuals secrets a la primera prova escrita duia a la coberta imitant el paper d¡¯estrassa antic la refer¨¨ncia Cocina bastarda del Mediterr¨¢neo?(Una recopilaci¨® arbitraria). L¡¯autor ho mud¨¤, raona perqu¨¨ ara creu millor per la seva intenci¨® compilat¨°ria la nova titulaci¨®: de bastarda (borda, bizarra) esdevingu¨¦ secreta.

La vida i la cuina escrites per l¡¯explorador s¨®n pr¨¤ctiques entretingudes, senzilles, clares, sense cites i recites i aritm¨¨tica de receptes per l¡¯aventurisme alquimista als fogons.

Ferr¨¦s ressalta que les suposades roques s¨®n trossos de coral d¡¯escull, tubs o canonets en laberint enganxats a les xarxes de pescadors de llagosta o peix de pes. Pedres que duen vida, cuquets, col¨°nies d¡¯an¨¨mones, act¨ªnees, cranquets invisibles, algues, esponjetes, un tros viu de la mar.

Al desembullar les captures, els peixos, treure els nusos i les noses, els pescadors aparten alguna pedra aferrada per fer brou; no ¨¦s necessitat, ¨¦s costum, els agrada.

Lluis Ferr¨¦s Gurt, despr¨¦s de m¨¦s de 100.000 milles als ulls entre mars i oceans transporta als llibres l¡¯experi¨¨ncia directa d¡¯un cient¨ªfic, detallista divulgador i navegant professional. Explica com es poden usar a la boca les meduses, les ortigues.

Fa surar la mem¨°ria del gust mar¨ª fi o rotund, dels cornets amb bussos?o ermitans, de les ganyes d¡¯algun peixot, el reciclatge dels caps, la cuina dels fetges, els ous i els llets dels peixos. O les espines, les rapes?d¡¯anxova fregides, la captura (prohibida/permesa diuen els grecs) de les gran nacres, una esp¨¨cie de musclos gegantins entre la posid¨°nia, el llots de fonera i la posid¨°nia, gaireb¨¦ extingits a les illes i Catalunya.

Ferr¨¦s observa arreu i demana als pescadors; detalla la transformaci¨® de les butzes del peix (o del pop amb qu¨¨ fan arr¨°s a Eivissa) per a fer freixura o frits. Indica la tradici¨® del tast dels erissons, el vogos, les garotes. Tamb¨¦ mota del fonoll mar¨ª o les t¨¤peres, de la verdolaga o dels brots de parra, les tanyades tendres i de la manera de fer el pesto. Descriu, des de Marsella al cul del Mediterani, sobre els dits fetges de mar i les violets, esponges, patates comestibles. I l'us de les figues, fruit del conreu m¨¦s antic de per aqu¨ª.

No inventaria estrafol¨¤ries manies de mariners llunyanys i vells fora d'¨¨poca, no cerca sols identificar els menjars de gent arcaica d¡¯arran de mar. No xerra de mis¨¨ries ni d¡¯aliments marginals, rars, emprats perqu¨¨ no es tudin. Fa un escandall vitat: s¨®n penyores de l¡¯expedici¨® aventurera del gaudir, la negaci¨® gloriosa de l'¨²nica i imm¨°bil dieta uniforme del Mediterrani. Un mar (i una cultura) que ¨¦s molt m¨¦s que un discurs vertical. S¨®n rel¨ªquies i cultures accessibles, comestibles.