L¡¯FBI va espiar Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez

L'FBI va mantenir sota una discreta vigil¨¤ncia l'escriptor Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez durant m¨¦s de dues d¨¨cades per ordres directes del seu director m¨¦s m¨ªtic, Edgar J. Hoover. Aix¨ª ho revelen els documents desclassificats a petici¨® del diari The Washington Post i que mostren que l'ag¨¨ncia nord-americana va seguir els passos del premi Nobel de Literatura des del moment en qu¨¨ es va instal¡¤lar a Nova York per treballar per a l'ag¨¨ncia de premsa cubana Prensa Latina, el 1961.

El mateix Hoover sembla haver firmat l'ordre, que data del 8 de febrer del 1961, que ¡°en el cas que [Garc¨ªa M¨¢rquez] entri als EUA per qualsevol motiu, l'FBI ha de ser avisat immediatament¡±. Aix¨ª es va fer quan Gabo es va instal¡¤lar a l'hotel Webster de Manhattan juntament amb la seva dona, Mercedes Barcha, i el seu primog¨¨nit, Rodrigo, aquell mateix any.

Entre els primers reports registrats sobre les activitats de Garc¨ªa M¨¢rquez a Nova York hi ha detalls com ara que va pagar 200 d¨°lars per un mes d'estada a l'hotel novaiorqu¨¨s. Les dades apunten al fet que en aquells primers mesos als EUA?l'FBI va contactar almenys amb nou ¡°informants confidencials¡± que el mantenien al corrent sobre les anades i vingudes del periodista i escriptor colombi¨¤.

La vigil¨¤ncia es mantindria durant 24 anys, malgrat que aleshores Garc¨ªa M¨¢rquez ja era un autor c¨¨lebre que s'alternava amb les m¨¦s altes autoritats mundials, incloent-hi presidents com el nord-americ¨¤ Bill Clinton, assenyala el Post.

El diari ha obtingut 137 p¨¤gines desclassificades de l'expedient ¨Cfins ara desconegut¨C que l'ag¨¨ncia federal va mantenir sobre el premi Nobel de literatura. L'FBI ha mantingut classificades 133 p¨¤gines m¨¦s del dossier, per la qual cosa el Post reconeix que no ha pogut descobrir qu¨¨ va ser el que va provocar l'inter¨¨s de l'ag¨¨ncia sobre l'escriptor colombi¨¤, que en aquell temps encara no havia aconseguit la fama mundial que li donarien les seves novel¡¤les m¨¦s famoses, Cien a?os de soledad?(1967) o la m¨¦s tardana El amor en los tiempos del c¨®lera.

Per¨° per al seu fill Rodrigo Garc¨ªa, tot i que la not¨ªcia de la vigil¨¤ncia sobre el seu pare va suposar una novetat, no constitueix cap sorpresa.

¡°Tenint en compte que aquest colombi¨¤ era a Nova York per obrir una ag¨¨ncia de premsa cubana, l'inusual hauria estat que no espiessin¡±, va dir el productor resident a Los Angeles al diari de la capital. La ironia, va afegir Garc¨ªa, ¨¦s que al seu pare el van fer fora de Prensa Latina uns mesos m¨¦s tard perqu¨¨ no el consideraven prou radical. ¡°El meu pare no era un comunista de carnet. De fet, havia publicat alguns articles sobre els seus viatges a pa?sos socialistes i les seves an¨¤lisis eren mixtes. Aix¨ª que no se'l considerava un veritable comunista, i va perdre aquesta feina¡±.

Tanmateix, l'afiliaci¨® de Gabo a la Cuba de Fidel Castro va ser constant al llarg de la seva vida, fins al punt que l'escriptor va servir en diverses ocasions com a intermediari entre Washington i l'Havana, segons es va revelar en el llibre Back Channel to Cuba, publicat uns mesos despr¨¦s de la mort de l'escriptor, el 17 d'abril del 2014.

Tot i que no hi ha const¨¤ncia que l'FBI arrib¨¦s a obrir una investigaci¨® criminal contra Gabo, amb la revelaci¨® que va ser vigilat per l'ag¨¨ncia, l'escriptor llatinoameric¨¤ passa a formar part de la selecta llista d'autors sota la mira de Hoover, entre els quals s'inclouen el tamb¨¦ Nobel i enamorat de Cuba Ernest Hemingway, John Steinbeck i Norman Mailer.