Quan vas abandonar Woody Allen?

?Pels volts de l'any 1970, es va colar per la porta posterior del franquisme a les nostres pantalles un cineasta que als cin¨¨fils ens va obligar a riure d'una altra manera. Tot va comen?ar amb la pel¡¤l¨ªcula Toma el dinero y corre,dirigida i interpretada per un tal Woody Allen. L'any seg¨¹ent el paio va presentar Bananas, el seu segon cop d'humor intel¡¤ligent, dissolvent i provocador. A partir d'aquell moment es va formar una secta, els components de la qual, en poc temps, vam saber-ho tot del cineasta. Que havia nascut a Brooklyn l'1 de desembre del 1935, que era un jueu agn¨°stic, escanyolit, neur¨°tic, educat de nen en una escola hebrea, alumne de la Midwood High School, matriculat despr¨¦s a Ci¨¨ncies Cinematogr¨¤fiques a la Universitat de Nova York, que va comen?ar a guanyar-se la vida venent acudits a periodistes famosos i gags a algunes productores de cinema. I que, tot i que cada un s'havia format una opini¨® del personatge, va ser ell mateix qui millor es va definir: ¡°Jo no volia ser Bogart ni John Wayne. Jo nom¨¦s volia ser el torracollons de la classe, volia ser aquell noi amb ulleres que mai aconsegueix la noia per¨° que ¨¦s divertit i cau b¨¦ a tothom¡±. Malgrat tot, en les pel¡¤l¨ªcules, aquell escarransit amb ulleres, esc¨°ria de divan de psicoanalista, es quedava sempre la noia nom¨¦s perqu¨¨ la feia riure, cosa que ens va fer n¨¦ixer esperances de seduir de la mateixa manera aquelles amigues del pub de Santa Barbara si deixaves anar les mateixes frases c¨¤ustiques, enginyoses i imprevistes que escolt¨¤vem de la seva boca.

Jo no volia ser Bogart ni John Wayne. Jo nom¨¦s volia ser el torracollons de la classe, volia ser aquell noi amb ulleres que no aconsegueix mai la noia per¨° que ¨¦s divertit i cau b¨¦ a tothom¡±

La democr¨¤cia va arribar a Espanya juntament amb l'¨¨xit a les pantalles d¡¯Annie Hall,?amb Diane Keaton, per¨° el salt qualitatiu es va produir amb Manhattan, rodada en blanc i negre el 1979. A Espanya regnava una acr¨¤cia feli?, cap governant s'atrevia a prohibir res i encara que hi havia sang d¡¯ETA als carrers i rumor de sabres a les casernes, el sexe estava ja a l'abast penjant de les ac¨¤cies. Va ser llavors quan Woody Allen va conv¨¨ncer els progres de quarantes que podien enamorar noies adolescents com Mariel Hemingway. ?s cert que a cap ciutat d¡¯Espanya hi havia un banc per contemplar la posta de sol sobre el pont de Brooklyn ni un River Caf¨¦ per prendre un whisky amb g¨ªnger?contemplant l¡¯skyline?de Manhattan. N¡¯hi havia prou amb somiar. Per a aix¨° ten¨ªem Woody Allen, que cada any arribava amb la seva collita, una nova versi¨® sobre el mateix que no era sin¨® l'interminable passeig per Nova York al costat d'una noia espectacular, al Central Park, a l'aquari, en una exposici¨® de pintura al Soho, al planetari, entrant i sortint de petites botigues sofisticades de barris escollits i inesperats de la ciutat amb una m¨²sica de swing de fons, ell elucubrant disbarats neur¨°tics intel¡¤ligents amb una poma i una ampolla d'aigua mineral a la m¨¤, ella somrient i admirada pel seu talent fins que s¡¯acabava amb un pet¨® a la llum del fanal i despr¨¦s amb una el¡¤lipsi de sexe al llit. Per qu¨¨ no pod¨ªem ser com Woody Allen?

Els m¨¦s iniciats de la secta sabien que Woody Allen tocava el clarinet amb uns amics els dilluns al Michael¡¯s Pub. Sempre hi havia alg¨² que jurava haver-lo vist i escoltat all¨¤ en persona. Als altres ens passava que, si resulta que eres a Nova York, t'apropaves al 211 W 55 Street i preguntaves per ell, precisament aquell dia en Woody no hi era, et deia el conserge. El frac¨¤s es repetia tamb¨¦ anys despr¨¦s, quan el grup es va traslladar al caf¨¨ de l'hotel Carlyle.

El talent d'aquest cineasta semblava insondable, sense deixar de treure aigua sempre del mateix pou. Woody Allen es presenta encara cada any amb un nou ¨¨xit, com tornen les orenetes a la primavera o passen els tords a la tardor. Fins avui ha rodat i estrenat 49 pel¡¤l¨ªcules amb els 79 anys que t¨¦. No es pot dir res d'aquest cineasta que no s'hagi dit ja pels cr¨ªtics. El veredicte sobre Woody Allen es pot formular amb aquesta pregunta: en quina pel¡¤l¨ªcula vas abandonar Woody Allen i vas deixar la secta? Passava una cosa curiosa. Succe?a de vegades que despr¨¦s de diverses pel¡¤l¨ªcules reiteratives, comestibles, deies, aqu¨ª et deixo, ja em s¨¦ el truc de mem¨°ria, est¨¤s acabat, per¨° l'any seg¨¹ent tornava amb una bomba, Hannah i les seves germanes,Bales sobre Broadway, Dies de r¨¤dio o Delictes i faltes, et reconciliaves amb ell i demanaves la readmissi¨® a la secta als irreductibles.

Quan en Woody va pensar que era poc cre?ble que pogu¨¦s enamorar la noia va deixar enrere la neurosi de la psicoan¨¤lisi i va comen?ar a fer pel¡¤l¨ªcules que eren en realitat anuncis publicitaris sobre la ciutat que li pagava el compte. En una d'aquestes li van donar el Premi Pr¨ªncep d¡¯Ast¨²ries i a continuaci¨® va cometre aquell bunyol de Barcelona a mitges amb Oviedo i llavors vam descobrir que a en Woody li agradava i fins i tot li provava la favada. No era aquell plat rotund incompatible amb la psicoan¨¤lisi? Ser¨¤ en Woody un impostor? Roma. Ven¨¨cia. Fiascos per acumular diners. De sobte roda Match Point i Midnight in Paris i tot va tornar al seu curs. Alguns li han prom¨¨s amor etern passi el que passi; d¡¯altres creuen els dits en cada estrena; d¡¯altres han decidit deixar-lo; els m¨¦s ressentits, aquells progres que van passar a la rosca neoliberal, han comen?at a odiar-lo. En el fons, cada una de les seves pel¡¤l¨ªcules ens recorda a la nostra generaci¨® aquell moment de rebel¡¤lia amb els primers cops que ens vam pixar de riure, els anys de desencantament amb els primers cabells blancs, els amors passats, la nost¨¤lgia de la intel¡¤lig¨¨ncia d'aquells temps d'ira.