El Poble Espanyol, un parc tem¨¤tic anomenat ¡®Espanya¡¯

L'idioma ofici¨®s del Poble Espanyol ¨¦s l'urd¨². Proliferen els cuiners pakistanesos i indis en l'acr¨°poli de Barcelona, igual que proliferen en els men¨²s tur¨ªstics les transgressions iconoclastes de la gastronomia ib¨¨rica. Per exemple, la paella mexicana. Ens la proposa l¡¯Estela, cambrera poliglota i origin¨¤ria de Mold¨¤via en un local, Tapas, tapas, els l¨ªmits del qual separen per uns metres quadrats Castell¨® de la Corunya, en una arbitrarietat geogr¨¤fica massa sofisticada per als turistes estrangers.

S¨®n ells el p¨²blic predominant del parc tem¨¤tic. S¡¯havia de dir Iberona, a proposta de les autoritats, que van fomentar el projecte d'una Espanya en miniatura en temps de Primo de Rivera i a l¡¯empara de l¡¯Exposici¨® Universal del 1929, per¨° la marca no tenia impacte comercial. Ni impacte patri¨°tic, especialment quan Franco va exigir identificar-lo exclusivament en castell¨¤: el Pueblo Espa?ol.

Heinrich Himmler va arribar a visitar-lo el 1940, un particular escabr¨®s que els guies tur¨ªstics s'abstenen de comentar, com s'abstenen d'al¡¤ludir a la utopia invertida ¨Cdist¨°pia¨C que engendren els 42.000 metres quadrats del Poble Espanyol. Amb m¨¦s ra¨® si prospera la independ¨¨ncia de Catalunya i Iberona acaba convertint-se en un document ex¨°tic del passat com¨² on podria rodar-se una pel¡¤l¨ªcula d'¨¨poca.

Passaria llavors el que Julian Barnes escriu a Anglaterra, Anglaterra, titular emf¨¤tic d'una novel¡¤la, la trama de la qual planteja el deliri d'un magnat, Jack Pitman, sedu?t per reunir o simplificar tota la p¨¤tria als extrems d'una illa amb forma de diamant. I no nom¨¦s fent inventari dels monuments emblem¨¤tics. Tamb¨¦ incorporant aspectes sociol¨°gics, com la frigidesa sentimental, el dandisme o el complex de superioritat.

El projecte del Poble Espanyol no va arribar mai tan lluny. S'havia planificat com un pastitx arquitect¨°nic condemnat a demolir-se al cap de sis mesos de la clausura de l¡¯Expo, per¨° ha sobreviscut 86 anys, b¨¦ perqu¨¨ el Caudillo el va convertir en un espai de demag¨°gia i propaganda, o b¨¦ perqu¨¨ les autoritats nacionalistes que van arribar despr¨¦s van perseverar en la indefinici¨® i en els dubtes ¨C¡°Qu¨¨ cony fem amb aix¨°?¡±, es preguntava Pujol¨C, de tal manera que Iberona ha mutat en una estructura privada puixant que allarga un contracte municipal d'explotaci¨® fins al 2035.

Llavors ja haur¨¤ transcorregut un segle des de la inauguraci¨®. I s'haur¨¤ arrelat, per ventura, la paradoxa d'una Catalunya independent en la capital de la qual, Barcelona, hi haur¨¤ un parc tem¨¤tic dedicat a Espanya, com si fos un subconscient urban¨ªstic i cultural, o una manera de freq¨¹entar la nost¨¤lgia, o una manera d'evocar el mite de l'enemic exterior.

Una Espanya de cartr¨® pedra, un decorat enciclop¨¨dic que els turistes recorren el 2015 amb entusiasme entranyable. Es fotografien davant de la muralla d¡¯?vila, mengen pesca¨ªto entre els carrerons del barri andal¨²s, es recreen en l¡¯estil plateresc de Salamanca i compren toros d¡¯Osborne a la Thal¨ªa en un negoci de records situat a la vora de les Carmelites d¡¯Alcany¨ªs.

"Jo el que venc s¨®n toros", ens explica la jove comerciant. "La gent ve aqu¨ª perqu¨¨ vol endur-se records espanyols. No els interessa la independ¨¨ncia. Han vingut a Espanya". Han vingut a Espanya i a la seva caricatura. No ja perqu¨¨ aquesta ocurr¨¨ncia de Primo de Rivera podia trobar-se perfectament a Las Vegas. Tamb¨¦ perqu¨¨ l¡¯Espanya d¡¯Espanyes que representa voluntariosament el Poble suscita un cert estremiment respecte al curtcircuit entre el cosmopolitisme i el nacionalisme.

L'expressi¨® m¨¦s absurda d'aquesta dial¨¨ctica concerneix no ja el futur del Poble Espanyol dins de Catalunya, sin¨® el futur de Catalunya dins del Poble Espanyol, naturalment perqu¨¨ el seu territori, la seva arquitectura i la seva idiosincr¨¤sia tamb¨¦ forma part del mapa del parc tem¨¤tic.

La independ¨¨ncia, permeteu-me la ironia, obligaria a elevar una frontera, exigiria acordonar un espai diferenciat. Requeriria emprendre una s¨¨rie d'obres que b¨¦ podrien aprofitar-se per emular el somni de Jack Pitman en la novel¡¤la de Barnes: substituir l'original d¡¯Anglaterra per una c¨°pia.

I llavors haur¨ªem d'incorporar al parc una rotonda, i una porta girat¨°ria, monuments nacionals molt m¨¦s emblem¨¤tics que la Giralda. I fundar¨ªem un bordell de carretera. I afegir¨ªem els trets del nostre car¨¤cter, la solidaritat, d'acord, per¨° tamb¨¦ l'enveja i el cainisme, exposats la una i l'altra en un quadre de Goya, Baralla a garrotades, que hauria de presidir les noves instal¡¤lacions del simulacre.

Barnes acaba la seva novel¡¤la declarant la independ¨¨ncia de l¡¯Anglaterra falsa. Un desenlla? amb forma de McGuffin que converteix el senyor Pitman no tant en l'imitador de Primo de Rivera com en un antecedent premonitori de Artur Mas.