En espera de la Western Union al Pireu

Ni un segon per a presentacions. Jove, palestina, arribada de la maltractada Alep, al nord de S¨ªria, i amb un somriure nervi¨®s fidel reflex de l'¨¨xtasi de la meta volant. ¡°Ho sento, aquest ¨¦s l'autob¨²s de la meva fam¨ªlia¡±, diu en un?angl¨¨s?excel¡¤lent abans de trencar el gel. Agafa una parella i un menor i els arrossega escales amunt a l'interior del bus. Als crits del seu interlocutor respon: ¡°Ens n'anem a Alemanya!¡±. Ja s¨®n a dalt. El somriure s'espolsa el nervi. Passen uns minuts de les deu de la nit al moll E-2 del port del Pireu, al sud-oest d'Atenes. El ferri Blue Star Patmos ¨Camb un cost per bitllet d'entre 60 i 76 euros¨C acaba de deixar prop de 2.000 refugiats, la majoria de nacionalitat siriana, despr¨¦s de solcar les aig¨¹es de l'Egeu des de Mitilene, capital de l'illa de Lesbos. Comen?a per a molts la segona part del seu periple cap al nord d'Europa. I ara qu¨¨? ¡°He d'esperar els diners de la Western Union¡±, respon Ahmed, enginyer siri¨¤ de 26 anys, despr¨¦s d'agafar lloc en un altre autob¨²s.

El Blue Star Patmos, modern, il¡¤luminat a l'interior per una potent llum blanca, descansa buit ja al moll del Pireu. En mitja hora escassa, els 2.000 passatgers de Lesbos han baixat, corregut i pujat als autobusos per repartir-se per la capital grega o emprendre sense demora el viatge cap a Maced¨°nia. ¡°Aquest autob¨²s?ja?est¨¤ massa ple¡±, diu un treballador del port. Cal esperar el seg¨¹ent, que fa cua a pocs metres. Tots s¨®n gratis. Quan s'acosta el bus, comen?a la cursa. Mitja dotzena de policies, no m¨¦s, tracten de contenir a veus les allaus contra les portes dels autobusos. I una mica ho aconsegueixen. Tanmateix, la consigna ¨¦s clara: via lliure perqu¨¨ els migrants passin i prossegueixin el seu cam¨ª.

El del jove Ahmed, natural de Damaso, t¨¦ com a destinaci¨® Su¨¨cia. A bord d'un dels autobusos que porta a l'estaci¨® de metro del port relata, entre els riures gaireb¨¦ adolescents dels seus companys de viatge, que?ja?estaven cansats d'esperar a Mitilene ¨Call¨¤ diu que es va gastar 600 euros en 10 dies, nom¨¦s en aigua i menjar¨C, una ciutat desbordada per l'arribada de refugiats des de Turquia, a un tret de pedra de Lesbos. L'angl¨¨s que parla ¨¦s bo, tot i que de vegades consulta el seu amic Yusuf, de 22 anys. ¡°Estar¨¦ aqu¨ª fins dem¨¤, que ¨¦s quan la meva fam¨ªlia m'enviar¨¤ diners¡±, diu Ahmed, a l'espera que la Western Union, financera nord-americana especialitzada en la transfer¨¨ncia de diners, compleixi amb l'enviament. No tots els refugiats que recorren aquests dies Europa poden dir alguna cosa aix¨ª. Molts ja s'ho van gastar tot.

El jove Yusuf, nascut a Hasaka, al nord-est siri¨¤, tamb¨¦ sap que on ell va arribar no ho pot fer encara la resta de la seva fam¨ªlia. Fuig d'una de les zones m¨¦s cr¨ªtiques del conflicte siri¨¤, atrapada en la guerra entre gihadistes, rebels i kurds. ¡°Em vaig jugar la vida, per¨° aqu¨ª estic¡±, diu agra?t a l'atenci¨® prestada. Els dos joves, com molts dels que el Patmos va portar fins a la capital grega i ja es va empassar la nit atenesa, formen part del vag¨® de primera classe d'aquest tren de persones que fugen per trobar recer a Europa.

Amal, de 20 anys, nascuda a Hader, amb la frontera israeliana, ¨¦s el paradigma d'aquests migrants amb recursos. Viatja cap a Alemanya. ¡°Jo s¨®c estudiant d'enginyeria electromec¨¤nica; el meu n¨°vio, d'arquitectura d'interiors. Tots dos podrem beneficiar el pa¨ªs¡±. I per qu¨¨ no es dirigeixen a Su¨¨cia com Ahmed i molts altres? ¡°La majoria dels sirians van a Su¨¨cia perqu¨¨ no tenen res a oferir¡±, contesta, ¡°i els suecs necessiten ciutadans per fer de tot, per aix¨° acullen a tothom, mentre que els alemanys volen gent que pugui beneficiar la seva societat, que pugui aprendre, treballar¡­¡±. Motxilla a l'esquena, Amal, amb el seu n¨°vio i diversos amics, arriba a l'entrada de l'estaci¨® de metro, despr¨¦s d'esquivar el grapat de contrabandistes que esperen per traslladar a la seva manera els refugiats. ¡°Creus que ens volen enganyar?¡±, pregunta la jove siriana. No volen saber res de traficants ni riscos innecessaris, per¨° el grup d'Amal t¨¦ pressa per seguir, fins i tot aquella mateixa nit, cap a la seva pr¨°xima estaci¨®: Maced¨°nia.