Catalans a Espanya

Va ser ahir, encara que sembla cosa del segle XIX, quan imperava a Catalunya el que Josep M. Fradera va definir amb tota exactitud com a sentiment de doble pertinen?a: Espanya era la naci¨® i Catalunya, la p¨¤tria dels catalans. I va ser ahir, l'abril de 1976, quan Jordi Pujol, en ocasi¨® del seu primer viatge a Madrid com a l¨ªder de Converg¨¨ncia Democr¨¤tica, va deixar en un discurs pronunciat a l'Ateneu una nova i diferent versi¨® d'aquella doble pertinen?a: ¡°Volem, abans de res, ser catalans, i volem de part sencera, des de la nostra catalanitat, ser espanyols¡±. Espanya, va afegir, ¡°¨¦s per a nosaltres un pa¨ªs plurinacional. I conseq¨¹entment, Catalunya ¨¦s, dins de l'Estat espanyol, una nacionalitat¡±.

Cinc anys despr¨¦s, com a president d'aquella nacionalitat reconeguda per primera?vegada com a tal en una Constituci¨® espanyola, Jordi Pujol va emprendre un viatge per terres de Castella i Lle¨® amb parada final a Madrid. Aqu¨ª, a Madrid, ara al Centre Catal¨¤, va pronunciar un discurs en el qual, a partir d'una llarga immersi¨® en la hist¨°ria de Catalans?a?Espanya, va derivar l'exist¨¨ncia d'uns ¡°fets permanents¡± en els quals hauria de sostenir-se una pol¨ªtica per al present amb vista a la construcci¨® d'un altre futur. El primer era, ¨¦s clar, ¡°la realitat catalana¡±, basada en la llengua, la cultura, la consci¨¨ncia hist¨°rica, el sentiment i en ¡°una determinada concepci¨® d'Espanya¡±; el segon, no menys permanent, consistia en ¡°la inserci¨® clara d'aquesta realitat al conjunt d'Espanya i la voluntat d'intervenir-hi pol¨ªticament, econ¨°mica, ideol¨°gica a Espanya¡±.

Entre aquests dos discursos, la pres¨¨ncia i l'acci¨® de catalans a Madrid va ser determinant per al rumb que va seguir la transici¨® a la democr¨¤cia i la immediata construcci¨® de l'Estat de les autonomies. Abans de res, perqu¨¨ despr¨¦s de les vacil¡¤lacions dels primers moments, quan dominava entre els mitjans pol¨ªtics burgesos de Catalunya la convicci¨® que seria m¨¦s profit¨®s als interessos catalans iniciar converses amb el Govern m¨¦s que formar un front com¨² amb l'esquerra espanyola, Pujol va accedir finalment a incorporar el seu partit a la plataforma unit¨¤ria de l'oposici¨®, confirmant aix¨ª que recuperaci¨® de llibertats, amnistia i autonomia de nacionalitats i regions eren a Espanya els tres noms d'una mateixa i comuna obstinaci¨®: la democr¨¤cia. No ¨¦s possible oblidar, encara que tants es dediquen avui a embrutar aquell record, que el lema sota el qual va avan?ar la marxa a la democr¨¤cia a Espanya va ser encunyat per catalans i proclamat des de les pancartes de les dues grans Diades de 1976 i 1977: "Llibertat, amnistia, estatut d'autonomia".

Que el contingut dels discursos de Pujol no era pura ret¨°rica ho van posar de manifest els diputats catalans al Congr¨¦s amb la seva participaci¨® en la pon¨¨ncia, la comissi¨® i els plens en qu¨¨ es va debatre i va aprovar la segona Constituci¨® democr¨¤tica del nostre segle XX. L'Estat espanyol ¨¦s avui el que ¨¦s, per b¨¦ i per mal, a causa en bona part a l'activa pres¨¨ncia de catalans a Espanya. I no nom¨¦s per les seves propostes en el debat constitucional, sin¨® per la posterior pr¨¤ctica pol¨ªtica del Govern de Catalunya, que va prendre el cam¨ª d'una relaci¨® exclusivament bilateral amb el Govern d'Espanya, de cap manera predeterminat per una Constituci¨® que poser podia haver servit per impulsar la construcci¨® del nou Estat en el sentit federal que alguns catalans ¡ªJordi Sol¨¦, per exemple¡ª esperaven, i altres catalans ¡ªJordi Pujol¡ª temien.

No va haver-hi construcci¨® de l'Estat federal perqu¨¨ CiU va voler refor?ar i expandir el fet diferencial catal¨¤

Doncs si la construcci¨® de l'Estat no va avan?ar amb decisi¨® pel cam¨ª federal va ser, sobretot, perqu¨¨ des que CiU va assumir el poder a Catalunya tota la seva pol¨ªtica es va encaminar a refor?ar i expandir el fet diferencial d'aquella realitat catalana que Pujol evocava en els seus discursos, ¨¦s a dir, a nacionalitzar catalanament Catalunya, de tal manera que si els catalans a Espanya eren en certa mesura espanyols, a Catalunya nom¨¦s fossin catalans. Per a aquell prop¨°sit era fonamental convertir el Govern catal¨¤ en interlocutor privilegiat del Govern espanyol, una pol¨ªtica que es va consolidar quan el PSOE o el PP van necessitar els vots de CiU per assegurar l'estabilitat dels seus Governs. Catalans a Espanya va adquirir aix¨ª una dimensi¨® no prevista pels constituents: la que el Govern catal¨¤ es convert¨ªs en soci privilegiat del Govern espanyol, ja fos aquest d'esquerra o de dreta.

Aquesta pol¨ªtica es va mantenir mentre va durar el benefici mutu?¡ªel do ut des?que li va servir de base¡ª, per¨° es va extingir quan el cabal de transfer¨¨ncies va esgotar el seu flux. Llavors van comen?ar a multiplicar-se els desacords: els governs centrals van abusar de les lleis de bases en els seus intents de recentralitzaci¨® i la Generalitat va comen?ar a diluir el segon dels fets permanents: la inserci¨® clara de la realitat catalana en el conjunt espanyol. Primer va ser la il¡¤lusi¨® de les quatre nacions a la manera iugoslava, despr¨¦s la Constituci¨® que s'havia quedat estreta, finalment la desafortunada sent¨¨ncia del Constitucional sobre un estatut aprovat pels parlaments catal¨¤ i espanyol i ratificat en refer¨¨ndum pels catalans.

Fer plebiscit¨¤ries unes auton¨°miques ¨¦s el pr¨°leg de la rebel¡¤li¨® d'un poder de l'Estat contra l'Estat

Amb tota l'acci¨® pol¨ªtica dirigida a refor?ar el primer fet permanent (realitat catalana), i esfumat l'¨²ltima resta d'inter¨¨s a mantenir el segon (insereix a Espanya), era nom¨¦s q¨¹esti¨® de temps i oportunitat el gir radical del poder catal¨¤, que ¨¦s un poder de l'Estat espanyol, cap a la secessi¨®. I en realitat, no va poder haver passat en condicions m¨¦s favorables per suscitar i alimentar per tots els mitjans que el poder p¨²blic t¨¦ al seu abast ¡ªinstitucions, premsa, televisi¨®, associacions parapol¨ªtiques¡ª una gran mobilitzaci¨® popular. No nom¨¦s per l'ast¨²cia malbaratada a canalitzar els moviments de creixents protestes al carrer contra les pol¨ªtiques corruptes de CiU i del Govern de la Generalitat desviant-les a una protesta general contra Espanya, pa¨ªs estranger, lladre, expoliador; sin¨® perqu¨¨ els qui aix¨ª nacionalitzaven i mobilitzaven sabien b¨¦ que la capacitat de resposta del Govern central era nul¡¤la i, en cas que n'hi hagu¨¦s, el resultat alimentaria sempre el corrent per la secessi¨®: des de l'esclat de la crisi econ¨°mica i social, la deslegitimaci¨® de les institucions pol¨ªtiques constru?des des de la transici¨® a la democr¨¤cia ha estat galopant i dif¨ªcilment reversible si no s'empr¨¨n una profunda reforma de tot el sistema.

I aix¨ª hem arribat al que no pocs intel¡¤lectuals catalans envolten amb l'aura de la revoluci¨® quan, en realitat, convertir en plebiscit¨¤ries unes eleccions auton¨°miques com a baula de la cadena que condueix a la secessi¨® constitueix el pre¨¤mbul de la rebel¡¤li¨® d'un poder de l'Estat contra l'Estat que li ha donat origen i l'ha consolidat i refor?at durant quatre d¨¨cades sobre el doble sup¨°sit que existia una permanent realitat catalana diferenciada, inserida en una no menys permanent realitat espanyola. Aix¨° va ser el que Jordi Pujol, president de la Generalitat, va venir a dir a Madrid un dia de novembre de 1981, aix¨° va ser el que tots els espanyols ¡ªcatalans inclosos¡ª vam creure llavors, i aix¨° mateix ¨¦s el que el seu hereu i successor, Artur Mas, president de la Generalitat, es disposa a dinamitar a partir d'un dia de setembre de 2015.

Santos Juli¨¢ ¨¦s historiador.