La gran il¡¤lusi¨® de Junqueras

Despr¨¦s de respondre Mas en franc¨¨s, Romeva en angl¨¨s i Junqueras en itali¨¤, Romeva s'emociona: "Podeu preguntar en l'idioma que vulgueu". La m¨¤quina s'ha greixat i Romeva est¨¤ disposat a atendre un sunnita. Responen els tres en cinc idiomes i durant el temps que la premsa vol. La roda de premsa al F¨°rum ¨¦s un ¨¨xit: hi ha desenes de c¨¤meres, un sal¨® ple i preguntes dels diaris m¨¦s influents del m¨®n. L'euf¨°ria entre sobiranistes pel desplegament d'idiomes porta a pensar amb nost¨¤lgia qu¨¨?hauria estat de Catalunya si en lloc de Pujol l'hagu¨¦s governada Muzzy.

Oriol Junqueras i Vies (Sant Andreu del Palomar, Barcelona, 1969) ¨¦s el m¨¦s tranquil dels tres, el m¨¦s gros i el que interv¨¦ m¨¦s concisament, amb l'abrupta serenitat que el distingeix. T¨¦ el peu esquerre avan?at trepitjant el faristol, i de tant en tant copeja amb el peu dret a terra com si s'impacient¨¦s. Despr¨¦s aclarir¨¤ que no es va deure a res especialment, ni que estigu¨¦s cansat. En la seva primera resposta es refereix a la voluntat d'independ¨¨ncia de Catalunya i la necessitat d'una Europa m¨¦s justa i un m¨®n m¨¦s solidari. Fa servir paraules grans i afectuoses. "?s la nostra gran oportunitat, la nostra gran il¡¤lusi¨®", diu en itali¨¤.

De l'acte surt primer ell, seguit per Romeva i Mas. Junqueras t¨¦ pressa: passa la cantonada i es cola per un passad¨ªs. El segueix aquest periodista; Junqueras l'est¨¤ esperant de cara, com s'espera un atracador. De sobte, com un remol¨ª, tamb¨¦ apareix Artur Mas. El passad¨ªs ¨¦s estret com perqu¨¨ ning¨² pugui moure's excepte el president marxa enrere, per¨° a aquest home no se li coneix tal habilitat. Al vest¨ªbul se senten diversos avisos: qu¨¨ est¨¤ passant? El periodista insisteix a estar amb Junqueras fins que Junqueras, gaireb¨¦ emocionat, explica que ¨¦s el passad¨ªs d'entrada al servei. Que necessita anar al bany. T¨¦ cara de no saber fins a quin punt, Junts pel S¨ª, l'alian?a hagi de desembocar en una orinada general de Converg¨¨ncia i Esquerra amb EL PA?S de testimoni. Mas surt sorpr¨¨s amb el somriure de les grans alarmes.

Despr¨¦s de la roda de premsa Mas i?Junqueras es refugien en un salonet privat amb bufet. Conversen i decideixen sortir al vest¨ªbul a buscar Romeva; el cap de llista i els dos pesos pesats del sobiranisme catal¨¤ murmuren en una escena cinematogr¨¤fica. Quan se separen, Junqueras entra sol de nou al sal¨® i all¨¤, durant dos minuts, desconnecta. Gaireb¨¦ es diria que perd altura i pes, com si descans¨¦s de si mateix i del discurs que l'acompanya, aclareix despr¨¦s, des de tota la vida. Fa xarrups a una coca-cola i pren un mos. Mira fora. Ha plogut al mat¨ª i tem que plogui a la tarda, per¨° es queda la cosa en temperatura de manifestaci¨®: un d'aquell dies ennuvolats en qu¨¨ hi ha ganes d'una bona reivindicaci¨® nacional mancant platja.

No avorreix respondre sempre al mateix? No, contesta. Junqueras d¨®na a entendre que t¨¦ una missi¨®. Fa dos anys, en una conversa semblant, recalcava com de desubicat que encara se sentia en pol¨ªtica: subratllava la seva temporalitat. Avui matisa que es refereix al fet que t¨¦ alguna cosa darrere: una professi¨®, la d'historiador, un ofici. Per¨° les circumst¨¤ncies t'emboliquen; l'actualitat ho atropella tot. Enumera amb detall les vegades que ha encap?alat una llista en els ¨²ltims deu anys.

Ahir se'n va anar a dormir tard. Va dormir sis hores i va sortir de casa per fer d'alcalde de Sant Vicen? dels Horts en diversos actes. No va tenir temps d'esmorzar i es va presentar al F¨°rum amb l'est¨®mac buit. De cam¨ª al cotxe, despr¨¦s de parar-se amb un periodista de La Stampa a qui li diu que ¨¦s optimista, Junqueras explica que en la conversa improvisada amb Romeva i Mas van valorar la roda de premsa i van quadrar agendes. No li retreuen al seu partit i al carrer l'alian?a amb Mas? Nega amb el cap. A La Vanguardia, fa un temps, va dir que es recordava amb vuit anys com un nen independentista i perfectament en contra de la Constituci¨® espanyola. Ara el periodista li assenyala el paisatge: una ciutat vestida de banderes catalanes i estelades. Nosaltres sempre vam ser aqu¨ª, respon, mai ens hem mogut: sempre hem estat republicans i independentistes. Per tant estem molt contents, diu, que aix¨° passi.

El Seat Altea gris ("l'Oriol no vol cotxe oficial ni res ostent¨®s", diu el seu xofer) viatja de tornada a la caseta amb hort de Sant Vicen?: Junqueras menjar¨¤ en fam¨ªlia. En una hora i mitja el cotxe tornar¨¤ a buscar-lo per dipositar-lo a?la Diada. Fila zero, li diu el seu equip, sostenint la pancarta i davant d'un espai reservat a la cap?alera per uns 2000 vips.

En el trajecte a casa el l¨ªder independentista defensa les declaracions dels caps europeus, inclosa Merkel, perqu¨¨ no van contra el proc¨¦s catal¨¤: Merkel parla d'un sup¨°sit d'agressi¨®, a Catalunya el proc¨¦s ¨¦s pac¨ªfic i Europa el tindr¨¤ com a exemplar. Qu¨¨ passar¨¤ amb els partits constitucionalistes en una suposada Rep¨²blica catalana? Tenen el seu lloc aqu¨ª i representen a molta gent, explica. Hi haur¨¤ un ministre del PP en aquella Rep¨²blica? Aix¨° ho ha de decidir la gent votant. I com a integraci¨® en un Govern seu? Si quan siguem independents els que hi estaven en contra entenen que aix¨° ¨¦s bo, i tenen voluntat de construir un Estat i se sumen al consens, aix¨° sempre ¨¦s millor per a tots.

Al cotxe Junqueras ja no t¨¦ la camisa per dins i s'ha tret la jaqueta. S'ha acomodat al seient posterior amb el m¨°bil a la m¨¤ i perd la mirada al paisatge explicant on arribava el mar a l'¨¨poca dels romans, les platges de llavors, els assentaments, els deltes i estuaris de geografia similar, diu, a les ries gallegues. Hi ha a Catalunya un patriotisme espanyol submergit, un espanyolisme que nom¨¦s es mostra a les urnes? Per qu¨¨ hi ha tanta dist¨¤ncia entre les mobilitzacions constitucionalistes i els seus resultats electorals? Que no hi hagi gent a favor de la independ¨¨ncia, diu, no vol dir que aquesta gent estigui en contra o s'hagi de mobilitzar per desactivar-la. I a m¨¦s, quan vols canviar les coses et mous; quan vols conservar-les, no tant.

Arriba a la manifestaci¨® a dos quarts de cinc. ?s l'¨²nic dels l¨ªders amb camisa fosca. Fa una declaraci¨® grandiloq¨¹ent: "Que sigui l'¨²ltima Diada abans de la independ¨¨ncia", i la seva figura es difumina, malgrat l'al?ada i el color de la roba, entre l'enorme marea humana. Abans d'anar a dinar, al seient posterior de l'Altea, Junqueras es va encongir d'espatlles amb una ganyota de chi lo sa quan se li va preguntar si despr¨¦s del 27-S comen?aria, amb tres aliats tan diferents, l'habitual joc de tra?cions.