Catalunya i Espanya: m¨¦s dades

Jos¨¦ J. Toharia analitzava l'estat de l'opini¨® catalana sobre les relacions entre Catalunya i Espanya (EL PA?S, 16/08/2015) i conclo?a amb una invitaci¨® a un ¡°in¨¨dit debat, honest i assossegat, amb dades i sense emocions¡±. Coincideixo en el fet que ni el debat partidista ni el debat medi¨¤tic van sobrats d'assossec i d'impassibilitat. N'hi ha prou a seguir les declaracions de representants dels partits o les intervencions d'editorialistes, articulistes i tertulians als mitjans. Sobre honestedats, el judici seria m¨¦s arriscat, com advertien els moralistes cl¨¤ssics. En tot cas, l'honestedat i la impassibilitat que ens atribu?m a nosaltres mateixos acostumen a ser sempre superiors a les que assignem als nostres contradictors. Per¨° no ¨¦s d'aix¨° del que vull tractar aqu¨ª.

Toharia dissecciona l'opini¨® p¨²blica catalana, basant-se en dades de Metroscopia. Assenyala la necessitat de distingir entre independentistes conven?uts i els que reclamen m¨¦s autogovern. Si es fa aix¨ª, la majoria independentista que tant il¡¤lusiona a uns i alarma uns altres ¨¦s m¨¦s incerta. Apareix, en canvi, una majoria relativa, constitu?da pels que s'inclinen a Catalunya per ampliar l'autogovern. Inclouria els partidaris de propostes ¡°federalitzants¡± o altres eventuals ¡°terceres vies¡±. En?clara?minoria hi ha els immobilistes o favorables a l'statu quo. A grans trets, comparteixo aquest balan? de situaci¨® tal com he manifestat en altres ocasions.

Menys d'una quarta part dels espanyols s¨®n favorables a ampliar l'autogovern davant de m¨¦s del 70% dels catalans

Tanmateix, falten m¨¦s dades per subscriure les conclusions pol¨ªtiques que Toharia s'atreveix a desprendre d'aquest balan?. A saber, la probabilitat de mobilitzar un suport majoritari per a ¡°un model federalitzant de nou encuny si els ¨¦s proposat de deb¨°¡±, segons les seves paraules. ¡°De nou encuny¡± i ¡°de deb¨°¡± serien les cl¨¤usules convincents per als catalans. Per¨° la possibilitat d'una oferta amb aquests trets dep¨¨n, a parer meu, d'altres variables decisives. Especialment, de l'opini¨® espanyola en el seu conjunt.

Qu¨¨ ens diuen sobre ella les dades m¨¦s recents del CIS? Quines s¨®n les prefer¨¨ncies dels espanyols sobre models d'organitzaci¨® territorial? Gaireb¨¦ un ter? dels espanyols optarien per suprimir les comunitats aut¨°nomes o restringir el seu autogovern. Una mica m¨¦s d'un ter? prefereix conservar sense retocs el model actual. I una mica menys d'una quarta part donaria suport a alternatives de canvi, incloent-hi la possibilitat d'independ¨¨ncia (CIS 3104/2015).

?s innegable el gran contrast entre aquestes prefer¨¨ncies dels espanyols i les dels catalans. Reflecteixen tend¨¨ncies molt diferents: menys d'una quarta part dels espanyols s¨®n favorables a ampliar l'autogovern davant de m¨¦s del 70% dels catalans (CIS 3108/2015).

Aquestes tend¨¨ncies divergents constitueixen un factor condicionant per als interlocutors pol¨ªtics. Els condicionen per c¨¤lcul electoralista o per fidelitat a cultures pol¨ªtiques arrelades. La modulaci¨® de les estrat¨¨gies de les fins ara formacions estatals m¨¦s importants ¨Cel PP i el PSOE¨C i dels partits a Catalunya est¨¤ estretament vinculada a aquestes pautes d'opini¨®.

Si el contrast entre l'opini¨® espanyola i la catalana ¨¦s tan acusat, cal descartar tota probabilitat de trobada en un punt mitj¨¤? ?s il¡¤lus¨°ria una ¡°tercera via¡±? Toharia?apunta?que no seria il¡¤lus¨°ria a partir de la composici¨® interna de l'opini¨® p¨²blica catalana. Podria afirmar-ho tamb¨¦ si tingu¨¦s en compte les dades sobre l'opini¨® espanyola? Perqu¨¨ temo que aquestes dues din¨¤miques tan contradict¨°ries facin molt estret o molt improbable el marge de maniobra per a una aproximaci¨®. Almenys a curt termini. Tot i que sabem que l'opini¨® p¨²blica canvia i que ¨Cen democr¨¤cia¨C ¨¦s responsabilitat dels l¨ªders pol¨ªtics intentar-ho quan ho considerin positiu per al conjunt social.

Toharia conclou?afirmant la necessitat de millorar la informaci¨® en benefici d'un debat millor. Segons les seves paraules, quan es tracta d'aquesta q¨¹esti¨® ¡°mig Catalunya se sent mal informada¡­ I l'altra meitat que es creu informada, no ho est¨¤¡­¡±. No subministra la font d'aquests percentatges?tan espectaculars i precisos que deixarien en zero els catalans raonablement informats i, per tant, legitimats per opinar i decidir. Tampoc ens indica si coneix la proporci¨® de quants espanyols se senten mal informats i quants s'enganyen a si mateixos sobre el seu grau d'informaci¨®.

Malgrat aix¨°, t¨¦ ra¨® per recomanar l'esfor? de tots per aportar al debat m¨¦s dades i m¨¦s ben contrastades. Hi haur¨¤ temps per a aix¨° perqu¨¨, sigui quin sigui el resultat de les pr¨°ximes eleccions catalanes i espanyoles, la q¨¹esti¨® seguir¨¤ sobre la taula durant bastant temps.

Josep M. Vall¨¨s ¨¦s catedr¨¤tic em¨¨rit de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica (UAB).