¡®Belle ¨¦poque¡¯ medieval

El t¨°pic, arrelad¨ªssim, de la foscor de l¡¯edat mitjana es desmenteix amb un grapat d¡¯arguments hist¨°rics, per¨° la lectura de Flamenca segurament ser¨¤ una de les maneres m¨¦s lluminoses i entretingudes de fer-ho. Davant d¡¯aquesta novel¡¤la, escrita en occit¨¤ cap a la meitat del segle XIII i de la qual no sabem l¡¯autor, es pot recordar la frase d¡¯Albert Rossich, un dels nostres fil¨°legs m¨¦s eminents, que encap?ala una antologia de poesia catalana del Barroc: ¡°La literatura antiga no ha de ser nom¨¦s objecte d¡¯estudi, sin¨® tamb¨¦ objecte de lectura¡±. Perqu¨¨, per damunt de la dist¨¤ncia dels segles i de les transformacions socials i de mentalitat, Flamenca proporciona una viva i amena diversi¨® i ens permet identificar-nos amb els sentiments dels protagonistes. Les idees canvien molt, per¨° les emocions s¨®n perennes.

La nostra lectura de Flamenca per for?a ha de ser anacr¨°nica, perqu¨¨ la fem amb cent¨²ries de literatura acumulada. De fet, els acad¨¨mics m¨¦s recalcitrants ens diran que el concepte actual de literatura ¨¦s una invenci¨® del Romanticisme i que nom¨¦s podem entendre aquestes obres si en reconstru?m amb precisi¨® el context hist¨°ric i ideol¨°gic. Aix¨° ¨¦s mitja veritat.

L¡¯espl¨¨ndida edici¨® de Flamenca que ha fet Anton Espadaler compleix amb el rigor filol¨°gic mitjan?ant les notes erudites al final del llibre, que satisfaran el lector m¨¦s exigent o l¡¯estudiant de Rom¨¤niques (si ¨¦s que en queda cap!). Per¨° hi ha una manera m¨¦s lliure i desacomplexada de llegir Flamenca, per a la qual basta el pr¨°leg i l¡¯excel¡¤lent traducci¨® d¡¯Espadaler, que ha trobat un registre just per fer reviure la societat cortesa amb un catal¨¤ modern lleument formalitzat sense ser arca?tzant.

Podem gaudir aix¨ª d¡¯un llibre editat amb cura i eleg¨¤ncia per la Universitat de Barcelona. Un llibre bell, d¡¯acord amb la trama de la novel¡¤la: els amors d¡¯un cavaller i una dama tancada en una torre pel marit gel¨®s. Som davant d¡¯un altre t¨°pic, en el territori de l¡¯amor trobadoresc, per¨° Flamenca, com tota obra excel¡¤lent, redimensiona i transcendeix el t¨°pic. Guillem de Nevers, el cavaller, t¨¦ alhora una completa formaci¨® universit¨¤ria (¡°tu ets cavaller i clergue¡±, li recorda Amor) i Flamenca, la dama de qui s¡¯enamora de lluny, per fama, sense haver-la vist, trenca amb la imatge de la bella dama sense merc¨¨. L¡¯hedonisme i el goig carnal s¡¯imposen sense ambages.

En aquest joc de l¡¯amor, el narrador remarca que ¡°els daus no van anar a parar a terra¡±. L¡¯enginy i la desimboltura manen: els amants aconsegueixen v¨¨ncer la incomunicaci¨® de la dama mitjan?ant els c¨¨lebres breus di¨¤legs furtius esgarrapats en el moment de donar-se la pau a missa. I quan el marit gel¨®s ha recuperat el seny i ha alliberat Flamenca, se¡¯ns lloa el fet que, en plena cort, Guillem s¡¯endugui Flamenca al llit ¡°sense que ning¨² s¡¯adoni de res¡±.

Com les novel¡¤les franceses art¨²riques del segle XII en qu¨¨ s¡¯emmiralla, Flamenca ofereix cortesia i torneigs, per¨° aqu¨ª el repte, l¡¯aventura, ¨¦s l¡¯amor, l¡¯alliberament i el gaudi ple de la dama. L¡¯esperit de la novel¡¤la, per al qual Espadaler planteja al pr¨°leg alguna probable filiaci¨® ideol¨°gica, ¨¦s el de l¡¯Occit¨¤nia trobadoresca i albigesa, auxiliada per Catalunya, que va ser derrotada al camp de batalla de Muret, el 1213, pels croats francesos. Picardia, intel¡¤lig¨¨ncia, vitalitat (impagables les escenes amb Al¨ªcia i Margarida, les donzelles de la dama): Flamenca ¨¦s una novel¡¤la antiga per llegir ara mateix.