Bigas Luna, artista total

Deia el mateix Bigas Luna en algunes entrevistes que al cinema hi va entrar per la iniciaci¨® pr¨¨via en l'art, en la pintura. Una creativitat que tamb¨¦ va reflectir les seves etapes, quan viatjava constantment i es passava mesos vivint en hotels pels rodatges de les seves pel¡¤l¨ªcules ¨Ccaldo de cultiu de les Cares de l'¨¤nima, petits fragments creats amb una base en paper amb el que tenia a m¨¤¨C o quan es va instal¡¤lar a Salom¨® (Tarragona) i al seu hort i estudi va realitzar les grans lones que van donar forma a Bioners. Una ¨¤mplia mostra de la faceta art¨ªstica de Bigas Luna, potser no tan coneguda com la de cineasta, ¨¦s la que cont¨¦ l'exposici¨® M¨¦s de Bigas i m¨¦s de Luna al Museu Can Framis, de la Fundaci¨® Vila Casas.

¡°Amb 20 anys ja es va interessar per la pintura i en els seus inicis va contactar amb artistes conceptuals¡±, explicava la comiss¨¤ria de la mostra Gl¨°ria Bosch, que defineix el cineasta mort fa dos anys com l'artista total: ¡°Entenia l'art com un tot. D'un bassal a terra podia fer-ne un pla cinematogr¨¤fic o un quadre¡±.

El director de pel¡¤l¨ªcules tan inesborrables com Jam¨®n, Jam¨®n (1992), La teta y la luna (1994), Volav¨¦runt (1999) o Jo s¨®c la Juani (2006), era un amant de la vida, els plaers i la terra. Unes passions ben reflectides al llarg de l'exposici¨® ¨Cfins al 20 de desembre¨C que inclou 14 de les seves obres repartides en quatre espais tem¨¤tics.

Amb una entrada contundent, la dedicada a ¡°Guions, lones i pedres¡±, la faceta en qu¨¨ Bigas Luna treballava des de la seva casa i horta a Salom¨®. Dues grans lones, una emmarcada en un quadre i una altra de penjada, reflecteixen l'etapa de l'artista m¨¦s lligada a la naturalesa ¡°quan es feia el seu propi oli, el pa i el vi¡±, explica Pere Soldevila, amic del cineasta que el 1999 va muntar l'exposici¨® Les cares de l'¨¤nima. Unes grans lones que Bigas Luna situava sobre la terra, a la intemp¨¨rie, i anava transformant en obres. ¡°De vegades amb unes empremtes d'algun objecte concret, com una planxa¡±, explica Soldevila, que est¨¤ fent un inventari fotogr¨¤fic de l'obra pict¨°rica del cineasta. Aquesta sala est¨¤ presidida per una taula de ferro oxidat amb diferents guions de les seves pel¡¤l¨ªcules subjectats amb grans pedres.

Tot el que feia podia ser mutat en un dibuix o un quadre. ¡°Ho inundava tot de papers i dibuixos¡±, comentava en la presentaci¨® de l'exposici¨® la seva v¨ªdua, Celia Or¨®s. Bona prova d'aix¨° ¨¦s que dibuixava o feia collages sobre tot tipus d'anotacions, des d'una cita telef¨°nica, el recordatori d'alguna idea, missatges indesxifrables i fins a algun foli solt dels seus guions.

Les cares de l'¨¤nima, dins del projecte Microcosmos, estan integrades per m¨¦s de 4.500 petits fragments de paper en qu¨¨ Bigas Luna reflectia amb tra?os r¨¤pids el que li venia al cap. D'aquests, a l'exposici¨® de Can Framis n'hi ha exposats uns 600 i ¨¦s el que presideix el segon espai. ¡°Era el que dibuixava quan viatjava, d'aqu¨ª la grand¨¤ria redu?da dels dibuixos¡±, comenta Soldevila.

La interacci¨® est¨¤ present en la tercera secci¨® de la mostra la Taula (2007), en qu¨¨ es reprodueix una imatge dels seus diaris i algunes notes de pr¨°pia m¨¤. Una sala en la qual tamb¨¦ es projecten els v¨ªdeos Allattatore, Mamador molar i Virgen Lactatio, les imatges del qual recorden el m¨¦s pur estil Bigas Luna. A A fior di pelle, Bigas Luna utilitza l¨ªquids i altres objectes per manipular unes diapositives que va trobar i a les quals va batejar amb el goyesc t¨ªtol de Maja.

El quart i ¨²ltim espai de la mostra ¨¦s el que ocupa la s¨¨rie Semillas, en qu¨¨ la naturalesa torna a ser la protagonista, i que va ser objecte d'exposicions fa una mica m¨¦s de deu anys a Madrid i a la galeria Senda de Barcelona. El mateix Bigas Luna comentava, en la presentaci¨® d'aquesta mostra, que un dels seus primers v¨ªdeos art¨ªstics el va fer d'una de les seves exposicions, Nou taules trencades, a Vin?on el 1973 i afegia que l'¨²nica persona que va comprar una d'aquelles taules va ser Dal¨ª. "I va ser una mica per casualitat, perqu¨¨ Dal¨ª va veure com la treien de la sala quan desmuntaven l'exposici¨®. Ara ¨¦s al Museu de Figueres", afegia ahir Soldevila.

Una exposici¨® en la qual tamb¨¦ es pot recordar un projecte de Bigas Luna ¨Cque, a m¨¦s, va ser un dels promotors de Loop, la fira especialitzada en videoart¨C en el qual jugava amb les tecnologies el 2001. Quan oferia la possibilitat als internautes d'escollir algun detall d'alguns dels seus dibuixos de la s¨¨rie Microcosmos, per digitalitzar-les augmentant-ne la imatge. El resultat era una nova obra; un quadre que reflectia l'ampliaci¨® del detall seleccionat.