Independ¨¨ncia o Estat federal, qu¨¨ ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil?

Cara a Cara.?Al programa M¨¦s 324, Xavier Graset va organitzar ahir a la nit un debat entre dos catedr¨¤tics experts en ci¨¨ncia pol¨ªtica i dret constitucional, Ferran Requejo i Xavier Arb¨®s, sobre l¡¯horitz¨® federalista i l¡¯independentista i si ¨¦s possible bastir la independ¨¨ncia en 18 mesos. Fem un resum de les dues opinions.

Per Requejo, hi ha a Espanya una tensi¨® insostenible permanent sobre un tema fonamental i no veu voluntat per part de l¡¯Estat de trobar una sortida. ¡°Es debat l¡¯encaix de Catalunya amb Espanya i hi ha forces que creuen que ¨¦s possible i altres que busquen altres camins. No hi ha res que sigui impossible des del punt de vista l¨°gic, si l¡¯Estat espanyol tingu¨¦s una altra cultura¡±, per¨° tenint present la hist¨°ria, es manifesta esc¨¨ptic sobre el fet que ¡°hi hagi una acomodaci¨® que solucioni el tema de forma que sigui considerada justa i estable per a totes les parts¡±.

Segons Requejo, tothom sap qu¨¨ vol dir la independ¨¨ncia, per¨° no l¡¯Estat federal, perqu¨¨ ning¨² no el defineix. ¡°El federalisme ¨¦s un sistema complex que t¨¦ molts models. Segons quin model s¡¯agaf¨¦s podria ser una via per gestionar els problemes. Ara b¨¦, hi ha models que s¨®n sim¨¨trics i la situaci¨® de Catalunya podria ser pitjor que en un Estat de les autonomies. Sense un model definit d¡¯Estat federal no sabem de qu¨¨ estem parlant. A vegades, fa la impressi¨® que els actors que en parlen ho fan servir de coartada per frenar l¡¯independentisme per¨° sense concretar el model¡±. Per altra banda, ¡°no pots declarar la independ¨¨ncia si no pots aguantar la independ¨¨ncia¡±, si no ets el poder f¨¤ctic del territori. Calen estructures. Es pot fer amb 18 mesos?. ¡°S¨®c reaci a posar n¨²meros exactes. El temps ¨¦s una variable que no es pot establir i no ¨¦s la fonamental". ¡°Si es vol fer un projecte com aquest primer s¡¯ha de fer b¨¦ i despr¨¦s de pressa, no a l¡¯inrev¨¦s¡±. Un altre problema, conclou, ¨¦s que l¡¯escenari m¨¦s optimiste que poden oferir PP i PSOE est¨¤ per sota dels m¨ªnims que podrien acceptar les forces sobiranistes

La pres¨¨ncia de sis catalans a ¡®Gran Hermano¡¯ molesta a Twitter

Xavier Arb¨®s, despr¨¦s d¡¯afirmar que res ser¨¤ igual el 27-S perqu¨¨ els que eren protagonistes de la Transici¨® deixen de tenir el gran pes que tenien fins ara, creu que hi ha una manera de trobar un encaix de Catalunya a Espanya. ¡°Hi ha formacions que ho intentaran. Tot ¨¦s dif¨ªcil i possible, la independ¨¨ncia i el model federal. Una manera de tenir intu?cions raonables ¨¦s veure les complicitats externes o dificultats externes que cada una d¡¯aquestes opcions planteja. Em sembla m¨¦s clar que la idea d¡¯una reforma constitucional t¨¦ interlocutors disponibles fora de Catalunya. Em costa veure que hagin sortit amics des de fora per donar suport a la independ¨¨ncia¡±.

Sobre la indefinici¨® del model federal, Arb¨®s recorda que el model federal no defineix un grau de descentralitzaci¨®, sin¨® una t¨¨cnica de descentralitzaci¨®. ¡°?s prematur voler que ara es concreti¡±. Un dels problemes que veu per instaurar la independ¨¨ncia ¨¦s que l¡¯Administraci¨® catalana no t¨¦ les dades dels contribuents que ara t¨¦ l¡¯espanyola. ¡°Es pot solucionar en una setmana gr¨¤cies a un hacker, per¨° si no¡­ s¡¯ha de passar per un acord amb qui t¨¦ les dades perqu¨¨ les cedeixi". Arb¨®s defensa que amb la mateixa velocitat que es va modificar la Constituci¨® per donar garanties a Europa sobre el control del d¨¨ficit, ¡°si volguessin, es podria afegir a la Constituci¨® una disposici¨® transit¨°ria favorable a Catalunya¡±.

'Gran Hermano'. El concurs de Tele 5 ha comen?at una nova edici¨®. Un espai que genera sempre molta literatura i fins i tot met¨¤fores pol¨ªtiques, com la que va fer servir Antonio Ba?os (CUP) a prop¨°sit de la perman¨¨ncia a la UE d¡¯una Catalunya independent: ¡°Una expulsi¨® tipus Gran Hermano ¨¦s absolutament rid¨ªcula¡±. Per¨° aquesta vegada, ¡°hi ha una dada sorprenent¡±, escriu Ferran Monegal a El Peri¨®dico, ¡°dels 16 ratolinets, 6 s¨®n catalans. M¨¦s d¡¯un ter?.(..) Ahhh, d'aqu¨ª a un parell de mesos, quan surtin, alg¨² els haur¨¤ d¡¯explicar el resultat del 27-S. I a quin pa¨ªs pertanyen¡±. Javier Silvestre, a La Vanguardia, tamb¨¦ comenta aquesta xifra i diu que sorpr¨¨n perqu¨¨ en anteriors edicions eren les comunitats del sud les que acaparaven bona part del reality. El web d¡¯humor i not¨ªcies falses El Mundo Today ja n¡¯ha fet broma. Titula ¡°Catalunya seria expulsada de Gran Hermano si s'independitza¡± i explica que la vicepresidenta del Govern ha argumentat que cap catal¨¤, considerat estranger, seria convocat al c¨¤sting del programa. Artur Mas, continua, no ha amagat la seva preocupaci¨® declarant que Espanya i Catalunya tenen moltes coses en com¨² i projectes compartits que, independentment de quin sigui el resultat del proc¨¦s sobiranista, han de continuar.

Per¨° ja no ¨¦s motiu de broma el rebuig de piuladors de Twitter a la pres¨¨ncia de tants catalans. Un d¡¯ells diu que el programa ja li semblava una ¡°merda¡±, per¨° veient que nom¨¦s hi entren catalans encara es reafirma m¨¦s en la idea ¡°i no vaig contra els catalans¡±, aclareix. Ho comenta El M¨®n, que en reprodueix algunes: ¡°Ke hagan un gran hermano catal¨¢n. porke al presentarse ellos a los casting nos joden a los espa?oles. Y de paso ke no jueguen la Copa del Rey¡±, ¡°Qu¨¦ pasa, ?que es #granhermano16 catal¨¢n?. Se quieren llevar la independencia y ahora nos secuestran Gran Hermano¡±, etc. No ¨¦s la primera vegada que hi ha problemes amb aquest tema. L¡¯any passat una concursant va titllar de ¡°rates¡± els catalans.

El mapa televisiu. A un reportatge d¡¯El Mundo, titulat TV3, l¡¯altra estructura d¡¯Estat de Mas, Nacho Mart¨ªn Blanco, que el diari presenta com un dels pocs defensors de l'unionisme?a la cadena p¨²blica reflexiona sobre el seu paper. ¡°No s¨®n debats plurals, per¨° no tant perqu¨¨ la composici¨® de les tert¨²lies sigui sempre pr¨¤cticament monocolor ¨Cque tamb¨¦¨C, sin¨®, sobretot, perqu¨¨ ho s¨®n en la tem¨¤tica. S¨®n simples monogr¨¤fics sobre la idepend¨¨ncia¡± i qualsevol tema val, des de l¡¯entronitzaci¨® del Papa a la mort de Su¨¤rez. Sic. Mart¨ªn Blanco defineix les tert¨²lies com ¡°un debat de tots contra mi (¡­), on el discrepant, precisament per ser-ho, apareix davant de l¡¯opini¨® p¨²blica com una anomalia¡±. Al diari Ara, Salvador Card¨²s fa n¨²meros sobre el mapa televisiu catal¨¤. TVC t¨¦ un share del 16,7 i 8TV, del 3,5. TVE m¨¦s les privades generalistes sumen un 49,4%. ¡°?s a dir, dels 250 minuts diaris de televisi¨® que es veuen a Catalunya, nom¨¦s 50 corresponen als canals catalans, que, a m¨¦s, solen caure en una demostraci¨® gaireb¨¦ obsessiva de pluralitat¡±. Sic.