TV3, la seva

Durant molts anys, no s¨¦ si tamb¨¦ ara, un dels lemes de TV3, la televisi¨® p¨²blica de la Generalitat, va ser que era "la nostra", la dels catalans. Impl¨ªcitament s'estava introduint en el subconscient que Televisi¨® Espanyola era d'Espanya, ¨¦s a dir, dels altres, dels que no s¨®n ¡°dels nostres¡±. L'objectiu de sempre: contraposar dues nacions, diferents i separades, confrontades. El ver¨ª, doncs, ve des de lluny, servit en comptagotes.

La televisi¨® de la Generalitat va comen?ar a emetre el 1983, un 11 de setembre, naturalment. Aleshores no existien a Espanya televisions privades i les ¨²niques emissores eren TV1 i TV2. Ja en aquesta ¨¨poca inicial es va comen?ar a utilitzar el lema de "la nostra" i tamb¨¦ un altre, molt significatiu, a Catalunya R¨¤dio, anomenada "La r¨¤dio nacional de Catalunya". Si Espanya tenia Radio Nacional ¨Ccreada per Franco amb aquest nom el gener del 1937, al cap de pocs mesos d'iniciar-se la Guerra Civil¨C Catalunya no podia ser menys: els nacionalismes sempre s'assemblen.

La caracter¨ªstica diferencial de TV3 i Catalunya R¨¤dio respecte a les altres emissores p¨²bliques ¨¦s que s¨®n instruments per a la construcci¨® nacional. No es tracta, com ¨¦s tan freq¨¹ent, que els governs de torn influeixin, o intentin influir, en les not¨ªcies dels telenot¨ªcies, sin¨® que tots els seus programes, des dels infantils als concursos, des dels serials als espais esportius, van dirigits a establir quin ¨¦s el model del bon catal¨¤, en oposici¨® al que anomenen catal¨¤ espanyolista, unionista o, senzillament, fatxa.

Aquests dies s'ha parlat molt de TV3. Cancel¡¤lar unes hores abans d'emetre-la una entrevista amb l'exministre socialista Josep Borrell que, amb Joan Llorach, acaba de publicar un llibre excel¡¤lent? titulat justament Las cuentas y los cuentos de la independencia, i el contingut del qual argumenta de manera impecable el que anuncia el seu t¨ªtol, ¨¦s una mostra m¨¦s que l'independentisme no vol el debat, sap que davant determinades preguntes decisives no t¨¦ respostes.

Si Espanya tenia Radio Nacional ¨Ccreada per Franco el gener del 1937, al cap de pocs mesos d'iniciar-se la Guerra Civil¨C Catalunya no podia ser menys: els nacionalismes sempre s'assemblen

Per¨° TV3 ¨¦s tamb¨¦ molt sibil¡¤lina. Diumenge passat, dia 13, a les quatre de la tarda, estava anunciada una pel¡¤l¨ªcula de t¨ªtol sospit¨®s: El patriota. Caram, caram, em vaig dir, aix¨° promet: dos dies despr¨¦s de l'11 de setembre emeten una pel¡¤l¨ªcula amb aquest nom. Me la vaig empassar sencera, no perqu¨¨ ¨¦s una bona pel¡¤l¨ªcula, que evidentment no ho ¨¦s, sin¨® perqu¨¨ reflecteix el que ¨¦s TV3 i el tipus de missatges subliminals que va inoculant en la mentalitat dels catalans.

La trama es desenvolupa a la col¨°nia anglesa de Carolina del Sud, poc abans que els colons americans aconseguissin la seva independ¨¨ncia. El protagonista, un colon moderat que, si b¨¦ es vol emancipar, no ¨¦s partidari de fer servir la viol¨¨ncia, es radicalitza quan veu que, de manera arbitr¨¤ria i cruel, davant els seus propis ulls i davant de tota la fam¨ªlia, les tropes brit¨¤niques maten un fill seu jove i a continuaci¨® incendien b¨¤rbarament casa seva. A partir d'aqu¨ª, naturalment, s'enrola a les files que lluiten per la independ¨¨ncia i es converteix en un heroi.

La pel¡¤l¨ªcula, molt bel¡¤licista, amb escenes de viol¨¨ncia punyent, tra?a de seguida dos b¨¤ndols irreconciliables: uns representen la maldat absoluta (els brit¨¤nics) i uns altres la bondat angelical (els colons). No hi ha matisos, no hi ha grisos, tot ¨¦s meridianament clar, el b¨¦ i el mal sense cap barreja. Els bons volen pactar, els dolents no; l'arma dels bons ¨¦s l'ast¨²cia, la dels dolents la viol¨¨ncia; uns s¨®n rudes agricultors, senzills de tracte i bondadosos amb els altres, els seus esclaus negres els estimen i admiren, s¨®n com de la fam¨ªlia i ajuden en tot els seus amos; els dolents s¨®n elitistes, altius, insensibles al sofriment dels altres, cursis arist¨°crates, p¨¨rfids, cruels i despietats. La destinaci¨® dels colons ¨¦s, de manera ineluctable, la independ¨¨ncia, la seva guia ¨¦s tan s¨°lida com l'estrella polar, l'¨²nica que mai es mou al firmament. Els dolents no tenen cap ideal, nom¨¦s es mouen per venjan?a, odi i interessos personals mesquins.

En definitiva, un film educatiu, educatiu a sembrar odi, protagonitzat, naturalment, dins de l'imaginari de TV3, per a espanyols i catalans, els dolents i els bons, una pel¡¤l¨ªcula exemplar sobre com ens hem de comportar el 27-S. Aix¨ª ¨¦s TV3, el model de televisi¨® p¨²blica catalana, evidentment no "la nostra", sin¨® "la seva".

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional