El pessigolleig contagi¨®s del ¡®Coraz¨®n part¨ªo¡¯

On eren els candidats? All¨¤ hi tenien la m¨¦s variada representaci¨® de la societat cridada a les urnes. N'havia de grans i de tendres encara, rosses i altres morenos, vestits en cadena econ¨°mica i amb alguna jaqueta de cognom itali¨¤, parlaven en catal¨¤ i castell¨¤... I com es diu ara?, ah, s¨ª, representaven totes les sensibilitats, encara que amb biaix popular. Per¨° nom¨¦s hi havia Alejandro Sanz i el poder de la m¨²sica per travessar sentiments i idees entre les ribes m¨¦s distants. Ell i la seva banda, sorollosa en els primers compassos i a?El silencio de los cuervos all¨¤ on Alejandro diu desitjar "que el marine es converteixi en mariner", aix¨ª en actitud de consci¨¨ncia. El concert comen?ava amb retard, ja que, prenguin nota els que avui acudeixin al segon, amb l'avinguda Mar¨ªa Cristina tancada per la imminent Merc¨¨ arribar al Sant Jordi va costar un infern. Per¨° el cel esperava.

Era un cel l¨ªmpid d'emoci¨® efervescent que retinguda pel so eixordador i un pelet funky de les primeres peces, entre les quals l'aflamencada No madura el coco, va explotar en una crid¨°ria aguda de veu femenina quan va arribar Desde cuando, un fragment d'anys mossos i il¡¤lusions no del tot perdudes. Per rematar l'efecte, tot i que la versi¨® no va semblar inicialment l'habitual, un Quisiera ser armat tamb¨¦ per la mem¨°ria d'anys enrere va tornar a convertir totes aquelles veus blanques del Sant Jordi en coristes entregades. El que ja ¨¦s habitual als concerts d'Alejandro Sanz, una mena de metr¨°nom que no sembla obert als canvis.

Per¨° n'hi va haver, almenys en relaci¨® amb el concert que va oferir a Cap Roig ahir just feia un mes. No tant pel que fa al repertori, en qu¨¨ va incloure una arrencada flamenca en solitari, sin¨® en la il¡¤luminaci¨®, al Sant Jordi sustentada per uns triangles fluorescents. Aquesta il¡¤luminaci¨®, la dist¨¤ncia, amb la dificultat?conseg¨¹ent?d'enxampar la lluentor de la mirada d'Alejandro i el seu mig somriure, i la natural c¨¤rrega de decibels pr¨°pia d'uns 14.000 gols sense por de l'afonia perqu¨¨ vociferaven empatia, van ser els canvis m¨¦s perceptibles entre les dues actuacions. B¨¦, i que a Cap Roig el concert va sonar en conjunt equilibrat, sense estrid¨¨ncies i en general m¨¦s matisat. Per¨°, esclar, veure tantes persones botar cantant La m¨²sica no se toca, Coraz¨®n part¨ªo, Looking for Paradise o A que no me dejas?t¨¦ un plus, un pessigolleig que contagia a qui assisteix a un espectacle aix¨ª. En resum, hi havia m¨¦s volum a les dues ribes, a l'escenari i al mar de la platea i de les graderies.

I amb aquestes constants el concert va anar consumint el seu temps emp¨¨s per metalls, rebregat en popurris per no deixar-se cap record sense evocar. I encara que el recurs sigui una mica tramp¨®s, sempre deixa el p¨²blic a mig fer, una esp¨¨cie d'encantament pautat per l'impossible desig d'acontentar-les a totes, ning¨² entre l'assist¨¨ncia q¨¹estionar¨¤ aquesta nimietat d'un repertori llarg amb mitja dotzena de peces de Sirope, el disc d'¨¤nima funky que ha motivat la gira. No ¨¦s, ni de bon tros, un dels millors d'Alejando, per¨° ja t¨¦ el seu estil molt polit, disposa d'un repertori de llarg recorregut, sap ser tendre i es t¨¦ a si mateix, sempre vestit de fosc, amb l'estil de qui surt de casa a comprar el diari i a prendre un caf¨¨ al bar de la cantonada. El metr¨°nom no ensopega, Alejandro, sempre amb dones a la banda, no va fallar al Sant Jordi.