La pugna per Catalunya es trasllada als Estats Units

La partida pel futur de Catalunya tamb¨¦ es juga a Washington. En menys d'una setmana, el Govern d'Espanya i la Generalitat han mogut les seves peces a la capital pol¨ªtica del m¨®n. La diplom¨¤cia espanyola creu que s¨®n un ¨¨xit les paraules del president Barack Obama dimarts despr¨¦s de reunir-se a la Casa Blanca amb el rei Felip VI. El dem¨°crata Obama es va declarar favorable a una Espanya ¡°forta i unificada¡±. Dies abans, diversos congressistes republicans van donar suport al dret de Catalunya a celebrar un refer¨¨ndum sobre la independ¨¨ncia.

Les dues declaracions, la d'Obama a favor de la unitat d'Espanya, i la dels tres congressistes en defensa al dret a l'autodeterminaci¨®, s¨®n resultat d'un esfor? dels governs d'Espanya i el catal¨¤ per sumar suports a la seva posici¨®.

La batalla no ¨¦s nova. Va comen?ar amb l'inici de les grans manifestacions sobiranistes, el 2012. Enfronta dues parts desiguals: el Govern d'Espanya, aliat lleial dels EUA, i un Govern auton¨°mic que, a l'inici del proc¨¦s, no comptava amb cap emissari a Washington. Avui t¨¦ una petita delegaci¨® a Washington encap?alada per Andrew Davis, un nord-americ¨¤ que coneix b¨¦ Catalunya i exerceix d'ambaixador ofici¨®s.

Els sobiranistes s'han mogut amb agilitat en universitats i laboratoris d'idees. Es tracta de buscar complicitats internacionals davant el bloqueig del di¨¤leg amb Madrid. Per¨° la vict¨°ria m¨¦s important va arribar el 9 de setembre. De visita a Washington, el secretari d'Exteriors de la Generalitat, Roger Albinyana, es va reunir amb quatre membres de la Cambra de Representants. A la sortida, tres dels congressistes, entre els quals dos d'origen cub¨¤, van parlar a favor del dret de Catalunya a celebrar un refer¨¨ndum.

¡°No veig cap ra¨® per la qual el poble de Catalunya no pugui organitzar la seva pr¨°pia elecci¨® sobre si vol ser part d'Espanya¡±, va dir Dana Rohrabacher, president del subcomit¨¨ sobre Europa a la Cambra de Representants. La defensa del dret a l'autodeterminaci¨®, associada al president Woodrow Wilson, t¨¦ tradici¨® als EUA. Obama apel¡¤la ocasionalment a aquest dret. Per¨° tamb¨¦ t¨¦ tradici¨® l'unitarisme. La Guerra Civil va resoldre el debat sobre les secessions internes als EUA. I cada mat¨ª en milers d'escoles els nens juren la bandera d'¡°una naci¨®, sota D¨¦u, indivisible¡±.

Tamb¨¦ les paraules d'Obama amb el Rei s¨®n, segons va donar a entendre el ministre d'Exteriors, Jos¨¦ Manuel Garc¨ªa-Margallo, fruit d'un treball de persuasi¨®. ¡°No hi ha res gratis en aquesta vida¡±, va dir en una recepci¨® amb el Rei a la resid¨¨ncia de l'ambaixador espanyol a Washington. El refor? de les bases nord-americanes de Mor¨®n i Rota ha consolidat l'alian?a militar amb els EUA, que veu a Espanya un aliat clau davant l'amena?a gihadista.

En parlar d'una Espanya ¡°forta i unificada¡±, Obama gaireb¨¦ va calcar les paraules que va pronunciar abans del refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia a Esc¨°cia, fa un any. Llavors Obama va dir que els escocesos haurien de decidir. Aquesta vegada, sense citar Catalunya, es va cenyir a la defensa de l'Espanya unida. La satisfacci¨® a la delegaci¨® espanyola era visible.