Mas, a?llat

La campanya del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i els seus socis per aconseguir suports internacionals al seu projecte d'independ¨¨ncia s'ha trobat en els ¨²ltims dies amb una sonora bufetada d'alguns dels l¨ªders mundials m¨¦s importants. La declaraci¨® de dimarts del president dels Estats Units, Barack Obama, en pres¨¨ncia del rei Felip, s'afegeix a les dels dirigents d'Alemanya, Angela Merkel; del Regne Unit, David Cameron, i d'altres punts que defensen una Espanya ¡°forta i unida¡±, en contraposici¨® a ¡°feble i desunida¡±.

Els avisos llan?ats des de fa diversos anys pels responsables de la UE (¡°Un nou Estat independent es convertiria en un tercer Estat respecte a la Uni¨®¡±, Herman van Rompuy, desembre del 2013), no van impedir que els defensors de la secessi¨® mantinguessin la il¡¤lusi¨® d'una Catalunya independent dins de la Uni¨® Europea sobre la base de mentides o mitges veritats. Fa mesos que sentim quimeres sobre el bon ve?natge del suposat nou Estat catal¨¤ amb Espanya en el marc de la UE, les Nacions Unides o el Banc Central Europeu. I totes han estat desmuntades amb raons de pes des de les institucions al¡¤ludides.

Aquestes raons queden exposades amb claredat i contund¨¨ncia en un informe elaborat per la Fundaci¨®n Alternativas el contingut de la qual avan?a avui EL PA?S. Amb el t¨ªtol de Catalu?a ante la Uni¨®n Europea: las consecuencias jur¨ªdicas de la independencia, el document descriu la situaci¨® d'a?llament internacional a la qual volen conduir als catalans els partidaris de la secessi¨® respecte d'Espanya.

L'informe de la fundaci¨®, vinculada al PSOE, analitza quines serien les conseq¨¹¨¨ncies jur¨ªdiques inevitables d'una separaci¨® de Catalunya de l'Estat espanyol, des de la pura legalitat europea; sense interpretacions esbiaixades, sin¨® basant-se ¨²nicament en els tractats que regeixen aquests organismes internacionals.

Els autors de l'informe es plantegen quatre preguntes: Catalunya seguir¨¤ a la Uni¨® i en altres organitzacions internacionals despr¨¦s de declarar unilateralment la independ¨¨ncia? Una Catalunya independent seria reconeguda com a Estat per la Uni¨® Europea per no sortir-ne? Una Catalunya independent deixaria de pert¨¤nyer al Banc Central Europeu, a l'eurosistema i a l'euro? I una Catalunya independent seguiria a l'espai europeu de lliure circulaci¨® de persones?

Despr¨¦s d'una explicaci¨® detallada i documentada als tractats europeus, el document respon amb un no a les preguntes una, dues i quatre, i un s¨ª a la tercera. O, el que ¨¦s el mateix, que una Catalunya independent sortiria autom¨¤ticament de la UE, hauria de posar-se a la cua per tornar, deixaria de pert¨¤nyer al club dels pa?sos de l'euro i perdria els avantatges de ser membre europeu quant a circulaci¨® de persones, mercaderies i capitals. En poques paraules: la Catalunya independent de Mas estaria a?llada dels seus actuals socis europeus.

De res han servit els intents de diplom¨¤cia internacional de la Generalitat per aconseguir suports a les principals places mundials, ni les bravates posteriors d'alguns dels l¨ªders de Junts pel S¨ª demanant arguments que desmuntin la seva visi¨® d'una Catalunya independent, membre n¨²mero 29 de la UE. No es tracta d'arguments, sin¨® d'informaci¨®: els tractats de Maastricht, Amsterdam, Ni?a i Lisboa, que estableixen les normes i els procediments d'entrada i sortida a la Uni¨®, desmunten la proclama secessionista.