Ni rom¨¤ntics, ni comptables luterans

Les decisions que adoptem s¨®n tribut¨¤ries de les nostres idees, emocions i prejudicis. Molta Europa encara somia Atenes com ho feien els rom¨¤ntics del segle XVIII. Aleshores imperava el gust per les ru?nes, l'exotisme orientalitzant, les idealitzades idiosincr¨¤sies brutalitzants, per¨° verges del mal de la civilitzaci¨®.

La Carmen de Prosper Merim¨¦e (1845) ¨¦s a aquest tipus de visi¨® rom¨¤ntica, sobre Espanya, el que el poema Childe Harold's Pilgrimage (1812-1818) de Lord Byron a l'H¨¨l¡¤lade: ¡°Gr¨¨cia honesta, trista rel¨ªquia / d'un valor desaparegut / immortal, per¨° ja no m¨¦s / encara que caiguda, gran¡±, va escriure aquell aventurer heroic.

Passi¨® i mil¨ªcia es donaven la m¨¤. Aquest sis¨¨ bar¨® de Byron, Georges Gordon, la imprecava, molt concretament: ¡°Qui es posar¨¤ al capdavant dels teus fills dispersos? / Qui t'alliberar¨¤ d'una esclavitud a la qual est¨¤s massa acostumada?¡±. Va ser ell qui es posaria al capdavant, en acceptar, el 1824, la prefectura militar dels rebels hel¡¤lens contra l'imperi Otom¨¤. I velo?, ho va pagar amb la seva vida a Missolonghi, prop de Delfos. Llegenda.

Segle i mig despr¨¦s, l'aleshores president franc¨¨s, Val¨¦ry Giscard, recollia la torxa rom¨¤ntica quan va visitar la Gr¨¨cia alliberada dels coronels. El 17 de setembre del 1975 feia un discurs al p¨°rtic aten¨¨s d'Adri¨¤: ¡°Que Europa aculli la Gr¨¨cia de la qual va sortir¡±. Sumptu¨®s, va discursejar en grec cl¨¤ssic, que ning¨² va entendre, per distant i diferent de la seva versi¨® dem¨°tica (popular) habitual, i m¨¦s semblant al kathar¨¦vussa?(llengua pura), pr¨°pia de notaris i usada... per la junta militar. ¡°No podem donar un cop de porta a Plat¨®¡±, arg¨¹iria despr¨¦s per patrocinar la seva entrada a les comunitats ¨Ci compensar de pas l'ingr¨¦s del Regne Unit.

Molt d'aquest bell romanticisme ha estat endossat avui per algunes esquerres solid¨¤ries amb les v¨ªctimes de l'austeritat. Per¨° una cosa ¨¦s la lloan?a i una altra els cigrons. El mateix Giscard proposava aquest 19 de febrer a?Les Echos el Grexit: ¡°La sortida organitzada [de l'euro] pot i ha de fer-se¡±. L'empremta rom¨¤ntica convergia aix¨ª cap a la visi¨® luteranocomptable del creditor estalviador, tan alemanya, i que de vegades encarna el ministre de Finances Wolfgang Schauble. I, en grau superlatiu, la premsa conservadora (Der Spiegel, Bild Zeitung), amiga d'atribuir mandra postotomana, afici¨® a la migdiada i irresponsabilitat il¡¤limitada als (socis) grecs, als quals de vegades commina a vendre les seves illes o el Parten¨® per saldar deutes. Exhibeix la moralina segons la qual el deutor sempre ¨¦s culpable, no en va culpa i deute comparteixen nom en alemany: schuld.

Entre l'elogi rom¨¤ntic de l'oprimit i el seu afusellament, braceja una altra visi¨® laica, m¨¦s ponderada. La que sost¨¦ que al club europeu, creditors i deutors comparteixen responsabilitat; que els errors comesos en el tractament de la crisi s¨®n de tots dos; i, per tant, que tots han de contribuir a les solucions. Per desgr¨¤cia, no t¨¦ l¨ªrica ni heroisme.