La llei de transpar¨¨ncia de Mas mant¨¦ opaques les donacions

La llei catalana de transpar¨¨ncia, en vigor des de l'1 de juliol i defensada per la Generalitat com ¡°una de les m¨¦s completes i exigents del m¨®n¡±, ha quedat en evid¨¨ncia poc despr¨¦s de n¨¦ixer. La nova norma mant¨¦ l'opacitat en un dels punts m¨¦s sensibles del finan?ament dels partits i els casos de corrupci¨® en no obligar a fer p¨²blics els donants que aporten fons a les fundacions dels partits. Aquest fet contrasta amb les lleis de pa?sos com el Regne Unit, on qualsevol donant de m¨¦s de 500 lliures (750 euros) figura en un registre p¨²blic consultable a Internet.

Despr¨¦s de publicar les donacions empresarials a les fundacions d'Uni¨® i?Converg¨¨ncia en els ¨²ltims dies, EL PA?S completa avui la investigaci¨® amb la resta de partits. El contrast amb els comptes de l'antiga federaci¨® nacionalista ¨¦s molt notable. Si UDC i CDC sumen ¨Centre els dos partits i les seves fundacions¨C gaireb¨¦ 15 milions de donacions d'empreses entre el 2008 i el 2013, les xifres de les altres formacions ¨Cexcepte el PP¨C poden considerar-se gaireb¨¦ marginals. Ciutadans, CUP i ICV-EUiA no en tenen cap i ERC amb prou feines suma 47.000 euros a la fundaci¨® Josep Irla. El PSC nom¨¦s t¨¦ un donant, encara que destacable (Agbar), mentre que la situaci¨® del PP ¨¦s diferent, ja que no compta amb dades separades per a Catalunya. Les de tot Espanya revelen que la formaci¨® i la Fundaci¨® FAES van rebre 11,2 milions en aquests sis anys.

Les donacions d'empreses a partits i les seves fundacions estan sotmeses a una doble regulaci¨®. En un primer nivell, de compet¨¨ncia estatal, la llei de finan?ament de partits pol¨ªtics estableix quines donacions s¨®n legals i quines estan prohibides. En el segon, les lleis de transpar¨¨ncia estableixen si aquestes ajudes han de ser fetes p¨²bliques o no. Ara els partits han d'informar el Tribunal de Comptes de les donacions rebudes, tot i que la llista de donants mai es fa p¨²blica.

La llei aprovada al Parlament ¨Camb els vots de CiU, ERC, PSC i PP¨C mant¨¦ l'opacitat. Juan Rodr¨ªguez Teruel, de la Universitat de Val¨¨ncia i analista d'Agenda P¨²blica, qualifica el text d'¡°oportunitat perduda¡±. ¡°La llei inclou els partits i les seves fundacions de manera indirecta i sense especificar de qu¨¨ ni com han d'informar de la seva activitat interna i financera. En aquest sentit, la llei catalana no millora en res la llei estatal, que ja ¨¦s bastant modesta¡±.

Victor Lapuente, professor de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica al Quality of Government Institute de la Universitat de Got?borg (Su¨¨cia), afegeix que ¡°el problema de fons ¨¦s que l'acc¨¦s a la informaci¨® continua sense ser vist a Espanya com un dret fonamental¡±. ¡°La difer¨¨ncia amb altres democr¨¤cies avan?ades¡±, segueix Lapuente, ¡°¨¦s que aquest dret est¨¤ molt tutelat i sotm¨¨s a restriccions arbitr¨¤ries¡±.

L'advocat expert en acc¨¦s a la informaci¨® Josep Matas afirma que la llei ¡°s¨ª que ha ampliat el que els partits han de fer p¨²blic ¨Cmem¨°ries, l¨ªnies estrat¨¨giques, codi de bon govern...¨C, per¨° les llistes de donants han quedat fora¡±.

L'esclat en els ¨²ltims anys de casos de corrupci¨® vinculats al finan?ament il¡¤legal dels partits demostra, segons els experts consultats, el frac¨¤s de la legislaci¨® aprovada sobre la mat¨¨ria en els ¨²ltims anys. El pecat original ha de buscar-se a?la Llei Org¨¤nica de Finan?ament dels Partits del 2007, quan es parlava menys de transpar¨¨ncia i m¨¦s de posar l¨ªmit a les donacions sense control als partits. La llei va prohibir les donacions an¨°nimes i tamb¨¦ les d'empreses adjudicat¨¤ries de contractes p¨²blics, per¨° va permetre les de la resta de companyies i, com a excepci¨® m¨¦s important, va donar via lliure a qualsevol empresa a donar a les fundacions.

Van ser els partits que m¨¦s s'han beneficiat de les donacions empresarials, com PP i CiU, els que van promoure una excepci¨® que, segons Rodr¨ªguez Teruel, ¡°ha estat una porta perqu¨¨ s'hagin mantingut suposats intercanvis de favors entre alguns partits i empreses contractades per administracions governades per aquests partits¡±. Per V¨ªctor Lapuente, la llei del 2007 ¡°va fallar i ¨¦s un exemple del fet que els instruments legals ho tenen molt dif¨ªcil per tallar conductes poc apropiades¡±. ¡°La llei pot tra?ar una l¨ªnia que sembla clara en el moment de redactar-la, per¨° la imaginaci¨® de qui pot guanyar molts diners sempre ¨¦s m¨¦s alta que la del legislador¡±, afegeix.

Malgrat haver estat modificada fins a tres ocasions ¨Cen l'¨²ltima es van prohibir les donacions de qualsevol empresa als partits¡ª, la llei de finan?ament continua mantenint la possibilitat que les empreses facin donacions a les fundacions dels partits. Les normes de transpar¨¨ncia poden ser, en aquesta l¨ªnia, una eina ¨Cencara que no l'¨²nica¨C per posar l¨ªmit a les il¡¤legalitats, segons els experts. Lapuente advoca per ¡°una transpar¨¨ncia total com a primer pas¡±. ¡°El debat del finan?ament dels partits i el paper que hi han de tenir les subvencions p¨²bliques i les donacions privades ¨¦s molt complex, per¨° ja ¨¦s el moment d'abordar-ho de deb¨°. La transpar¨¨ncia total ens donaria material emp¨ªric per calibrar els fluxos econ¨°mics que arriben als partits i, aix¨ª, ajustar millor el finan?ament p¨²blic i els l¨ªmits a la privada¡±.

Per Rodr¨ªguez Teruel, ¡°encara que la transpar¨¨ncia no acabar¨¤ amb la corrupci¨®, obligar a informar dels diners que reben els partits, de manera clara i precisa, reduiria la possibilitat que flu?ssin diners interessats cap als partits¡±. Aquest investigador destaca que ¡°¨¦s inevitable que sorgeixin sospites sobre el sentit de les donacions quan aquestes s¨®n mantingudes en secret per als ciutadans fins que un mitj¨¤ de comunicaci¨®, en aquest cas EL PA?S, les fa p¨²bliques¡±.