Riley Walker va fascinar al BAM amb el classicisme del seu folk

Despr¨¦s de la pluja ve el bon temps, despr¨¦s de la festa la tranquil¡¤litat i despr¨¦s de la bogeria l'assossec. La festa i la bogeria, la tempesta, la van servir Crystal Fighters a la f¨¤brica Damm en un concert que obligava a amuntegar-se entre la multitud si es desitjava veure una mica de la tribu que eixelebradament elevava bafarades de posthippisme des de l'escenari. Per¨°, per aquell encant del BAM, m¨¦s proper per personalitat i intenci¨® als escenaris relativament petits, el concert de Ryley Walker a la pla?a dels ?ngels va oposar un altre m¨®n sonor i ambiental molt m¨¦s profund, farcit de plecs i commovedor, en definitiva. Aquest artista nord-americ¨¤ va imposar la seva personalitat fins i tot per sobre del brunzit de les converses, que si de fet ja estan presents en els concerts de pagament, es fan omnipresents en els gratu?ts, tal com passa al BAM. Walker va ser, al capdavall, el plat m¨¦s suggestiu de la nit, aix¨° sense oblidar la rematada de Vetiver, poc despr¨¦s en aquest mateix espai. Va ser una nit folk.

I si el de Crystal Fighters ¨¦s un pop ballable maldestre, el que faria La Charanga del T¨ªo Honorio si hagu¨¦s nascut a Londres i s'hagu¨¦s fumat en cultura hippy entre restes de raves i records d'afortunades melodies publicit¨¤ries amb ganxo, el de Walker ¨¦s fill directe del folk brit¨¤nic dels seixanta i setanta, en estendre a les seves can?ons la fragilitat de Nick Drake i la manera de posar la veu i les melodies de John Martyn. En suma, classicisme. En la seva actuaci¨® va desenvolupar les can?ons amb temps, fent versions molt llargues amb passatges instrumentals emparentats amb el jazz, sent Primrose Green, primer senzill del seu ¨²ltim disc, l'exemple perfecte: llarga introducci¨® instrumental, arrencada de la can?¨® en la seva part vocal i, un altre cop, desenvolupament instrumental en el qual no tenia tanta import¨¤ncia el solo instrumental com l'aire que prenia la can?¨® en mans del quintet que amb el contrabaix ac¨²stic donava fons a un ritme sobre el qual volaven com gavines sobre les ones els fant¨¤stics punteigs de les guitarres. Potser no era el millor escenari, la pronunciaci¨® reiterada amb accent urd¨² de cervesa resulta un p¨¨l cacof¨°nica entre m¨²sica folk, tot i que, com va ser el cas, aquesta fos en ocasions cridada per Ryley, amo d'una veu molt poderosa. Per¨° al final, at¨¨s que apropar-se a l'escenari era molt f¨¤cil, el p¨²blic va poder sobreposar-se al context.

M¨¦s tard, tamb¨¦ als ?ngels i despr¨¦s d'una correcta sense m¨¦s actuaci¨® de la cantautora Lady Lamb, Vetiver, la banda d'Andy Cabic, va fer un concert m¨¦s alegre, menys profund i m¨¦s pop, de melodies m¨¦s aprehensibles i to amable. Sempre amb arrel en el folk, els escenaris del BAM es despleguen entorn de guions estil¨ªstics, va ser l'altra cara del concert de Walker en el sentit que es prestava millor a la seva interpretaci¨® davant una gentada. Tocat per un to mel¨°dic entre ingenu, delicat, esperan?at i na?f ¨Cno s'entengui na?f com a ximplet¨C va evocar per moments les millors can?ons de Josh Rouse. Va ser el tancament perfecte a una nit en la qual tamb¨¦ havia brillat, abans de Crystal Fighters, Senior i El Cor Brutal, que va interpretar un repertori m¨¦s en¨¨rgic de l'habitual tenint en compte la muni¨® que tenia davant i davant la qual va deixar anar la seva preciosa Bomba de plaer, un cant a la vida i als sentits. Un missatge per viure la Merc¨¨.