La llengua ¨¦s el missatge

Poc importa ja el que ens diuen els nostres pol¨ªtics, quin ¨¦s pr¨°piament el contingut del seu missatge. Parafrasejant Marshall McLuhan i el seu ¡°el mitj¨¤ ¨¦s el missatge¡±, hem arribat a un punt en qu¨¨ la llengua triada ¨¦s suficient per traslladar a l¡¯interlocutor (en el context d¡¯unes eleccions, la massa amb dret de vot) com ens posicionem en una q¨¹esti¨® determinada, i m¨¦s si aquesta q¨¹esti¨® ¨¦s tan transcendent com la pertinen?a o no a un cert estat. El contingut del que diem, per sabut, acaba sent irrellevant, mentre que el que esdev¨¦ essencial ¨¦s la llengua triada per expressar-lo. La llengua ¨¦s el missatge.

La candidata de Ciutadans a la presid¨¨ncia de la Generalitat, In¨¦s Arrimadas, ens va donar una bona mostra d¡¯aquest fenomen en la conclusi¨® del debat electoral transm¨¨s per 8tv dijous passat. Despr¨¦s de desenrotllar-se amb notable compet¨¨ncia durant tot el debat tot i ser catalanoparlant recent, en l¡¯¨²ltim minut es va adre?ar a l¡¯espectador nom¨¦s en castell¨¤, tot suggerint: ¡°Molt b¨¦, jo s¨®c biling¨¹e i puc fer un debat en catal¨¤ en un mitj¨¤ en catal¨¤, per¨° m¡¯adre?o al meu votant en la meva llengua i, molt probablement, en la seva¡±. Va ser tota una crida d¡¯atenci¨® que va tenir un ress¨° immediat a Twitter. Els previsibles detractors de seguida ho van censurar com una hipocresia, mentre que els partidaris en van lloar la valentia, la fermesa. En qualsevol cas, davant d¡¯un cop d¡¯efecte d¡¯aquestes caracter¨ªstiques, el missatge en si, el contingut d¡¯all¨° que es decideix dir en castell¨¤, ens passa del tot inadvertit, tant perqu¨¨ la nostra atenci¨® se centra en el canvi de llengua com perqu¨¨ aquest contingut resulta prou previsible. Ras i curt, la sensaci¨® que ens queda ¨¦s molt simple, molt prim¨¤ria: Arrimadas va parlar en castell¨¤.

No ¨¦s casual. El gran fun¨¤mbul en l¡¯¨²s merament instrumental de la llengua amb finalitats pol¨ªtiques ¨¦s el seu cap de files, Albert Rivera. No ¨¦s el cas, ¨°bviament, que ell s¡¯invent¨¦s la instrumentalitzaci¨® pol¨ªtica de la llengua catalana, el pujolisme ja en va fer gala durant uns quants anys situant-la com a pal de paller de la seva pol¨ªtica de pa¨ªs. I no acabar¨ªem si hagu¨¦ssim de fer una relaci¨® de les mesures que el Partit Popular s¡¯ha empescat per delmar i folkloritzar una llengua que, presumptament, ¨¦s patrimoni cultural de tots els espanyols. La llengua, doncs, no ¨¦s un factor especialment nou en el debat pol¨ªtic, per¨° ¨¦s a Ciutadans ¡ªi de retruc al PP, gregari en veure¡¯n el rendiment¡ª on la simple utilitzaci¨® d¡¯un idioma llan?a un missatge m¨¦s poder¨®s que el missatge mateix. Pareu l¡¯orella quan parli Rivera: el sentireu enraonar en catal¨¤ quan tracti de corrupci¨®, del tres per cent, del cas Millet o de les seus de Converg¨¨ncia; seguiu amb l¡¯orella parada: si parla de l¡¯escola, del model d¡¯immersi¨® ling¨¹¨ªstica o de biling¨¹isme s¡¯haur¨¤ passat a l¡¯espanyol.

El moviment independentista tamb¨¦ est¨¤ pouant en la llengua com a missatge, no tant perqu¨¨ els seus candidats estiguin disposats a saltar al castell¨¤ a l¡¯estil Arrimadas, sin¨® per la pres¨¨ncia en primera fila de persones que defensen la independ¨¨ncia en llengua espanyola. Tenint en compte que en els darrers anys ¡ªi merc¨¨s a la instrumentalitzaci¨® esmentada del pujolisme¡ª la identitat catalana semblava haver-se constru?t nom¨¦s al voltant de la llengua, trobar persones que defensin en castell¨¤ que Catalunya ¨¦s una naci¨® i mereix tenir un estat propi ha estat tota una novetat que ha descol¡¤locat m¨¦s d¡¯un cavernari, que els han acabat titllat d¡¯analfabets i d¡¯est¨®macs agra?ts. Per¨° tamb¨¦ el sobiranisme deu estar descol¡¤locat, perqu¨¨ molts dels que victoregen l¡¯independentisme castellanoparlant s¨®n els mateixos que, despr¨¦s, constituirien una Catalunya oficialment monoling¨¹e i amb prou feines admetrien que el castell¨¤ ¨¦s tamb¨¦ llengua pr¨°pia.

La llengua ¨¦s tamb¨¦ missatge quan Societat Civil Catalana passeja per les platges una pancarta dient ¡°Yo (logotip de SCC) Espanya¡±, on el biling¨¹isme barrecha pren la forma de menyspreu no a una llengua, sin¨® a dues. O quan el trinomi Mas-Junqueras-Romeva fa una roda de premsa i es destaca que s¡¯han donat respostes en quatre lleng¨¹es diferents. Ja ho deia Francesc Camb¨®: ¡°El problema de l¡¯idioma per a una col¡¤lectivitat ¨¦s un problema pol¨ªtic, ¨¦s el primer dels problemes pol¨ªtics, ¨¦s la primera de les aspiracions pol¨ªtiques¡±. Per¨° poc es pensava que el seu mer ¨²s seria, aix¨ª mateix, pol¨ªtic.