El lent ascens de les dones a la c¨²pula judicial

Com cada any, el Rei i la Sala de Govern del Tribunal Suprem?es van fer fa uns dies una foto de fam¨ªlia en l'acte d'obertura del curs judicial. I, com cada any, la imatge mostra el Monarca amb 13 homes amb toga. Nom¨¦s homes. Ni una dona. Mentre la fotografia de les c¨²pules del poder executiu i del legislatiu ha evolucionat en els ¨²ltims anys cap a la paritat, la del poder judicial segueix mostrant una imatge m¨¦s pr¨°pia d'altres temps, tot i que a Espanya ja hi ha m¨¦s dones que homes que s¨®n jutges (2.781 davant de 2.571).

Les dones representen el 52% dels membres de la carrera, per¨° com m¨¦s es puja en la pir¨¤mide de l'estructura judicial, m¨¦s dif¨ªcil ¨¦s trobar-ne. A la base, als jutjats de primera inst¨¤ncia i instrucci¨®, s¨®n el 64,6%. Al cim, al Tribunal Suprem, el 13,6%: 11 dones i 68 homes. I no n'hi ha cap al capdavant d'una presid¨¨ncia de sala, un lloc governatiu al qual s'accedeix per nomenament discrecional del Consell General del Poder Judicial. Igual que a les presid¨¨ncies dels Tribunals Superiors de Just¨ªcia (on nom¨¦s hi ha una dona, la presidenta del tribunal de la Comunitat Valenciana) o a les de les Audi¨¨ncies Provincials (nou dones i 41 homes).

Fins fa uns anys, l'explicaci¨® d'aquest desequilibri solia trobar-se en el fet que les dones s'havien incorporat m¨¦s tard a la carrera judicial i no havien tingut temps d'arribar als llocs de poder als alts tribunals. Per¨°, encara que la pres¨¨ncia femenina segueix sent inferior entre els magistrats de m¨¦s edat, ja hi ha gaireb¨¦ 700 jutgesses de m¨¦s de 51 anys i 99 de m¨¦s de 60, per¨° molt poques en c¨¤rrecs governatius.

Hi ha masclisme en l'elecci¨® de la c¨²pula judicial? ¡°Mentiria si digu¨¦s que no. S'ha normalitzat la pres¨¨ncia de la dona, per¨° no s'ha arribat a la plena igualtat, per la qual cosa hi segueix havent desigualtat o discriminaci¨®¡±, opina Rosa Mar¨ªa Virol¨¦s, magistrada de la sala social del Suprem i que, el 2006, va ser la quarta dona a incorporar-se a l'alt tribunal.

La norma que regula els nomenaments discrecionals en els ¨°rgans judicials estipula que la selecci¨® s'ajustar¨¤ als principis de ¡°m¨¨rit i capacitat¡± i que, dins d'aquests principis, s'impulsaran mesures que afavoreixin la promoci¨® de la dona. Per¨° Virol¨¦s, com altres jutgesses consultades, creu que la clau ¨¦s que en els nomenaments influeix la vinculaci¨® pol¨ªtica i associacions professionals i, en aquests cercles, elles surten perdent. En part perqu¨¨ en molts homes persisteixen les retic¨¨ncies a nomenar dones, per¨° tamb¨¦ perqu¨¨ la dona sol fer ¡°menys vida social i associativa¡±, per la qual cosa, a la llarga, t¨¦ menys contactes influents, assegura Margarita Robles, magistrada de la sala contenciosa del Suprem i exsecret¨¤ria d'Estat d'Interior. ¡°En la carrera judicial, si no tens padr¨ª no arribes a res¡±, admet Robles, que lamenta la ¡°imatge de llunyania a la societat¡± que ofereixen actes com el de l'obertura de l'any judicial.

?s cert que entre els c¨¤rrecs escollits per nomenament hi ha moltes menys dones que homes, per¨° tamb¨¦ que elles sol¡¤liciten en menor percentatge accedir als llocs de poder. Dels 22 c¨¤rrecs governatius que s'han nomenat des que va comen?ar l'any, nom¨¦s en set ocasions s'hi han presentat dones. Quatre van sortir escollides. Entre els 15 processos d'elecci¨® en els quals no hi va haver candidates figura la presid¨¨ncia de la sala contenciosa administrativa del Suprem, com tampoc l'any passat n'hi va haver per a la presid¨¨ncia de la sala penal.

¡°Hi ha una autolimitaci¨® de la dona, que no fa un pas endavant per demanar c¨¤rrecs¡±, admet Clara Mart¨ªnez de Careaga, magistrada de la sala militar del Suprem i presidenta de la Comissi¨® d'Igualtat del Consell General del Poder Judicial. ¡°L'home, en un alt percentatge, fa tots els passos de la seva projecci¨® professional sense preguntar. La dona segueix sense fer-los. La prioritat s¨®n els fills i, sovint, es cont¨¦ a l'hora de demanar accedir a un c¨¤rrec perqu¨¨ ja est¨¤ al l¨ªmit de les seves forces¡±, adverteix Mart¨ªnez de Careaga.

Aquesta ¡°autolimitaci¨®¡± influeix tamb¨¦ en l'acc¨¦s als alts tribunals, que implica viure bona part de la setmana a Madrid, la qual cosa, segons coincideixen les jutgesses consultades, acaba limitant les opcions de moltes dones. Hi ha magistrats del Suprem que tenen la seva resid¨¨ncia fora de la capital i viatgen cada setmana a Madrid per passar-hi els dies laborables, una circumst¨¤ncia que no comparteix cap de les 11 jutgesses de l'alt tribunal.

La Comissi¨® d'Igualtat ha impulsat en els ¨²ltims anys mesures per facilitar la conciliaci¨® familiar, per¨° la immensa majoria dels jutges que les sol¡¤liciten s¨®n dones. Passa el mateix amb les exced¨¨ncies per tenir cura dels fills: l'1 de gener del 2015 estaven en aquesta situaci¨® 29 dones i nom¨¦s un home. I aquestes f¨®rmules de conciliaci¨® suposen, a la llarga, un tall en la carrera que acaba perjudicant la traject¨°ria de les jutgesses. ¡°En els anys en qu¨¨ tenen fills petits, l'home segueix enriquint el seu curr¨ªculum. El de la dona, en canvi, s'empobreix¡±, lamenta la presidenta de la Comissi¨® d'Igualtat.