L¡¯alegria de la casa

Va canviar la cultura liter¨¤ria en llengua espanyola, diu el Nobel Mario Vargas Llosa. I va canviar, sobretot, la vida de tots aquells cadells del boom que la van seguir on ella va voler. Els va dedicar el seu temps i els seus somnis, i ella va ser el malson de tots, per¨° tamb¨¦ la seva alegria. Quan Juan Mars¨¦ va fer 60 anys li va organitzar a la seva casa de la Diagonal una festa en la qual l'editor Mario Lacruz va tocar al piano As time goes by; quan a Gabo li van donar el Nobel a Estocolm, ella va remoure el m¨®n de les floristeries perqu¨¨ la ciutat sueca s'ompl¨ªs de les flors grogues que degustava el d'Aracataca. Quan els seus amics celebraven l'aniversari i qualsevol circumst¨¤ncia feli? de la vida, ella s'espavilava perqu¨¨ hi hagu¨¦s cava arribat directament des d'una empresa catalana.

I tamb¨¦ hi era a les males. Va fer l'impossible, quan va morir Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, perqu¨¨ un dels seus fillols m¨¦s propers fos portat a Barcelona des del lluny¨¤ Bangkok en el qual s'havia complert la tremenda premonici¨® d'un poema propi. Aquell dia en qu¨¨ Manuel ja era passat i tristesa en la seva ¨¤nima, Balcells va dinar tota sola a casa; al fons del sal¨® en el qual transitava de la malenconia al repertori d'ordres que donava sempre, una fotografia gegantina de Manolo V pujat a una escala. En un moment donat d'aquesta cerim¨°nia gaireb¨¦ secreta de comiat, ella va aixecar la m¨¤ i li va dir, dirigint-se a l'home que ja era mem¨°ria i fotografia: ¡°Aqu¨ª estem, Manolo, ja ens veurem¡±.

Quan li van donar a Mario Vargas el Nobel, fa cinc anys, ella es va despla?ar a Estocolm, igual que anava a tot arreu, desafiant la llei de la gravetat de les seves pr¨°pies malalties, i ning¨² va saber que se n'anava. Se'n va anar amb l'eleg¨¤ncia amb la qual va dissimular l'angoixa i el dolor per¨° (com aquella dona de la qual va escriure Hemingway) mai va estar trista un mat¨ª. I ¨¦s que havia mort el seu marit. Era discreta com un secretari d'Estat, i loqua? nom¨¦s per dissimular amb paraules i rialles el que no volia que se sab¨¦s. Ella tenia un negoci, deia, i aix¨° era incompatible amb compartir secrets i amb tenir m¨¦s amics que els que cabien a la seva agenda petitona i de butxaca.

Quan vaig estar a casa seva, fa una mica m¨¦s d'un mes, seguint aquell dictat seu que convocava amb imperiositat la gent, per saber d'ella, per resumir el que passava, per saber m¨¦s del que ocorria en el periodisme o en la vida, va organitzar el dinar com si estigu¨¦s duent a terme una obra d'enginyeria. Sempre era aix¨ª. Comen?ava i acabava b¨¦ les coses, i en aquell moment ja la salut la cridava imperiosament al pessimisme, del qual mai va fer gala. Qualsevol cosa, la m¨¦s simple, la m¨¦s complicada, tenia en ella una experta en una cosa inagafable, gaireb¨¦ secreta: la capacitat d'ordenar, de posar al seu lloc les paraules, les esbroncades i els somnis. Aquella vegada nom¨¦s somiava, afegint misteri al futur. Per fi, vendr¨¤s l'ag¨¨ncia, Carmen? ¡°Aix¨° t'ho dir¨¦ a tu, que ets periodista!¡±

Reia com he vist riure, amb tantes ganes, poca gent; tenia una mem¨°ria que no es basava nom¨¦s en la seva capacitat per anotar-ho tot tota l'estona, sin¨® en la intu?ci¨®, en l'habilitat per ajuntar un punt amb un altre i emplenar els buits amb l'interrogatori efica? al qual et sotmetia.

No nom¨¦s ha mort Carmen Balcells; ha mort, sobretot, una intel¡¤lig¨¨ncia que no ha conegut gaires iguals en l'ofici d'intermediari entre el talent i el lector; una tasca que va ser decisiva i que va desenvolupar amb un talent fero? i emocionant. A m¨¦s, i aix¨° sembla mentida que es pugui dir d'alg¨² que amb tant rigor va desenvolupar l'ofici, va ser sempre, tamb¨¦, l'alegria de la casa, de qualsevol casa on fos.