Espadaler: ¡°Hem passat molt r¨¤pid la pantalla del pacte fiscal¡±

Ramon Espadaler (Vic, 1963), candidat d'Uni¨® (UDC), aspira aquest 27-S que el seu partit tingui veu pr¨°pia al Parlament.

Pregunta. Uni¨® es juga la seva superviv¨¨ncia pol¨ªtica? Les enquestes no s¨®n bones.

Resposta. Els fem un cas relatiu. El nas em diu que estarem al Parlament. Vivim una situaci¨® paradoxal: UDC complir¨¤ 87 anys per¨° nom¨¦s t¨¦ tres mesos de vida aut¨°noma. Conscients d'aix¨°, el nostre objectiu ¨¦s tenir grup propi (5 diputats o el 3% dels vots). El que ¨¦s fonamental ¨¦s que la veu d'Uni¨®, la d'aquest espai catalanista no rupturista per¨° s¨ª transformador, estigui al Parlament. ?s un error reduir el nacionalisme a l'independentisme.

P. No s'han penedit d'haver trencat abans amb Converg¨¨ncia? Els acusen de ser c¨°mplices del proc¨¦s sobiranista.

R. No, no reneguem de l'acci¨® conjunta durant 37 anys, ni dels dos ¨²ltims anys en els quals jo mateix vaig tenir responsabilitat de govern. Per qu¨¨ no vam trencar abans? Predic¨¤vem l'estabilitat del Govern i la ruptura ens hagu¨¦s abocat a les eleccions. I si un est¨¤ en un Govern o federaci¨® ha d'intentar transformar la realitat des de dins. Quan Converg¨¨ncia assumeix el programa d'ERC i ja ¨¦s nom¨¦s ¨¦s una opci¨® ¨²til per als independentistes, veiem que per honestedat no t¨¦ sentit seguir.

P. Ha estat deslleial Duran amb Mas criticant les seves decisions?

R. No. Hem estat lleials amb el programa electoral del 2012, el del dret a decidir, i hem estat com un sol home al costat del Govern. Joana Ortega [vicepresidenta del Govern] ha pagat peatges per aix¨° [pel 9-N]. La nostra posici¨® ¨¦s coneguda: una disposici¨® addicional, que se sotmeti a votaci¨® a Catalunya, aix¨° ¨¦s innegociable, que empari un pacte fiscal propi i els drets culturals i ling¨¹¨ªstics. Tenim un d¨¨ficit fiscal de 12.000 milions d'euros. No volem obrir el mel¨® de la Constituci¨®: sabem com es comen?a per¨° podr¨ªem acabar pitjor.

P. Reconeix CDC?

R. No, perqu¨¨ assumeix literalment lemes de les CUP com "bon vent i banca nova" i?les botifarres. Que la banca no ho ha fet tot b¨¦, en temes com les hipoteques o les preferents, ¨¦s m¨¦s que evident. Per¨° compte! En un Estat de dret la banca no es pot deixar de banda. No aplaudeixo tot el que diu, per¨° la seva reflexi¨® arriba tard. S'hauria d'haver fet en un debat m¨¦s ser¨¨.

P. Uni¨® ha plantejat un pacte a les forces contr¨¤ries a la secessi¨®. En qu¨¨ consisteix?

R. Fem una crida a les forces no immobilistes ni rupturistes per fer una proposta catalana per posar sobre la taula en la propera legislatura davant del Govern espanyol i governar durant quatre anys.

P. Cap partit estatal ha estat receptiu. El PSOE no reconeix Catalunya com a naci¨® Qu¨¨ li fa pensar que Uni¨® ser¨¤ un trencagla??

R. Hi haur¨¤ noves majories [despr¨¦s de les generals] que no permetran fer el mateix que el PP.

P. Pensa en el PSOE?

R. En alguna cosa que fa molt de temps que no tenim: un Govern amb visi¨® d'Estat, fins i tot encara que tingui la fortalesa de la majoria absoluta. Ja comen?a a haver-hi gent que ho ent¨¦n: aix¨° no ¨¦s un acalorament d'estiu ni una febre de quatre dies sin¨® un fenomen molt, molt, molt profund.

P. Comparteix la idea que el PP ha estat una m¨¤quina de fer independentistes?

R. Radicalment. Jo s¨®c de Vic i segons com vagin les eleccions li hauran de fer una est¨¤tua eq¨¹estre a Rajoy enmig de la pla?a. O a la de Sant Jaume. ?s el que haur¨¤ generat m¨¦s independentistes a for?a de l'hostilitat, menyspreu i la seva actitud cap a Catalunya.

P. Qu¨¨ s'ha fet malament des de Catalunya?

R. No s'ha fet tot b¨¦. Passem molt r¨¤pid la pantalla del pacte fiscal i en aix¨° Uni¨® tamb¨¦ n'¨¦s responsable, no nom¨¦s CDC i Mas. Haur¨ªem d'haver estat capa?os d'aprofundir m¨¦s, de buscar alternatives, d'escoltar a l'altra part. Un no pot anar a negociar amb la pressa del rellotge com qui vol passar d'una p¨¤gina a una altra.

P. La consulta a Uni¨® no va evidenciar que era un soci sobredimensionat a CiU?

R. Va ser un exercici de transpar¨¨ncia. Ten¨ªem 4.000 militants amb dret a vot i el mateix nombre de simpatitzants. Junts pel S¨ª i la CUP no han dit quants en tenen ni han fet prim¨¤ries. I est¨¤ entrant molta gent [despr¨¦s de l'escissi¨®].

P. Junts pel S¨ª reuneix candidats amb ideologies diverses. Creu que podran governar?

R. No t¨¦ futur. No hi ha programa possible. Nom¨¦s hi ha un Junts pel s¨ª per¨° per a la resta aniran separats. Veiem un risc possible que abandonin Converg¨¨ncia. Amb les picades d'ullet entre ERC, que s'oposa a subvencionar els col¡¤legis que segreguen, i Catalunya S¨ª que es Pot, ¨¦s possible que formin un Govern d'esquerres que faci que el tripartit sembli un joc de nens. Veig una possibilitat certa que els vots d'aquest grup acabaran dispersos.

P. ?s de coherent finan?ar les escoles d'elit quan hi ha nens en barracons?

R. La suma dels concerts d'elit no resoldria el problema dels barracons, que van a menys. Es tracta de respectar el dret dels pares a triar una escola i tamb¨¦ cal una bona p¨²blica. Sense concerts, nom¨¦s podria anar a escoles d'elit la gent amb recursos. Ning¨² q¨¹estiona al Regne Unit les escoles segregades: aqu¨ª t¨¦ el problema que estan a l'esfera de l'Opus.

P. Es presentaran a les generals? Duran tamb¨¦?

R. S¨ª. I espero que Duran ho faci: ¨¦s la persona m¨¦s capacitada per fer aquest pont amb el Govern central.