Quatre t¨°pics sobre Catalunya

Davant el 27-S, molts apel¡¤len als sentiments; d'altres, a t¨°pics que donem per certs a for?a de repetir-los. Com a economistes que som, no podem dir res sobre els sentiments, per¨° pensem que hem de donar la nostra opini¨® sobre alguns d'aquests t¨°pics.

1. La necessitat de la independ¨¨ncia. En poques paraules, l'argument ¨¦s el seg¨¹ent: Espanya ni es descentralitzar¨¤ ni es reformar¨¤ mai, perqu¨¨ no li interessa al votant mitj¨¤ espanyol. Com que els catalans representen nom¨¦s el 16% de la poblaci¨® de l'Estat, mai podran canviar la situaci¨® actual. Per tant, la independ¨¨ncia ¨¦s necess¨¤ria. El problema ¨¦s que amb raonaments com aquest no funcionaria cap democr¨¤cia. Per exemple, qu¨¨ passaria si els barcelonins discrepessin del votant mitj¨¤ catal¨¤?

Una democr¨¤cia que ignori sistem¨¤ticament alguna de les seves minories rellevants no ¨¦s estable, per¨° tampoc ho ¨¦s una democr¨¤cia en qu¨¨ les minories rellevants actu?n amb sistem¨¤tica deslleialtat. Desafortunadament, en l'origen del conflicte entre Espanya i Catalunya hi ha g¨¨rmens d'aquests dos problemes.

2. Amb la independ¨¨ncia, Catalunya ser¨¤ un pa¨ªs n¨°rdic. Una declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia probablement acabi sent molt costosa per a les dues parts, malgrat la insist¨¨ncia de molts independentistes a afirmar el contrari. Apareixeran nous costos i riscos que s'han de tenir en compte.

Un d'aquests costos seria la disrupci¨® del comer?. Si comparem els patrons de comer? que Catalunya t¨¦ avui en dia amb la resta d'Espanya i amb els altres pa?sos de la Uni¨® Europea, resulta evident que Catalunya no es comporta com un ¡°pa¨ªs normal¡±. Catalunya ven m¨¦s a l'Arag¨®, o la Comunitat de Madrid, o a Val¨¨ncia, que a Fran?a; i a Andalusia m¨¦s que a Alemanya. Cap pa¨ªs europeu concentra tant el seu comer? en un soci tan petit com ¨¦s la resta d'Espanya. El motiu d'aquesta concentraci¨® no ¨¦s que les friccions comercials de Catalunya amb la resta d'Europa siguin altes ¡ªs¨®n les esperables¡ª, sin¨® que les friccions amb la resta de Espanya s¨®n extraordin¨¤riament baixes.

Com a aproximaci¨® a com els patrons del comer? catal¨¤ amb la resta d'Espanya poden canviar, podem realitzar l'exercici intel¡¤lectual de substituir les friccions comercials que Catalunya t¨¦ amb la resta d'Espanya per les que Espanya t¨¦ amb el pa¨ªs del m¨®n amb el qual t¨¦ menys friccions: Portugal. En aquest exercici, la disminuci¨® del comer? bilateral entre Catalunya i la resta d'Espanya ¨¦s descomunal, i suposa una reducci¨® molt forta del PIB catal¨¤ i una altra molt important del PIB de la resta d'Espanya. La p¨¨rdua neta per a les dues parts no ¨¦s trivial.

Els processos de separaci¨® s¨®n costosos perqu¨¨ repartir actius i passius no ¨¦s f¨¤cil

A m¨¦s, a curt termini els processos de separaci¨® sempre s¨®n costosos perqu¨¨ repartir actius i passius no ¨¦s f¨¤cil. Com que no hi ha ni contracte que reguli el repartiment ni judicatura que el supervisi, els conflictes s'aguditzen. Mentre duren les discussions, el valor dels actius disminueix i el valor dels passius augmenta. En aquest sentit, la independ¨¨ncia unilateral s'assembla als divorcis; ¨¦s molt improbable que alg¨² en surti beneficiat econ¨°micament.

Per exemple, suposem que el president de la Generalitat amenac¨¦s de no pagar la part del deute d'Espanya que correspon a Catalunya, per millorar la seva posici¨® negociadora. ?bviament, el Govern espanyol no ho acceptar¨¤, les seves forquilles deixaran de suportar-lo, haurem creat la nostra pr¨°pia crisi del deute sobir¨¤ i no estarem donant la imatge d'una democr¨¤cia n¨°rdica consolidada.

3. Els pensionistes sortiran guanyant amb la independ¨¨ncia. Les pensions s¨®n un altre exemple que il¡¤lustra les complexitats del proc¨¦s. Una Catalunya independent substituiria l'Estat espanyol com a titular dels drets i de les obligacions d'un sistema de pensions de repartiment que en l'actualitat ¨¦s deficitari.

A curt termini, el sistema de pensions catal¨¤ hauria de fer front al pagament de les pensions de tots els jubilats que haguessin reportat drets pensionables a Catalunya, visquessin on visquessin, i de totes les pensions no contributives dels seus pensionistes residents. Per finan?ar-les, comptaria amb les cotitzacions dels treballadors que seguissin residint a Catalunya despr¨¦s de la secessi¨® i amb la part que li correspongu¨¦s a Catalunya del fons de reserva de les pensions. Quantificar aquests ingressos en una Catalunya immersa en un proc¨¦s d'independ¨¨ncia ¡ªdel qual desconeixem com afectar¨¤ la taxa de creixement, els moviments migratoris, etc¨¨tera¡ª ¨¦s pura especulaci¨®.

Sobre les pensions es poden fer poques promeses, i menys davant d'aquesta incertesa

A m¨¦s, els sistemes de repartiment dels pa?sos petits s¨®n m¨¦s vulnerables que els dels pa?sos grans davant les pertorbacions econ¨°miques i demogr¨¤fiques perqu¨¨ els seus principals ingressos provenen del territori de l'Estat que els garanteix. Per exemple, quan Espanya, Gr¨¨cia o una Catalunya independent van b¨¦, les seves pensions de repartiment tamb¨¦ van b¨¦. Per¨° apostar al fet que les coses li aniran b¨¦ a les economies espanyola i catalana durant el per¨ªode transitori d'una secessi¨® disputada ¨¦s una aposta arriscada. Desafortunadament, sobre les pensions es poden fer poques promeses i menys davant d'aquesta incertesa.

4. Pel seu propi inter¨¨s, la Uni¨® Europea i l'eurozona no trigaran a acceptar Catalunya com Estat membre. Aquesta ¨¦s la confusi¨® que m¨¦s ens sorpr¨¨n: ho han negat un¨¤nimement les institucions europees, els seus representants i els seus experts legals. Per¨° com que el suport a la independ¨¨ncia cauria en picat si s'accept¨¦s que l'aventura de la independ¨¨ncia pot convertir-se en un viatge a terra de ning¨², els seus defensors fan el sord a l'evid¨¨ncia. Desgraciadament, la independ¨¨ncia de Catalunya planteja un problema estructural de fons.

?s cert que Catalunya podria ser un Estat perfectament viable en uns hipot¨¨tics Estats Units d'Europa, cosa que no ¨¦s la Uni¨® Europea, en la qual hi ha moltes Catalunyes potencials, i els Estats als quals pertanyen no estan interessats en la seva independ¨¨ncia. Per¨° el problema de fons ¨¦s que la Uni¨® Europea no t¨¦ una estructura federal i el seu funcionament seria impossible amb una multitud de petits Estats centrats sobre si mateixos i incapa?os d'entendre's amb els seus ve?ns. Europa ¨¦s interdependent.

En realitat, el full de ruta que proposen els independentistes ¨¦s cost¨®s, amb un final molt incert i es basa en un discurs erroni. Els seus partidaris insisteixen que Espanya no pot canviar, quan ha canviat tant; no veuen que Europa ¡ªen la qual separats amb prou feines comptar¨ªem¡ª est¨¤ avan?ant cap a una integraci¨® m¨¦s forta, i es tanquen que la soluci¨® als problemes dels catalans ¡ªtan semblants als dels espanyols¡ª no passen per la solidaritat i per la complicitat col¡¤lectiva, sin¨® per crear un Estat que pensi exclusivament en els interessos dels catalans. Per qu¨¨ ens deu resultar tan dif¨ªcil recon¨¨ixer els nostres errors?

Ramon Marimon, Sevi Rodr¨ªguez Mora, Javier D¨ªaz-Gim¨¦nez y Juan F. Rubio Ram¨ªrez s¨®n catedr¨¤tics d'Economia.