El frac¨¤s de la por

Falten nom¨¦s dos dies perqu¨¨ puguem mesurar la dist¨¤ncia que hi ha entre Catalunya i Espanya. A amb data d'avui sabem que ¨¦s enorme i irreversible. El diumenge al vespre sabrem els quil¨°metres exactes. Per primera vegada, els que han utilitzat termes com abisme o ruptura tindran ra¨® i, per aix¨°, aquesta vegada s¨ª, m'atreveixo a donar-los un consell: no llegiu les dades a la llum del discurs dels poders estatals, econ¨°mics o medi¨¤tics, perdoneu la redund¨¤ncia. Sigueu honestos.

La seq¨¹¨¨ncia ¨¦s l¨°gica. Estem aqu¨ª perqu¨¨ Espanya no ha elaborat un discurs de la diversitat. Per por, per f¨°bia, per pura des¨ªdia o per la in¨¨rcia d'una hist¨°ria plena de traumes. Perqu¨¨ l'associava a debilitat, per raons econ¨°miques o pel que sigui, per¨° arribats al 2015 podem dir que l'Espanya diversa ha fracassat. Si exceptuem la literatura cient¨ªfica produ?da sobre la immigraci¨® que va atreure la breu bonan?a econ¨°mica, no ha tingut oportunitat de pensar qu¨¨ significava la diversitat cultural, social o econ¨°mica dels seus territoris. Cap Paco Candel va escriure Els altres espanyols. La falta d'un relat d'inclusi¨® ha fet que sigui impossible trobar un desenvolupament sostingut de conceptes com diversitat o alteritat.

La diversitat ha estat una tara, mai una oportunitat. No s'ha sabut crear un context f¨¨rtil que pogu¨¦s beneficiar el conjunt de la poblaci¨®, i Espanya continua dolent i dolent-se. Ha preferit malmetre el seu propi contingut plural que beneficiar-se'n. S'ha descrit i afirmat tantes vegades uniforme que un ent¨¦n que es puguin arribar a negar fins i tot les evid¨¨ncies m¨¦s palm¨¤ries i cometre destrosses en qualsevol banda. No nom¨¦s a Catalunya, esclar, a Gal¨ªcia, les Balears, el Pa¨ªs Valenci¨¤ o a Euskadi. A Espanya.

La l¨°gica t¨¦ una seq¨¹¨¨ncia perqu¨¨ no hem tingut mediadors. Es pot argumentar que quan falla una relaci¨®, la culpa sempre ¨¦s de totes dues parts. Hi puc estar d'acord, sempre que es calibri i es descrigui la difer¨¨ncia de poder que les separa. No hem vist ni un sol programa a TVE, per no parlar de les cadenes privades, on es promocion¨¦s l'intercanvi entre les diferents cultures de la Pen¨ªnsula perqu¨¨ significava recon¨¨ixer-les de facto. El m¨¦s trist del cas ¨¦s que pensem que potser ha estat millor aix¨ª, vist el tractament que se'ls dispensa. Els traductors socials han fallat quan no han actuat de mala fe venent els seus productes estrella, la victimitzaci¨® del fort amb el conflicte ling¨¹¨ªstic o el nacionalisme asfixiant.

No hem vist ni un sol programa a TVE on es promocion¨¦s l¡¯intercanvi entre les diferents cultures de la Pen¨ªnsula perqu¨¨ significava recon¨¨ixer-les de facto

A l'altra banda, tenen una mediaci¨® plausible, imperfecta com totes, per¨° real. La realitat demogr¨¤fica ha creat tots els ponts possibles a Catalunya. La mediaci¨® s'ha fet al llit, al carrer, a l'escola i a la feina. Per aix¨° no es perdonar¨¤ que s'hagi jugat de manera miserable a trencar la conviv¨¨ncia resultat d'aquest esfor? de mediaci¨®. De la dreta ho esper¨¤vem, per¨° que la nova esquerra busqui cognoms i ¨¨tnies... No funcionar¨¤. Espereu els resultats de diumenge. Siguin els que siguin seran enormes.

El que ja no t¨¦ tanta l¨°gica, i n'hi ha prou amb recordar el rid¨ªcul de Rajoy amb els passaports, ¨¦s que l'Estat nom¨¦s es dirigeixi a Catalunya a trav¨¦s de l'ordre o de l'amena?a. Roma locuta per boca de jutges que no dubten a dictar sent¨¨ncies, com la que ordena que tota una classe hagi de canviar la llengua vehicular si un sol alumne ho demana. Els seus pol¨ªtics i alts funcionaris, perdoneu la redund¨¤ncia, repeteixen sense parar que l'amor de la conviv¨¨ncia es transformar¨¤ en ira el mat¨ª seg¨¹ent de la separaci¨®. Com has de voler conviure amb un Estat que et vol deixar sense res? Com es podrien oblidar les amenaces de la patronal i dels bancs i les pressions a multinacionals? Com, l'aval dels socialistes catalans a associacions com SCC, el president de les quals est¨¤ sent investigat per difamaci¨® a les xarxes? I el silenci c¨°mplice de l'esquerra espanyola? Si no fos perqu¨¨ el poder que s'expressa d'aquesta manera ¨¦s un llast per a tots, sobretot per als catalans no independentistes i fins i tot per als espanyols, ens petar¨ªem de riure.

Quan tot el que s'ofereix ¨¦s por, s'acaba la l¨°gica. Amb amics com aquests el que fa por de veritat ¨¦s no aconseguir la majoria suficient per comen?ar la secessi¨®.

Ja falta menys.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor