El Papa demana al Congr¨¦s dels EUA l¡¯abolici¨® de la pena de mort

El missatge inc¨°mode que el papa Francesc?ha dirigit al Congr¨¦s dels Estats Units pot resumir-se en una de les seves frases: ¡°Facin vost¨¨s amb els altres com vulguin que els altres facin amb vost¨¨s¡±. Jorge Mario Bergoglio, que s'ha presentat com a ¡°fill d'aquest gran continent¡±, ha repassat davant els congressistes tots els assumptes ¡ªcanvi clim¨¤tic, redistribuci¨® de la riquesa, regulaci¨® de la immigraci¨®, pol¨ªtica exterior multilateral¡ª que la majoria republicana ha estat bloquejant. El Papa ha demanat que la resposta envers l'arribada d'immigrants sigui ¡°humana, justa i fraterna¡±, i ha advocat per l'abolici¨® de la pena de mort. "Estic conven?ut que aquest ¨¦s el millor cam¨ª, perqu¨¨ cada vida ¨¦s sagrada", ha assegurat.

El Papa, que ha estat rebut amb un llarg aplaudiment, ha tornat a fer aixecar els congressistes quan, nom¨¦s comen?ar, ha dit: ¡°Els agraeixo la invitaci¨® perqu¨¨ els dirigeixi la paraula en aquesta sessi¨® conjunta del Congr¨¦s a la terra dels lliures i en la p¨¤tria dels valents¡±. Per¨°, de seguida, ha comen?at un discurs menys complaent. ¡°Si ¨¦s veritat que la pol¨ªtica ha de servir la persona humana¡±, ha plantejat Bergoglio, ¡°no pot ser esclava de l'economia i de les finances. La pol¨ªtica respon a la necessitat imperiosa de conviure per construir junts el b¨¦ com¨² possible, el d'una comunitat que resigna interessos particulars per poder compartir, amb just¨ªcia i pau, els seus b¨¦ns, els seus interessos, la seva vida social. No subestimo la dificultat que aix¨° comporta, per¨° els animo en aquest esfor?¡±. I ha afegit: ¡°Tractem els altres amb la mateixa passi¨® i compassi¨® amb la qual volem ser tractats. Busquem per als altres les mateixes possibilitats que desitgem per a nosaltres. Acompanyem el creixement dels altres com volem ser acompanyats. En definitiva: volem seguretat, donem seguretat; volem vida, donem vida; volem oportunitats, brindem oportunitats. El par¨¤metre que usem pels altres ser¨¤ el par¨¤metre que el temps usar¨¤ amb nosaltres¡±.

El missatge del Papa ¨¦s inc¨°mode per a la majoria republicana del Congr¨¦s. En el canvi clim¨¤tic, en les desigualtats, en la immigraci¨® i en la defensa impl¨ªcita del di¨¤leg amb Cuba i l'Iran, Francesc s'alinea amb el president Barack Obama i el Partit Dem¨°crata. El Papa no ¨¦s un l¨ªder pol¨ªtic, ¨¦s un l¨ªder espiritual, per¨° el discurs del Capitoli es pot llegir com una llista de retrets contra un partit que en els ¨²ltims anys ha negat el canvi clim¨¤tic, ha vilipendiat les pol¨ªtiques econ¨°miques redistributives, ha bloquejat els intents de regular la immigraci¨® i s'ha oposat amb virul¨¨ncia a la pol¨ªtica exterior multilateral d'Obama. Si Bergoglio fos un m¨¦s dels parlamentaris que l'escoltaven no hi ha dubte de la bancada en qu¨¨ s'asseuria.

I, aix¨ª i tot, el missatge del Papa, suau en les formes, sense entrar a fons en cap dels assumptes, volia ser conciliador. El primer que ha fet Francesc, despr¨¦s de tornar a presentar-se com a ¡°fill d'aquest gran continent¡±, ha estat col¡¤locar els nord-americans davant el mirall de la seva pr¨°pia hist¨°ria, per demostrar-los que personatges com Abraham Lincoln, Martin Luther King, Dorothy Day i Thomas Merton ja ¡°van apostar, amb treball, abnegaci¨® i fins amb la pr¨°pia sang, per forjar un futur millor¡±. Bergoglio, al qual una part del Congr¨¦s t¨¦ per un peronista argent¨ª, un papa roig, pretenia demostrar aix¨ª que el seu discurs inc¨°mode, els baluards de la doctrina social de l'Esgl¨¦sia, tamb¨¦ es ?troba en l'ADN dels Estats Units. Francesc, no obstant aix¨°, ha estat gasiu amb els gestos cap a la dreta religiosa. Nom¨¦s ha esmentat de passada un dels cavalls de batalla dels bisbes locals i del sector conservador, el matrimoni homosexual, legal des del juny a tot els EUA.

¡°A trav¨¦s de vost¨¨s¡±, s'ha dirigit el Papa als congressistes, ¡°voldria tenir l'oportunitat de dialogar amb milers d'homes i dones que lluiten cada dia per treballar honradament (¡­), amb tants avis que atresoren la saviesa forjada pels anys i intenten de moltes maneres, especialment a trav¨¦s del voluntariat, compartir les seves experi¨¨ncies (¡­), amb tots aquells joves que lluiten pels seus desitjos nobles i alts, que no es deixen atomitzar per les ofertes f¨¤cils, que saben enfrontar situacions dif¨ªcils, fruit moltes vegades de la immaduresa dels adults¡±.

El papa Francesc s'ha referit tamb¨¦ a la viol¨¨ncia provocada pel fonamentalisme religi¨®s per demanar als congressistes molt tacte i mesura a l'hora de lluitar-hi en contra: ¡°Combatre la viol¨¨ncia perpetrada sota el nom d'una religi¨®, una ideologia, o un sistema econ¨°mic i, al mateix temps, protegir la llibertat de les religions, de les idees, de les persones requereix un delicat equilibri en el qual hem de treballar. I, d'altra banda, es pot generar una temptaci¨® a la qual hem de prestar especial atenci¨®: el reduccionisme simplista que divideix la realitat en bons i dolents; permetin-me usar l'expressi¨® en justos i pecadors. El m¨®n contemporani amb les seves ferides, que sagnen en tants germans nostres, ens convoca a afrontar totes les polaritzacions que pretenen dividir-lo en dos b¨¤ndols. Sabem que en l'afany de voler alliberar-nos de l'enemic exterior podem caure en la temptaci¨® d'anar alimentant l'enemic interior. Copiar l'odi i la viol¨¨ncia del tir¨¤ i de l'assass¨ª ¨¦s la millor manera d'ocupar el seu lloc. A aix¨° aquest poble diu: no¡±.

La imatge de Francesc dirigint-se al Congr¨¦s dels Estats Units ¨¦s un s¨ªmbol poder¨®s del lloc central que el catolicisme ocupa a la societat i la pol¨ªtica nord-americana. No sempre ha anat aix¨ª. El Vatic¨¤ i els EUA no van establir relacions diplom¨¤tiques fins al 1984, despr¨¦s d'un interval de 134 anys. Fa 55 anys, durant la campanya presidencial de 1960, el candidat dem¨°crata, John F. Kennedy, que era cat¨°lic, va haver d'esfor?ar-se per desfer la sospita que governaria al dictat del Papa de Roma. Fins i tot personalitats com el reverend Martin Luther King, que va acabar donant-li suport, van q¨¹estionar per aquest motiu les seves credencials per ser president.

¡°Crec en una Am¨¨rica que oficialment no sigui ni cat¨°lica, ni protestant ni jueva, en la qual cap funcionari p¨²blic requereixi ni accepti instruccions sobre pol¨ªtica p¨²blica del Papa, del Consell Nacional de les Esgl¨¦sies ni de cap altra font eclesial¡±, va dir Kennedy en un discurs davant l¨ªders religiosos a Houston. Llavors es deia que un cat¨°lic ¡ªreligi¨® associada aleshores als immigrants irlandesos, italians i centreeuropeus¡ª no podia ser president. El pron¨°stic es va incomplir i Kennedy va ser el primer, i fins ara l'¨²nic, president cat¨°lic.

Els Estats Units s'han transformat. L'hegemonia WASP (l'acr¨°nim angl¨¨s dels protestants blancs i anglosaxons) s'ha dilu?t. El 2010, la retirada del jutge del Tribunal Suprem John Paul Stevens i la seva substituci¨® per Elena Kagan, va posar fi a una era. Per primera vegada en la hist¨°ria, l'alt tribunal no tenia cap jutge protestant. Sis dels nou jutges i un 31% de congressistes avui s¨®n cat¨°lics, una proporci¨® m¨¦s elevada del 20% que representen en la societat. Joe Biden ¨¦s el primer vicepresident cat¨°lic i 6 dels 15 candidats a la nominaci¨® del Partit Republic¨¤ per a les eleccions presidencials del 2016 tamb¨¦ ho s¨®n. Francesc va parlar davant el Congr¨¦s convidat per un altre cat¨°lic, l'speaker o president de la Cambra de Representants, el republic¨¤ John Boehner.

Al Congr¨¦s dels Estats Units, Francesc no era un estranger. Jugava a casa.