Catalunya ser¨¤ europea o no ser¨¤

Catalunya ser¨¤ europea o no ser¨¤. Perqu¨¨ aix¨ª ho volen els catalans. Perqu¨¨ Europa ¨¦s l'aire ¡ªecon¨°mic, cultural, moral¡ª que respiren. Perqu¨¨ hist¨°ricament, com a Marca Hisp¨¢nica del conjunt carolingi, ¨¦s fins i tot abans europea que espanyola. Avui es juga a la ruleta russa aquesta identitat: la primig¨¨nia i essencial. Seria una cat¨¤strofe que no ha de fer-nos por. Nom¨¦s basarda.

Per¨° estem advertits. Tres presidents de la Comissi¨® ¡ªla instituci¨® que guarda i interpreta el Tractat¡ª, Romano Prodi, Jose Manuel Durao i Jean-Claude Juncker, ho han proclamat des del 2004!: ¡°pel fet de la seva independ¨¨ncia passaria a ser un tercer Estat respecte de la UE i els Tractats deixarien d'aplicar-se al seu territori¡±. I ho han abonat aix¨ª, ara, Angela Merkel, David Cameron, Manuel Valls, amb l'aplaudiment a dist¨¤ncia de Barack Obama.

Si creiem que s¨®n uns titelles, ja ens ho farem. S¨®n els carolingis d'avui, els que haurien d'admetre'ns. Posem que s¨ª, que pressionen, trampegen i atemoreixen, el m¨®n en contra. B¨¦, doncs acudim als t¨¨cnics.

El m¨¦s influent jurista en els assumptes de la Uni¨®, Jean-Claude Piris, ho va deixar clar (EL PAIS, 29 d'agost), i l'han seguit d'altres, com Araceli Mangas i Antonio S¨¢inz de Vicu?a (El Mundo i La Vanguardia de divendres): els Estats membres no podrien recon¨¨ixer una entitat que se segregu¨¦s unilateral i inconstitucionalment (art. 4.2); el Tractat no esmenta m¨¦s que els 28, i els individualitza (pre¨¤mbul i art. 52), sense incloure ning¨² m¨¦s; sense estar a la UE no cal estar a la zona de l'euro (limitada als socis). Autoexclosos, que no expulsats, haur¨ªem de demanar l'ingr¨¦s (no el reingr¨¦s, perqu¨¨ som ciutadans europeus com a espanyols), i aix¨° exigiria la unanimitat dels 28. Pol¨ªticament impossible.

Amb el 27-S a tocar els secessionistes han afirmat que una Catalunya independitzada d'Espanya es mantindria a la UE.

Saben que ¨¦s fals. El mateix cap de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi S¨¢nchez, va afirmar (14/9) que quedaria ¡°transit¨°riament¡± fora. Millor, Artur Mas va declarar fa mesos: ¡°En un moment inicial, entre el refer¨¨ndum i la proclamaci¨® de la independ¨¨ncia, podr¨ªem quedar-nos fora d'Europa (...) de totes maneres sol¡¤licitarem un reingr¨¦s¡± (La Repubblica, 27/12/2014). O sigui, ¨¦s m¨¦s que un risc, una certesa, ja que haur¨ªem de reingressar, fer cua: per qu¨¨ es posen com una fera contra el ¡°discurs de la por¡± de Cameron, Merkel i Juncker, si el seu gran timoner va dir el mateix? Val la pena c¨®rrer aquest atzar, i peregrinar anys kosovitzats, en el millor dels casos? Que cadascun ho calibri avui.

Una tinta de calamar molt gastada aquests dies ¨¦s que la pol¨ªtica venceria la legalitat europea per mantenir-nos dins, ja que som transcendentals i, ai, pagans. ?s cert que la pol¨ªtica pot interpretar el Tractat: per¨° no retor?ar-lo quan ¨¦s taxatiu, m¨¦s encara en temes constitucionals (art. 4, sobre el deure ¡°garantir¡± la ¡°integritat territorial¡± dels socis; i 58: la llista, fitada, d'Altes Parts Contractants). Recordin que per crear el MEDE o fons de rescat permanent per a Gr¨¨cia i companyia va caldre reformar-lo (art 139.3), cosa ins¨°lita i que es va produir per un imperatiu essencial, no de salvar un pa¨ªs, sin¨® l'euro.

D'altres somien a aplicar la ampliaci¨® interna alemanya, quan la RFA va absorbir la RDA ¡°sense cap tipus de formalitat jur¨ªdica¡±. Fals: la considerava ex- davant la Constituci¨® federal i va caldre aprovar-ho, tamb¨¦ amb totes les formalitats de la unanimitat.

Compte de retor?ar Europa, i m¨¦s si un la coneix. Ra¨¹l Romeva afirmava en un recent esmorzar p¨²blic que es va passar al secessionisme entre altres raons perqu¨¨ l'Estat espanyol (PP i PSOE, concretava) s'havia oposat al corredor mediterrani i exclo?a Catalunya de les negociacions a la UE. Va ser el Govern Zapatero qui va influir el 2010 per incloure aquell corredor (vetat el 2003 per Aznar) com a prioritat al cat¨¤leg d'infraestructures comunit¨¤ries preferents. I els consellers catalans i d'altres d'auton¨°mics participen a les negociacions del Consell, quan versen sobre les seves compet¨¨ncies.

Pitjor ¨¦s l'atac de l'ANC al BCE acusant-lo (19/9) de trencar el seu mandat en dir que ¡°t¨¦ preparat un acord monetari que es pot signar en qualsevol moment, que garanteix la continu?tat de Catalunya a l'eurozona¡±. Fals de tota falsedat. No ¨¦s el BCE sin¨® la Comissi¨® la instituci¨® competent per redactar i signar acords monetaris amb pa?sos... aliens a l'eurozona. Aix¨°. Aliens. Que vol dir aliens.