Por en campanya

Al diners no els agrada el soroll, acostumava a repetir l'economista i pol¨ªtic socialista Ernest Lluch. L'exministre ho sabia no nom¨¦s per l'experi¨¨ncia de la seva professi¨® sin¨® tamb¨¦ perqu¨¨ havia viscut l'austeritat que el gui¨® de la Transici¨® imposava als partits d'esquerra. Pactes de la Moncloa, reconversi¨® de republicans en mon¨¤rquics, perfil baix a les reivindicacions laborals van ser alguns dels punts estrella d'aquell moment pol¨ªtic. En aquell context, a ning¨² li va estranyar que la patronal Fomento del Trabajo Nacional ¡ªencara llavors (1980) amb aquell denominaci¨®¡ª s'esmerc¨¦s a fons en una campanya per evitar un ¡°Govern marxista¡± a Catalunya.

Un Executiu d'aquestes caracter¨ªstiques doctrinals ¡ªque no gosava ni imaginar la mateixa esquerra en els seus somnis m¨¦s front populistes¡ª el compondrien els socialistes del PSC i els comunistes del Partit Socialista Unificat (PSUC), l'her¨¨ncia del qual acostumen ¨²ltimament a reivindicar molts d'aquells que hist¨°ricament el detestaven. En realitat, cap dels dos partits va arribar mai a plantejar un govern conjunt. No s'hi atrevien. Preferien referir-se a grans executius de concentraci¨® democr¨¤tica que per descomptat englobessin partits d'ordre, als quals estaven disposats a supeditar-se pel b¨¦ de la pol¨ªtica de blocs i l'estabilitat democr¨¤tica. Era el preu que la Transici¨® imposava als comunistes dels qui, per moderats que es mostressin, calia desconfiar-ne, no fos el cas que tornessin a velles fascinacions revolucion¨¤ries.

Encara que no hi hagu¨¦s voluntat de pecar d'obra, calia prevenir els mals pensaments. Amb aquest motiu, els empresaris van fer aquell 1980 fins a 70 actes p¨²blics per tot Catalunya, en els quals portaven la veu cantant els presidents de Fomento, Alfredo Molinas, i de la CEOE, Carlos Ferrer Salat. A primera fila, els m¨¦s assidus assistents eren els nacionalistes de Jordi Pujol. ¡°Venien a tots els m¨ªtings i es posaven a primera fila, encara que gaireb¨¦ mai intervenien¡±, recordava el mateix Molinas 15 anys despr¨¦s. Un dels que m¨¦s va animar la campanya va ser Manuel Mili¨¢n Mestre, periodista i ara exdiputat del PP, qui ha subratllat l'efecte clau que van tenir les falques propagand¨ªstiques de r¨¤dio contra l'amena?a marxista.

Als diners no els agrada el soroll. I quan algunes forces pol¨ªtiques fan simplement indici de voler trencar la vaixella familiar, es converteixen en adversaris.

Sefes, la patronal del Baix Llobregat, va encartar anuncis de premsa en els quals subratllava la falta de confian?a dels empresaris per invertir i crear llocs de treball ¡°all¨¤ on hi hagin ajuntaments marxistes i un electorat d'aquesta tend¨¨ncia pol¨ªtica, tenint en compte que no es pot esperar res d'aquells que propugnen principis absolutament contraris a la llibertat individual, a la lliure empresa i, en definitiva, pretenen destruir-la per imposar models estadistes incompatibles amb la mateixa democr¨¤cia¡±. Ramon Trias Fargas, president de CDC saludava l'actitud de Fomento del Trabajo: ¡°Representa la revitalitzaci¨® moral de l'empresariat, fet que em sembla positiu perqu¨¨ estar¨¤ seguida d'una revitalitzaci¨® de les inversions productives¡±.

Per arrodonir l'empenta als no marxistes, va haver-hi una generosa pol¨ªtica de repartiment. Centenars de milions de pessetes van anar a refor?ar el mur de contenci¨® del comunisme. Els fons van arribar des d¡¯Uni¨® de Centre Democr¨¤tic fins a Esquerra Republicana, passant per Converg¨¨ncia i Uni¨®. Els republicans llavors liderats per Heribert Barrera van rebre, segons Ramon Vi?als, el seu llavors responsable de campanya, uns 40 milions de pessetes. Els afectats han negat p¨²blicament el que en privat reconeixen, tal com recull Sebasti¨¢n Serrano en l'obra col¡¤lectiva Mem¨°ria de Catalunya, publicada el 1997 per Taurus, i que recull els treballs period¨ªstics de redactors de l'edici¨® catalana d'EL PA?S.

Ara, 35 anys despr¨¦s, els vells beneficiaris d'aquella campanya de la patronal, han tastat la medicina. I el gust no els ha agradat, si s'ha de jutjar pel to vehement que ha fet servir el n¨²mero quatre de la llista independentista majorit¨¤ria en els seus m¨ªtings. Han descobert el que significava l'anomenat vot de la por en la recta final de campanya, quan associacions de grans empreses, la patronal de la banca, la Confederaci¨® Espanyola de Caixes d¡¯Estalvis i algunes companyies han tret l'artilleria ret¨°rica reservada per a les grans ocasions. Als diners no els agrada el soroll. I quan algunes forces pol¨ªtiques fan simplement indici de voler trencar la vaixella familiar, es converteixen en adversaris. Per molt business-friendly que es proclamin.