M¨¦s enll¨¤ del 28-S

Una brisa de tardor arrossegar¨¤ pels bulevards l'¨²ltima pancarta electoral despr¨¦s dels recomptes de vots, les satisfaccions, les sorpreses, les frustracions o el mig minut de gl¨°ria. En quin mesura la vida p¨²blica pot interessar-nos fins al punt de destinar-hi part del temps que dediquem al pilates, a?Masterchef o a la pesca submarina? En parlar de democr¨¤cia participativa potser estem donant voltes a un miratge perqu¨¨ les franges m¨¦s ¨¤mplies de la societat circumscriuen la seva participaci¨® en la vida p¨²blica al dia del vot a les urnes, si no a l'abstencionisme. M¨¦s o menys, tots tenim alguna opini¨® pol¨ªtica, per¨° no exactament conviccions, ideals o capacitat d'entrega a una causa absoluta i captivadora. Ni tan sols sabem si votem per inter¨¨s o per una decisi¨® moral, amb la butxaca o per un sistema de vida.

?s clar que algunes ressaques electorals s¨®n m¨¦s fortes que altres. Entre altres trets, el que hem estat vivint ¨¦s el predomini del factor emotiu per sobre dels fets o al marge dels usos raonables. Per¨° tot i aix¨ª, un es cansa, i aix¨° no ¨¦s erroni per definici¨® perqu¨¨ hi ha vida m¨¦s enll¨¤ de la pol¨ªtica, de la mateixa manera que pagar impostos o respectar els sem¨¤fors ¨¦s una manera de participar honorablement en la vida p¨²blica sense que aix¨° representi menys capacitat de conviure que lliurar-se a l'activisme o a l'erecci¨® pol¨ªtica permanent. Per qu¨¨ no menys Viagra emocional i m¨¦s atenci¨® a l'esperit de les lleis que regeixen tota una manera de coexistir? Aix¨° no ha de ser necess¨¤riament m¨¦s prosaic que l'¨¨pica. A la vista d'algunes ofuscacions ¨¨piques, hi ha qui prefereix seguir dient bon dia al ve¨ª, encara que li caigui fatal. Encarar la responsabilitat com a individus i no esperar-ho tot del Govern t¨¦ poc sex appeal per¨°, al cap i a la fi, vol dir assumir de manera realista les normes elementals del bon govern en lloc de la falsa maximitzaci¨® de les seves expectatives.

D¡¯una banda, P¨¨ricles i Lincoln; de l¡¯altra, garantir el funcionament del clavegueram municipal i que les motos no aparquin al vest¨ªbul de casa

Amb tant polit¨°leg obstinat a no rectificar quan s'equivoca, de vegades nom¨¦s podr¨ªem confiar en aquella cosa ara com ara una mica cursi que ¨¦s el sentit com¨². D'una banda, P¨¨ricles i Lincoln; de l'altra, garantir el funcionament del clavegueram municipal i que les motos no aparquin al vest¨ªbul de casa. No cal considerar funest que la democr¨¤cia sigui una cosa avorrida. A la pel¡¤l¨ªcula El tercer home, es diu que els Borgia van ser una fam¨ªlia amoral, per¨° van contribuir al gran art, mentre que la pac¨ªfica Su?ssa nom¨¦s ha creat el rellotge de cucut. Amb frases aix¨ª, convertim la vida p¨²blica en una casa d'apostes clandestines. En realitat, la Viena d'El tercer home era un munt d'enderrocs, conseq¨¹¨¨ncia dels polits sistemes ideol¨°gics del totalitarisme, mentre que Su?ssa havia aconseguit mantenir-se al marge de la Segona Guerra Mundial.

Gaziel, tot i que anava molt equivocat en suposar que si vencien els aliats enderrocarien el r¨¨gim de Franco, apreciava la precisi¨® su?ssa del rellotge de cucut davant del nou gran Berl¨ªn que Albert Speer havia projectat per a Hitler. Su?ssa, per Gaziel, era la mesura d'una llibertat possible. En fi, un portent de la intel¡¤lig¨¨ncia. L'Administraci¨® funciona, la toler¨¤ncia ¨¦s una pr¨¤ctica i no un desig, l'¨²s de les diverses lleng¨¹es ¨¦s exemplar, igual que aquella Confederaci¨® Helv¨¨tica ha aconseguit sedimentar una manera pr¨°pia de deliberaci¨® col¡¤lectiva.

Comparada amb les nacions vulgars que D¨¦u ha escampat pel m¨®n, Su?ssa ¨¦s la superaci¨® del c¨¤lcul, en relaci¨® amb l'instint: ¡°Su?ssa sembla un principi de Kant portat a la pr¨¤ctica enmig d'un caos de muntanyes¡±. Una fina f¨®rmula, un ¨¨xit m¨¦s del Gaziel que escriu el gruix de la seva obra de mem¨°ries i assaig en la plenitud dels seus seixanta anys. No ¨¦s casual que un dels seus millors llibres sigui Seny, treball i llibertat, sobre aquella Su?ssa que Gaziel tant admirava perqu¨¨ la va con¨¨ixer com a dada exemplar de l'Europa burgesa, liberalconservadora, assenyada.

A Su?ssa la vida pol¨ªtica queda dosificada en la m¨¦s justa de les mesures o, diguem, la menys injusta, per no caure en la hip¨¨rbole. El poder s'exerceix amb molta discreci¨®, tan ali¨¨ a les demag¨°gies, al sentimentalisme de les masses. Tal vegada Seny, treball i llibertat seria una bona lectura per m¨¦s enll¨¤ de l'endem¨¤. Caldr¨¤ comprar-se un rellotge de cucut.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor