Els emancipats

L'emancipaci¨® de la realitat ¨¦s, amb la substituci¨® de la hist¨°ria per la llegenda i el cultiu d'una idea fixa amb la qual cal justificar qualsevol prop¨°sit i de la qual cal derivar tota conclusi¨®, el que constitueix l'ess¨¨ncia de les ideologies, si ens atenim a la descripci¨® que en va fer Hannah Arendt a?Or¨ªgenes del totalitarismo. Uns atributs tan infernals com aquests s'empitjoren quan les ideologies, despr¨¦s d'haver-se apoderat de l'opini¨® p¨²blica, emprenen un cam¨ª de plena realitzaci¨®.

Malgrat el seu prestigi com a fonament gaireb¨¦ ¨²nic del que alguns entenen per democr¨¤cia, l'opini¨® p¨²blica no pot mesurar-se amb els valors de la l¨°gica i el rigor que exigim al coneixement positiu, ja que no es produeix per raonament, sin¨® per mimetisme. En general, no consisteix m¨¦s que en la replicaci¨® massiva d'estereotips, prejudicis, safareig, falsedats i, sens dubte, tamb¨¦ d'algunes veritats simples, tot i que aquestes ¨²ltimes es divulguen pels mateixos mitjans pels quals s'expandeix la mentida, perqu¨¨ se senten i es repeteixen.

?s, doncs, l'instrument que necessita tota ideologia per imposar el seu projecte pol¨ªtic en una societat democr¨¤tica, ja que, si es disposa dels mitjans propagand¨ªstics necessaris, es pot adre?ar f¨¤cilment cap a on es vulgui i, nom¨¦s anomenant-la, legitima qualsevol acci¨® que es vulgui emprendre.

Aquest procediment t¨¦ la naturalesa de la tautologia: es diu al poble el que ha de pensar i despr¨¦s es justifica el que es postula com el compliment de la voluntat del poble. Aquesta ¨¦s la gran paradoxa de la democr¨¤cia: el que la fa possible ¨¦s el mateix que l'amena?a. Nom¨¦s l'Estat de dret, la Constituci¨® i les lleis que se'n deriven, garanteix la seva estabilitat.

L'estranya i per a molts mortificant situaci¨® que des de fa uns anys es viu a Catalunya ha ofert reiteradament l'oportunitat de comprovar el compliment exacte d'aquests sup¨°sits, perfectament descrits i analitzats pels grans pensadors de la democr¨¤cia liberal. En efecte, el moviment independentista que hem vist cr¨¦ixer, gaireb¨¦ sense pausa, des de l'11 de setembre del 2012, ha anat arribant a poc a poc aquest estat en el qual les ideologies, sentint-se ja prou madures per sostreure's al m¨®n dels fets, es disposen a emancipar-se definitivament de la realitat.

Aquest moment no es produeix abans que el control de l'opini¨® p¨²blica hagi arribat a un cert nivell. S¨®n molts els exemples d'emancipaci¨® que els grans homes del Proc¨¦s ¡ªells mateixos semblen considerar-se com a tals, ja que es comparen sense cap mena de rubor amb Gandhi, amb Luther King o amb Mandela¡ª ens han ofert generosament en el llarg viatge cap a enlloc en el qual volen embarcar tots els seus conciutadans. S¨®n molts, i tots molt dignes de ser estudiats, per¨° ¨¦s suficient referir-se als dos que m¨¦s han aparegut en aquesta campanya.

Brilla, en primer lloc, la seguretat amb la qual el cap de llista de Junts pel S¨ª ha negat la principal de les evid¨¨ncies: que una Catalunya independent quedaria autom¨¤ticament fora de la Uni¨® Europea i de tots els organismes internacionals. Veure Ra¨¹l Romeva entestat a emancipar-se de la realitat davant les c¨¤meres de la televisi¨® ¨¦s una cosa que no per repetitiva deixa de produir sorpresa.

El segon cas ¡ªno menys impressionant¡ª es refereix a la descaradura amb la qual els dos presidents, el de l'ANC i el de la Generalitat, van negar que la manifestaci¨® de l'11 de setembre fos un acte electoral de l'independentisme.

Quan s'ha arribat a aquest estat d'emancipaci¨® ¨¦s quan un s'adona que el di¨¤leg, el simple intercanvi d'arguments amb un cert esperit cooperatiu, ja no ser¨¤ mai possible. Durant anys, malgrat les grans difer¨¨ncies pol¨ªtiques, els ciutadans de Catalunya han compartit uns valors i unes regles del joc. Despr¨¦s, a mesura que els dirigents de l'independentisme han anat declarant la seva intenci¨® de no complir les lleis, s'ha perdut bona part del terreny compartit. Ara ja ¨¦s la realitat el que no es comparteix. S'oposen a qualsevol objecci¨® amb l'anatema del discurs de la por, per¨° el que realment fa por ¨¦s el seu discurs.

Ferran Toutain ¨¦s escriptor i cr¨ªtic literari