Sobre les eleccions catalanes

Fa uns dies, concretament el 27 de setembre, en el marc del Festival Hay de Literatura, celebrat a Seg¨°via, i responent a una callada per¨° evident expectativa per part dels meus oients, vaig creure oport¨² donar a con¨¨ixer la meva posici¨® sobre el conflicte catal¨¤. EL PA?S es va fer ress¨° de les meves paraules d'una manera molt resumida. Dono aquella informaci¨® per bona, en la mesura que no tergiversa les meves paraules. Per¨°, per si us pogu¨¦s interessar, us envio el contingut m¨¦s o menys literal del que vaig dir en tota la seva extensi¨®.

Cordialment,

Eduardo Mendoza

Respetable p¨²blic, aquest ¨¦s un festival literari i som aqu¨ª per parlar de literatura i no de pol¨ªtica. Tots sabem, no obstant aix¨°, que en aquests moments s'est¨¤ produint a Catalunya un esdeveniment important, que us interessa i us preocupa a tots. Com a catal¨¤ present en el festival en aquesta data, em semblaria il¡¤l¨°gic i descort¨¨s per la meva banda silenciar o passar de puntetes sobre el tema de l'independentisme. Per tant, no el defugir¨¦. Nom¨¦s us prego que em permeteu donar una resposta llarga.

Per esvair qualsevol dubte i perqu¨¨ no sembli que m'amago darrere d'una cortina d'arguments complicats, us dir¨¦ que abans de venir vaig votar per correu i que no vaig votar a favor de la independ¨¨ncia. Ara b¨¦, amb aquesta simple dada no n'hi ha prou. L'experi¨¨ncia m'ha ensenyat que el m¨¦s important no ¨¦s el que es diu ni com es diu, sin¨® on es diu i qui ho sent. Coses que podria dir a Catalunya sobre aquesta q¨¹esti¨® aqu¨ª potser s'interpretarien malament, o serien in¨²tils, i el mateix passaria all¨¤. Per aquest motiu vull afegir alguna cosa m¨¦s.

Per b¨¦ o per mal, s¨®c un home descregut. Vull creure que tinc principis, per¨° no crec en cap religi¨® ni en cap p¨¤tria. Sempre he procurat viure fora del meu pa¨ªs. I quan finalment aconsegueixo arrelar-me en la meva nova llar, busco un altre lloc on anar. M'agrada ser estranger i crec que estic lliure del llast de la nost¨¤lgia. Si ara he votat contra la independ¨¨ncia no ho he fet per patriotisme ni mogut per uns rampells lacrim¨°gens o furibunds que em tenen fregit. Senzillament, vaig votar-hi en contra perqu¨¨ considero que la independ¨¨ncia no seria una cosa bona per als catalans. En part per raons econ¨°miques, per¨° sobretot perqu¨¨ temo que la independ¨¨ncia, tal com estan les coses, donaria lloc a un estat o alguna cosa similar amb malformacions d'origen.

No hi ha una ra¨® de pes que justifiqui una ruptura que no aporta avantatges reals

Potser avui s'acaba o s'inicia una nova fase d'un llarg i tedi¨®s per¨ªode conegut amb el nom del proc¨¦s,?com la novel¡¤la inacabada de Kafka. Durant tot aquest per¨ªode, a Catalunya hi ha hagut un soroll¨®s di¨¤leg de sords. Fora de Catalunya, ni tan sols aix¨°. De soroll, molt; d'actituds, moltes; d'iniciativa pol¨ªtica, cap. Hem escoltat i llegit arguments ben intencionats en contra de la independ¨¨ncia de Catalunya. Tots ells s¨®n certs. La suposada desigualtat en el tracte econ¨°mic ¨¦s una complexa i discutible operaci¨® aritm¨¨tica oberta a interpretacions. La recuperaci¨® de la llibertat ¨¦s una fal¡¤l¨¤cia jur¨ªdica, ja que Catalunya gaudeix de les m¨¤ximes llibertats constitucionals. Res permet afirmar que una vegada assolida la independ¨¨ncia desapareixeran de Catalunya tots els problemes i remuntar¨¤ l'economia. Etc¨¨tera, etc¨¨tera. En definitiva, no hi ha una ra¨® de pes que justifiqui una ruptura que no aporta avantatges reals, que comporta grans riscos i greus seq¨¹eles i que, sens dubte, engendrar¨¤ innombrables situacions personals doloroses. Tot aix¨°, repeteixo, ¨¦s cert.

I tot i aix¨ª, entre Catalunya i Espanya hi ha un conflicte igualment innegable, que ja fa segles que dura i que ning¨² sembla interessat a resoldre. ?s natural, perqu¨¨ els conflictes aporten grans avantatges als qui manen, sigui qui sigui, a una banda i l'altra de la q¨¹esti¨®. Un conflicte aglutina opinions, esborra difer¨¨ncies, distreu dels problemes pr¨¤ctics reals i permet al dirigent de torn mostrar una fermesa davant l'enemic exterior que compensa la seva feblesa a l'hora de sancionar les irregularitats que hi ha a la seva pr¨°pia casa. Al poder, sigui quin sigui el partit que el tingui, li interessa que els conflictes es perpetu?n, perqu¨¨ si es resolguessin, s'hauria de posar a treballar de deb¨°.

Al poder, sigui quin sigui el partit que el tingui, li interessa que els conflictes es perpetu?n

Un conflicte ¨¦s un fenomen peculiar, perqu¨¨ el moll del conflicte no ¨¦s mai el factor econ¨°mic ni pol¨ªtic ni jur¨ªdic, ni tan sols l'element emocional. El moll del conflicte ¨¦s el conflicte. Som en un festival literari, aix¨ª que il¡¤lustrar¨¦ el que acabo de dir amb un exemple literari. La m¨ªtica guerra de Troia va tenir un origen i un objectiu molt concret. La fugida d'Helena amb Paris i la seva eventual devoluci¨® al ja? conjugal, en s¨®n la causa i l'objectiu final. No obstant aix¨°, quan comen?a la Il¨ªada, el motiu fonamental de la guerra de Troia nom¨¦s ¨¦s la guerra de Troia. Als protagonistes els importa ben poc un adulteri que va passar fa anys i que no els afecta personalment. Uns lluiten per aconseguir la gl¨°ria, uns altres per afany de poder, uns altres per venjan?a, uns altres perqu¨¨ els han enganyat. Tant se val.

La hist¨°ria ens ensenya que, per desgr¨¤cia, la majoria dels conflictes no se solucionen fins que no esclaten. Europa ¨¦s ara un parad¨ªs del qual Catalunya podria ser o no ser expulsada com a conseq¨¹¨¨ncia d'una eventual secessi¨®. Per¨° aquesta Europa, a la qual tots donem tant de valor pert¨¤nyer, ¨¦s molt recent i neix de la superaci¨® de segles i segles de conflicte i d'unes guerres que van causar milions de morts i d'una inimaginable destrucci¨®. No s¨®c una au de mal averany ni pretenc treure conclusions. Sigues tan poc com el que menys sap. Nom¨¦s sotmeto aquests fets a la seva reflexi¨®. I no us avorrir¨¦ m¨¦s. Moltes gr¨¤cies per la vostra atenci¨®.

Coda

Quan vaig exposar aquestes raons, el dia 27 al mat¨ª, la votaci¨® acabava de comen?ar. Quan les envio els resultats es coneixen i estan sent sotmesos a una an¨¤lisi tan fren¨¨tica com vol¨¤til. No s¨¦ si aquests resultats invaliden o confirmen les meves paraules. Per la meva banda, segueixo en el mateix estat d'incertesa i perplexitat que tenia llavors i, pel que veig, no s¨®c l'¨²nic. Els diaris afirmen rotundament una cosa i la contr¨¤ria, segons la seva tend¨¨ncia i alguns fan les dues coses alhora, mentre que el ciutad¨¤ passeja capcot amb un p¨¨ndol a la m¨¤ intentant trobar aigua sota la dura i seca superf¨ªcie de la informaci¨®. La novel¡¤la de Kafka segueix sense trobar alg¨² que l'acabi.

Eduardo Mendoza ¨¦s escriptor