La prioritat silenciada

Amb incomparable difer¨¨ncia, la conseq¨¹¨¨ncia?m¨¦s temible de l'eixordadora crid¨°ria circumdant ¨¦s l'ocultaci¨® del que a la societat hauria de preocupar-li de bo de bo. Tant l'atordeix l'enrenou, i fins a tal punt l'enlluernen els focus del circ insomne, que no nom¨¦s no encerta a distingir les escasses veus significatives dels incomptables ressons i fal¡¤l¨¤cies, sin¨® que ni tan sols sospita que s¨®n aquestes les que haurien d'acuitar la seva atenci¨® i els seus actes. Engolits pel remol¨ª d'una disputa per la sobirania que la injuriada encara que indispensable pol¨ªtica hagu¨¦s d'harmonitzar, els b¨¤ndols en conflicte han anteposat el maniqueisme a la ponderaci¨®; el maximalisme simplista a la radicalitat de la moderaci¨® ¡ªsempre atempta a la prud¨¨ncia i els matisos¡ª; la irresponsable demag¨°gia messi¨¤nica i populista a la responsable encara que moderada anti¨¨pica d'una democr¨¤cia adulta, basada en la consci¨¨ncia de l'ambig¨¹itat i imperfecci¨® humanes i, per tant, en el di¨¤leg pluralista, el valor de la ironia i la lucidesa de la ra¨®.

Embriagada per aquest i altres espectacles, no obstant aix¨°, la societat gira l'esquena a la pitjor amena?a a la qual la Humanitat s'ha enfrontat: un desastre mediambiental planetari que va iniciar la industrialitzaci¨®, fa dos segles, i els admonitoris efectes del qual fa d¨¨cades que retrunyen. El diagn¨°stic de la comunitat cient¨ªfica sobre aquest tema ¨¦s pr¨¤cticament un¨¤nime, encara que el pron¨°stic inclogui dues postures almenys: la dels qui, com Stephen Emmot (Diez mil millones, Anagrama), clamen que l'apocalipsi ecol¨°gic resulta imparable, at¨¨s que ja s'hauria depassat el punt de no tornada; i la dels experts (Tim Flannery, Aqu¨ª en la Tierra, Taurus) o investigadors (Naomi Klein, Esto lo cambia todo,?Paid¨®s) que, conscients de l'extrema gravetat del tr¨¤ngol, sostenen que encara no s'ha passat aquell imminent rubic¨®, i que durant no gaires anys ¡ªfins al 2020, si abans s'adopten mesures dr¨¤stiques¡ª seguir¨¤ oberta una minvant escletxa d'oportunitat i esperan?a.

Les alarmes s'han disparat, i costa explicar-les. Des que la industrialitzaci¨® va comen?ar, un augment de 0.8?C de la temperatura mitjana global ha provocat m¨²ltiples desastres, que s'agreujaran a mesura que l'escalfament es situa a tocar dels 2?C; i, sobretot, quan depassi aquest llindar i s'arribi als 4?C, increment ¡°incompatible amb qualsevol possible caracteritzaci¨® raonable del que actualment entenem per una comunitat mundial organitzada, equitativa i civilitzada¡±, en paraules del prestigi¨®s ec¨°leg Kevin Anderson.

Encara que tals calamitats fa d¨¨cades que es gesten, de manera relativament inadvertible i gradual, els cient¨ªfics temen que alteracions qualitatives amb prou feines predictibles precipitin cat¨¤strofes?sobtades i devastadores. Una fosa sense precedents amena?a el Cercle Polar ?rtic i l'Ant¨¤rtida Occidental. Estan elevant-se i acidificant-se els oceans, enverinats per la pol¡¤luci¨® qu¨ªmica i els detritus pl¨¤stics. Abans del 2100 s'extingir¨¤ la meitat de totes les esp¨¨cies terrestres, a¨¨ries i marines, si prossegueix la destrucci¨® de la biosfera. Els boscos de l'Amaz¨°nia i d'altres regions tropicals i subtropicals agonitzen a anys vista. Les onades de calor extrema, la contaminaci¨® omnipresent i la reducci¨® de les reserves de menjar i aigua, entre altres plagues promogudes per l'industrialisme desaforat i l'anti¨¨tica del capitalisme global, estan ocasionant una?deterioraci¨®?irreparable dels ecosistemes i la biodiversitat que, a m¨¦s de desencadenar sequeres, fams i migracions massives, fomentar¨¤ guerres, repressions i tiranies.

L'amena?a no s'acaba aqu¨ª. A dia d'avui, les emissions estan creixent a tal ritme que fins i tot l'objectiu dels 2?C es revela inassequible. Si el deliri continua i no s'adopten mesures universals i taxatives, els ominosos 4?C s'aconseguiran i fins i tot es sobrepassaran ¡ªl'Ag¨¨ncia Internacional de l'Energia preveu 6?C¡ª, i llavors la Humanitat haur¨¤ perdut el marge de control que disposa encara. La devastaci¨® mediambiental ha derivat en crisi existencial per a l'esp¨¨cie humana ¨ªntegrament, un escac imminent que revela l'essencial contradicci¨® entre la preservaci¨® de la biosfera i una civilitzaci¨® extractivista, basada en l'explotaci¨® de les persones i l'espoli de la naturalesa. En aquest tr¨¤ngol cr¨ªtic, qualsevol opci¨® gradualista resulta inviable ¡ªinclosa la superstici¨® del creixement sostenible¡ª, i ¨¦s urgent una mutaci¨®?transcendent, individual i col¡¤lectiva alhora. No hi ha temps per especular: estem a la D¨¨cada Zero d'una emerg¨¨ncia planet¨¤ria que, paradoxalment, podria i hauria d'esperonar una mobilitzaci¨® multitudin¨¤ria i internacional. La superviv¨¨ncia de la biosfera i dels ¨¦ssers humans, ¨ªntimament depenents, s'abracen avui en la mateixa causa.

?Albert Chill¨®n ¨¦s professor de la UAB i escriptor.