Per qu¨¨ s¨®c m¨¦s llest que tu encara que els n¨²meros no siguin el meu fort

Si hagu¨¦s de passar avui un test d'intel¡¤lig¨¨ncia, el talent musical del jove Mozart no estaria entre els n¨²meros u de la classe. O, el que ¨¦s el mateix, no superaria els 140 punts del quocient intel¡¤lectual (QI). I tot perqu¨¨, al carrer i a les aules, el prototip del fet de ser intel¡¤ligent, enquistat en la nostra cultura des dels grecs i el Renaixement, encara s'associa en exclusiva a les habilitats reconegudes en aquesta popular puntuaci¨® per avaluar el pensament abstracte basant-se en la l¨°gica i les matem¨¤tiques. No obstant aix¨°, els aven?os de la ci¨¨ncia de les ¨²ltimes d¨¨cades mostren que hi ha vida intel¡¤ligent m¨¦s enll¨¤ d'uns n¨²meros.

M¨¦s que una bona mem¨°ria per recordar noms i dates i un h¨¤bil raonament matem¨¤tic, la intel¡¤lig¨¨ncia ¨¦s sobretot adaptaci¨®. Les versions revisades del QI, que amplien la intel¡¤lig¨¨ncia a l'experi¨¨ncia amb el mitj¨¤, rescaten Charles Darwin i les seves teories evolutives, com assenyala Pablo Fern¨¢ndez-Berrocal, catedr¨¤tic de Psicologia de la Universitat de M¨¤laga. ¡°Curiosament, els neurocient¨ªfics del segle XXI tornen a la idea origin¨¤ria de Darwin demostrant que ser intel¡¤ligent ¨¦s la capacitat d'adaptar-se a l'entorn de la forma m¨¦s efica?. Aquesta capacitat varia segons el context i implica flexibilitat en situacions molt diferents¡±, explica el catedr¨¤tic.

Hi ha persones que s¨®n intel¡¤ligents i s¡¯adapten amb facilitat i flexibilitat a certs contextos, i en canvi, en d¡¯altres semblaven est¨²pids Pablo Fern¨¢ndez-Berrocal, catedr¨¤tic de Psicologia de la Universitat de M¨¤laga

Aix¨ª, conceptes com el factor G o les teories que vinculaven la superaci¨® d'un determinat tipus de proves a una intel¡¤lig¨¨ncia tot terreny ja no obeeixen a l'evid¨¨ncia cient¨ªfica. ¡°Hi ha persones que s¨®n intel¡¤ligents i s'adapten amb facilitat i flexibilitat a certs contextos, i en canvi, en d'altres semblaven est¨²pids. I si ens remunt¨¦ssim 30.000 anys enrere, aquelles persones considerades intel¡¤ligents podrien fins i tot morir devorades, perqu¨¨ no afrontarien la demanda del seu entorn. Com m¨¦s simple ¨¦s el m¨®n, ¨¦s m¨¦s probable que ens serveixin els recursos generals, per¨° en un m¨®n tan complex com el nostre, es necessiten habilitats molt m¨¦s espec¨ªfiques, motiu pel qual a poc a poc s'inclouen altres tipus d'intel¡¤lig¨¨ncia¡±, explica aquest psic¨°leg especialitzat en intel¡¤lig¨¨ncia emocional, fundador del Laboratori d'Emocions de la Universitat de M¨¤laga.

Per qu¨¨ a un bon orador, amb gran capacitat de compressi¨® verbal, o a un geni del piano o la pilota, de gran talent f¨ªsic, no se'ls considera intel¡¤ligents en la nostra cultura occidental? El protagonisme de la intel¡¤lig¨¨ncia abstracta logicomatem¨¤tica respon a l'her¨¨ncia del sistema productiu europeu anterior a les dues grans guerres, quan el talent abstracte tenia la clau de l'¨¨xit laboral i social i una rutilant carrera educativa es reconeixia al mercat amb un no menys llustr¨®s lloc de feina.

En aquest context va n¨¦ixer el QI, un concepte revolucionari encunyat pels psic¨°legs que es van enfrontar al repte de classificar les persones, primer per avaluar els trastorns mentals i despr¨¦s amb prop¨°sit educatiu, davant el nou corrent d'escolaritzaci¨® a Europa, amb l'afany d'estandarditzar les proves amb criteris objectius, a difer¨¨ncia de l'entrevista cl¨ªnica.

¡°Al voltant dels anys setanta, alguns estudis van demostrar que no estava garantit que les persones que aconseguien les millors feines fossin les que tenien m¨¦s intel¡¤lig¨¨ncia abstracta. A partir d'aqu¨ª, la complexitat del m¨®n laboral no es vincula tant a tasques cognitives, sin¨® a les relacionades amb la gesti¨® de les pr¨°pies emocions, l'estr¨¨s, l'ansietat i la capacitat de regular les interaccions socials en relaci¨® amb les persones. El que marca la difer¨¨ncia d'una persona brillant en l'¨¤mbit laboral no ¨¦s la seva intel¡¤lig¨¨ncia cl¨¤ssica, sin¨® aquest extra que es refereix a un altre tipus d'intel¡¤lig¨¨ncia¡±, apunta Fern¨¢ndez-Berrocal.

La popularitat de les escales d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia d¡¯especialistes com Binet i Wechsel, els noms de refer¨¨ncia en el mesurament del QI a escala mundial, encara ¨¦s dif¨ªcil de superar

No obstant aix¨°, la popularitat de les escales d'intel¡¤lig¨¨ncia d'especialistes com Binet i Wechsel, els noms de refer¨¨ncia en el mesurament del QI al m¨®n, encara ¨¦s dif¨ªcil de superar. Treballs de psic¨°legs com Robert J. Sternberg, un dels impulsors fa tres d¨¨cades de la intel¡¤lig¨¨ncia pr¨¤ctica o aplicada, o Howard Gardner, que va dinamitar la teoria de la intel¡¤lig¨¨ncia ¨²nica amb les intel¡¤lig¨¨ncies m¨²ltiples (ling¨¹¨ªstica, interpersonal i intrapersonal, musical, espacial, naturalista, corporal, a m¨¦s de la logicomatem¨¤tica), encara no han arribat a aplicar-se com a corrent majoritari a les escoles.

¡°Els alumnes que s'adapten b¨¦ al sistema escolar s¨®n els que tenen una intel¡¤lig¨¨ncia num¨¨rica i logicomatem¨¤tica alta. A la resta, que poden tenir un altre tipus d'intel¡¤lig¨¨ncia, els costa molt adaptar-s'hi. L'escola continua treballant avui amb un model. Hi ha persones molt intel¡¤ligents que no s¨®n especialment brillants en els aspectes logicomatem¨¤tics i no acaben d'adaptar-se, malgastant el seu potencial art¨ªstic, ling¨¹¨ªstic o de relacions socials, l'escola es converteix per a ells en un martiri¡±, observa aquest psic¨°leg.

La creativitat es pot mesurar?

Superada en el camp de la investigaci¨® l'exist¨¨ncia d'una intel¡¤lig¨¨ncia ¨²nica, com detectar el talent en un examen continua sent el malson dels cient¨ªfics, malgrat innovacions com el Test d'Intel¡¤lig¨¨ncia Emocional Mayer-Salovey-Caruso (MSCEIT). ¡°Si es posen problemes matem¨¤tics o ling¨¹¨ªstics, ¨¦s m¨¦s o menys f¨¤cil avaluar les respostes, perqu¨¨ hi ha una soluci¨® correcta. Una altra cosa s¨®n les respostes als problemes de la vida real. Fa m¨¦s d'un segle que intentem avaluar la creativitat com a proc¨¦s, no com a producte, i malgrat les investigacions, no s'acaben de veure resultats¡±, explica el catedr¨¤tic.

Fa m¨¦s d¡¯un segle que intentem avaluar la creativitat com a proc¨¦s, no com a producte, i malgrat les investigacions, no s¡¯acaben de veure resultats Fern¨¢ndez-Berrocal

L'avaluaci¨®, la clau de tot, tamb¨¦ falla en el concepte de QI i els tests cl¨¤ssics de paper i llapis. Fern¨¢ndez-Berrocal apunta: ¡°Ara, el somni, a trav¨¦s d'investigacions amb resson¨¤ncies magn¨¨tiques funcionals, ¨¦s trobar l'indicador del nivell d'intel¡¤lig¨¨ncia observant, per exemple, el percentatge de mat¨¨ria grisa o blanca, tenint en compte el volum del cervell i determinades zones. Per¨° aix¨° no s'ha aconseguit i no s¨¦ si es podr¨¤ aconseguir. Seria com dir que la intel¡¤lig¨¨ncia ¨¦s nom¨¦s aix¨°, sense tenir en compte l'aprenentatge i l'experi¨¨ncia¡±.

Malgrat que hi ha programes televisius que segueixen impressionant el p¨²blic amb la mem¨°ria dels concursants (una facultat superada per la consulta immediata de les dades als mitjans digitals), per Fern¨¢ndez-Berrocal la capacitat d'anticipaci¨® hauria de ser la intel¡¤lig¨¨ncia que cal potenciar. ¡°Les m¨¤quines no poden predir el futur, per¨° nosaltres som capa?os d'innovar i anticipar, i els pobles sempre han sobreviscut a les adversitats del clima, la gana o les guerres gr¨¤cies a aix¨°. En la nostra vida personal passa igual: els que saben anticipar-se als problemes, en lloc de ser subjectes passius, tenen m¨¦s capacitat d'adaptaci¨®. Per¨° aix¨° encara no s'ensenya a l'escola, i seria una aut¨¨ntica revoluci¨®¡±, conclou.