Un torpede al cinisme

En un m¨®n on res semblava ser el que realment era, Sufjan Stevens va clavar literalment als seients 3.140 persones, que emmanillades pel delicad¨ªssim ambient de filigrana orfebre teixit pel nord-americ¨¤ van fer callar fins i tot el so dels seus sentiments. Res podia alterar la m¨²sica que rajava de l'escenari, reverenciat en si mateix com un d¨¦u pag¨¤. En la tenebrosa foscor del F¨°rum, nom¨¦s trencada per un joc de llums i projeccions prec¨ªs que no anava ni un mil¡¤l¨ªmetre m¨¦s enll¨¤ del que necessitaven les composicions, l'home que explica en el seu ¨²ltim disc les seves disfuncionals relacions amb la seva mare morta, va oferir una classe magistral de m¨²sica en directe, aix¨ª, a seques. Dues hores, va durar el plaer.

Stevens va oferir una classe magistral de m¨²sica en directe, aix¨ª, a seques

F¨¤cil d'explicar, dif¨ªcil de transmetre l'emoci¨® viscuda en un recital preciosista que es va obrir amb una gemma com ¡°Death with dignity¡±, una pe?a de vidre i plomes, de mort i reconciliaci¨® que semblaria de conte de fades. I aix¨° ¨¦s el que va seguir durant tota la nit, vint-i-una composicions d'aparen?a senzilla exposades amb una meticulositat elaborad¨ªssima, un sentit musical que donava a cada can?¨® l'entorn adequat i permetia mostrar al p¨²blic recursos instrumentals que, tot i que no eren complexos, eren tan vers¨¤tils que trencaven amb la reiteraci¨® d'unes l¨ªnies mel¨°diques i estil¨ªstiques que en realitat utilitzen recursos molt similars. La calculada estructuraci¨® del repertori en el seu balan? ac¨²stic/electr¨°nic permetia din¨¤miques diferents, fent coincidir finals amb tota la instrumentaci¨® a l'al?a amb inicis de peces amb veu i un sol instrument, com, per exemple, va passar en el tr¨¤nsit de ¡°Drawn to the blood¡± a ¡°Eugene¡±. En altres ocasions hi havia blocs sense ritme, per exemple tot l'inici dels bisos o la mateixa arrencada del concert fins a molt avan?ada ¡°Should have known better¡±; o b¨¦ s'evadia el desenvolupament convencional, t¨ªpic crescendo previsible, que no va apar¨¨ixer fins a ¡°John my beloved¡±.

I, a m¨¦s de tot aix¨°, la veu, les veus, una mateixa veu, la de Sufjan, doblada i amb eco, que afegia un toc entre fantasmag¨°ric i infantil, de t¨¨nue conte m¨¤gic, a la narraci¨® d'introspeccions que va compondre el recital. Delicadesa administrada com l'homeopatia, amb infinitessimals detalls que nom¨¦s en el pl¨¤sticament impecable final de ¡°Blue bucket of gold¡± abans dels bisos, fosa a blanc de totes les llums, redu?des a dues boles de miralls, van anar m¨¦s enll¨¤ del que era raonable, en un comprensible plaer onanista de qui sent que ha fet una troballa. Rubricant el recital, la convicci¨® que sota la m¨¤ de Sufjan es pot unificar la lluminositat g¨°tica de la catedral de Lle¨®, can?ons precedents a l'¨²ltim disc que van formar el segon tram del concert, i l'ascetisme de la visig¨°tica esgl¨¦sia de Sant Pere de la Nau, els temes de ¡°Carrie & Lowell¡± que van desfilar pel primer tram. Un torpede al cinisme que tot ho redueix a ¨¨glogues per a cors fl¨¤ccids.