Vicis

Ja fa 25 anys que no fumo, ¨²ltimament em controlen fins i tot la beguda i tamb¨¦ he deixat de jugar a cartes. La fam¨ªlia i el metge de cap?alera es van posar d'acord molt r¨¤pid per fer-me la vida impossible amb el conte que protegeixen la meva salut i em volen viu molts anys. Admeto que sovint tinc la temptaci¨® d'encendre un hav¨¤, sobretot als casaments i festes de guardar, i nom¨¦s desisteixo quan recordo la promesa que li vaig fer al meu fill, preocupat com estava per mi despr¨¦s de veure com morien els seus avis per un c¨¤ncer de pulm¨®; s¨®c conscient que si li cal¨¦s foc al cigar a l'acte tornaria a consumir tres paquets de cigarrets diaris, com quan a la mili vaig aprendre a barrejar el tabac ros amb el negre. I admeto que m'agrada molt el bon vi, m¨¦s que el cava, i he d'anar amb compte amb les copes que prenc en cada ¨¤pat perqu¨¨ en cas contrari em danya el fetge i el cap, res greu de moment, segons l'¨²ltima anal¨ªtica. Per¨° de tots els vicis als quals he hagut de renunciar el que visc m¨¦s malament ¨¦s el de no poder fer la partida.

M'hi vaig acostumar des de molt jove, perqu¨¨ quan ja pedalejava pels carrers del poble i somiava poder jugar a l'equip de futbol, aquells dies protagonista dels partits de festa major de la comarca, em desvivia per escapar-me fins al caf¨¨ per veure com jugaven a cartes, sobretot els diumenges, els dies de festa i els dimecres a la nit, que era quan la gent de pag¨¨s treia el cap fins al bar per segellar la travessa. Hi havia taules per al truc de quatre i de sis, la barrotada, el set i mig, el canari, la botifarra i per a la senyora, un joc que s'organitzava d'amagat, una perdici¨® per m¨¦s d'una fam¨ªlia, hipotecada per un hereu capa? de qualsevol cosa per guanyar una partida. La meva mare patia molt des que li van explicar que m'espavilava molt b¨¦ amb les cartes, gaireb¨¦ tant com el meu avi Ramon, un ¨ªdol per a mi, segurament perqu¨¨ sempre admirem m¨¦s qui no hem conegut ¨Ci sobre els quals ens n'han explicat mil i una¨C, que molts dels que fan vida amb nosaltres i ens cuiden perqu¨¨ no caiguem en males temptacions.

Jo em vaig aficionar a la botifarra. Mai apost¨¤vem diners, sin¨® que la parella perdedora pagava la despesa de la taula, poca cosa, excepte les tardes de bogeria i disbauxa, que molt b¨¦ podien acabar amb l'ampolla de whisky buida. N'hi va haver de molt celebrades, m¨¦s que qualsevol programa que fessin per la tele, que sempre estava posada i ning¨² li feia cas. Vaig acabar formant parella amb Ricard Mampel i ten¨ªem tanta complicitat i intu?ci¨® que sab¨ªem les cartes de l'un i de l'altre a partir del moment en qu¨¨ es cantava el pal i comen?ava la partida. All¨° nostre era telepatia. La seva ironia, i de vegades el seu to corrosiu, casava molt b¨¦ amb la meva severitat, incapa? com era d'admetre un error, segur com estava de tenir la ra¨®. Tan b¨¦ congeni¨¤vem que sembl¨¤vem una parella de fet, amb cartes i sense, com ens feien notar en les nostres excursions per la Terra Alta a la recerca dels millors cellers i de l'¨²ltim descobriment sobre la Guerra Civil.

M'ho passava molt b¨¦ al bar i a casa, ja fos la meva o dels altres, amb aquell joc absorbent que estimulava el c¨¤lcul, propiciava la concentraci¨®, fomentava la psicologia i, comptats els punts ¨Cmai vaig veure ni un c¨¨ntim a la taula¨C, provocava debats i discussions torrencials que posaven a prova la parella m¨¦s s¨°lida, sobretot quan l'escenari era nou i el codi i la normativa dels contrincants funcionava de manera diferent; encara que les regles s¨®n les mateixes, a cada poble es juga d'una forma diferent a la botifarra, barallada amb la rutina. Aquesta va ser la meva perdici¨®: em van acusar repetidament de no saber perdre, que jugava per guanyar i no per passar-m'ho b¨¦ ¨Ccom si fos un cas ¨²nic¨C, i vaig decidir deixar-ho, com el tabac i en part la beguda. Avui s¨®c una persona m¨¦s tranquil¡¤la i formal, i tamb¨¦ m¨¦s castrada, perqu¨¨ no s¨¦ fer les coses sense passi¨®.

Em costa anar al bar, als meus amics nom¨¦s els agrada el p¨°quer quan no se centren a cuinar i mai a la vida m'acostumar¨¦ a jugar a la botifarra per ordinador. Havia decidit conv¨¨ncer el Ricard per tornar a la taula de joc despr¨¦s que el tr¨¤fec pel diari m'hagi apartat de Claudi P¨¦rez, de Seraf¨ª del Arco i de Tom¨¤s Delcl¨®s. I just llavors, diumenge, es va morir el meu amic de l'¨¤nima. Sense ell mai sabr¨¦ arrossegar, ni barrotar i em calaran si surto de semifallo. La botifarra ¨¦s cosa de dos i estic sol, sense tabac, vaig deixar el vi, no s¨¦ on vaig guardar les cartes i he perdut el Ricard. Enyoro el pur vici.