Rouco es rebel¡¤la contra Francesc
El cardenal de Madrid i deu alts prelats recelan del S¨ªnode de la Fam¨ªlia que comen?a aquest diumenge
La maror no para de cr¨¦ixer entorn del proper S¨ªnode de la Fam¨ªlia, convocat pel papa Francesc poques setmanes abans de la seva elecci¨®. La paraula llatina sin?dus?significa caminar junts. Els debats comencen aquest diumenge a la sala gran de la bas¨ªlica de Sant Pere i les posicions estan distanciades. Curiosament, aquesta vegada el cisma no l'amenacen luxoses sotanes vermelles. El Papa volia implicar tots els seus fidels en l'obstinaci¨® d'adaptar la seva Esgl¨¦sia als canvis que en mat¨¨ria de fam¨ªlia i relacions personals s'han produ?t des del Concili Vatic¨¤ II, fa 50 anys. Ni tan sols podr¨¤ comptar amb bona part dels seus cardenals, pomposament coneguts com els Pr¨ªnceps de l'Esgl¨¦sia, el punt de suport que sost¨¦ amb el Papa tot el catolicisme oficial (cardenal, del llat¨ª card, significa precisament aix¨°: frontissa o xarnera).
La primera part d'aquesta esp¨¨cie de petit concili es va celebrar l'any passat amb el t¨ªtol ¡°Els?desafiaments pastorals de la fam¨ªlia¡± i amb for?a cr¨ªtiques internes i externes. Es tancar¨¤ a finals d'aquest mes, en una segona sessi¨® que es presenta encara m¨¦s conflictiva. Francesc ha anat preparant el cam¨ª amb delicadesa i amb reiterades declaracions sobre l'obertura necess¨¤ria a la comuni¨® per als divorciats que s'han tornat a casar, una nova manera de veure l'homosexualitat i sobre la necessitat d'agilitar els processos de nul¡¤litat matrimonial.
Les primeres veus contra aquestes intencions aperturistes, a les quals ara s'uneix la del cardenal Antonio Mar¨ªa Rouco signant un llibre amb deu cardenals m¨¦s, van sorgir en el mateix govern (c¨²ria) del Vatic¨¤, per boca ni m¨¦s ni menys que del cardenal Gerhard L. M¨¹ller, prefecte de la Congregaci¨® per la Doctrina de la Fe. Nomenat per aquest c¨¤rrec per Benet XVI, alemany com M¨¹ller, l'anomenat policia de la fe?s'ha mostrat radicalment en contra d'obrir la comuni¨® als divorciats i ha rebut el suport de diversos col¡¤legues, el m¨¦s destacat el cardenal de Lima, Juan Luis Cipriani, excel¡¤lent membre de l'Opus Dei. ¡°No pensem que el S¨ªnode inventi res nou, la doctrina ¨¦s la de sempre¡±, opina Cipriani. La r¨¨plica, de vegades virulenta, els ha arribat per boca dels cardenals Walter Kasper, Reinhard Marx i ?scar Rodr¨ªguez Maradiaga, membres del consell de vuit prelats nomenats per Francesc per assistir-lo en les reformes que diu que vol abordar.
¡°Hi ha m¨¦s oposici¨® al Papa de la que s'imagina. Se sap que hi ha un percentatge que supera el 50% de persones de la c¨²ria que actuen de sota m¨¤ en contra seva. Dubten del Papa. Q¨¹estionen certes mesures. Coneixem els seus noms, com els deu cardenals que signen el llibre amb Rouco¡±, afirma Jos¨¦ Mar¨ªa Castillo, un dels grans pensadors cristians. Va ser jesu?ta i ha tingut relaci¨® amb el tamb¨¦ jesu?ta Francesc, que el considera un mestre.
La ¡°majoria silenciosa¡± es mobilitza
Les resist¨¨ncies a Francesc s¨®n d'oripell, per¨° poques si es compara amb l'entusiasme amb qu¨¨ s¨®n acollides les seves propostes per te¨°legs i esgl¨¦sies populars. A Espanya, els suports arriben en forma d'una intitulada 'Carta al bisbe de Roma'. La signen vint te¨°legs i diversos laics amb la intenci¨® de contrarestar "les cruels resist¨¨ncies i les pressions cada vegada m¨¦s potents dels rigoristes" contra la proposta de permetre la comuni¨® als divorciats. Ho sost¨¦ Jos¨¦ Manuel Vidal, director de Religi¨®n Digital?i signatari de la missiva. Entre els promotors hi figuren el bisbe em¨¨rit de Pal¨¨ncia, Nicol¨¢s Castellanos; l'exvicari de la di¨°cesi de Sant Sebasti¨¤, Jos¨¦ Antonio Pagola, i el jesu?ta Jos¨¦ Ignacio Gonz¨¢lez Faus.
Publicada a trav¨¦s de la plataforma change.org, la carta demana a les ¡°persones de bona voluntat que emparin amb la seva signatura el Papa de la miseric¨°rdia i els pares sinodals que vulguin seguir-lo en aquest cam¨ª de miseric¨°rdia exigent¡±. En poc m¨¦s d'un mes s'han recollit 10.981 signatures. Tutejant el seu pont¨ªfex, li demanen que escolti ¡°el clam del poble de D¨¦u, enmig de resist¨¨ncies tan cruels, per donar a l'Esgl¨¦sia un rostre m¨¦s conforme amb l'Evangeli¡±.
Entre els seus arguments, destaca l'afirmaci¨® que ¡°l'ensenyament de l'Esgl¨¦sia no ¨¦s que els divorciats tornats a casar no puguin rebre la sagrada comuni¨®¡± sin¨® que, segons el Concili de Trento, "l'Esgl¨¦sia no erra quan els nega la comuni¨®". Afegeixen: ¡°Aquesta formulaci¨®, acuradament triada en aquell concili, deixava oberta la possibilitat que tampoc hi ha error ni infidelitat en la postura contr¨¤ria, i que es tracti m¨¦s d'una q¨¹esti¨® pastoral que d'una q¨¹esti¨® dogm¨¤tica. En la nostra opini¨®, la prud¨¨ncia pastoral no nom¨¦s permet, sin¨® que avui m¨¦s aviat, reclama un canvi de postura¡±.
El llibre de Rouco i els seus deu col¡¤legues, editat en angl¨¨s per Ignatius Press amb el t¨ªtol Onze cardenals parlen sobre el matrimoni i la fam¨ªlia, sembla un manifest. Sospitosament, el seu promotor ¨¦s el canonista alemany P. Winfried Aymans, un deixeble del cardenal M¨¹ller. A m¨¦s de l'arquebisbe em¨¨rit de Madrid i expresident de la Confer¨¨ncia Episcopal Espanyola, el signen entre altres alts prelats Camillo Ruini, expresident de la Confer¨¨ncia Episcopal Italiana; Robert Sarah, prefecte de la Congregaci¨® per al Culte Div¨ª i la Disciplina dels Sagraments; Jorge Urosa Savino, arquebisbe de Caracas; Baselios Clemis, president de la Confer¨¨ncia de Bisbes de l'?ndia i Joachim Meisner, arquebisbe em¨¨rit de Col¨°nia.
Per si hi havia sospites sobre les intencions d'aquests prelats, l'editor del llibre ha dit que va en la l¨ªnia d'un altre publicat fa un any amb el t¨ªtol Permanencer en la verdad de Cristo. Matrimonio y comuni¨®n en la Iglesia, escrit per cinc cardenals com a r¨¨plica al cardenal Kasper, a qui acusaven, ja llavors, de defensar ¡°la tesi, contr¨¤ria a la doctrina, de donar-los l'Eucaristia als divorciats en nova uni¨®¡±. Ara es fa un pas m¨¦s: arriben a escriure que el Papa sembla que vulgui autoritzar el ¡°divorci cat¨°lic¡±.
No hi havia dubte sobre el car¨¤cter conservador del cardenal Rouco, president de la Confer¨¨ncia Episcopal durant 12 anys i l¨ªder indiscutible del catolicisme espanyol en les dues ¨²ltimes d¨¨cades. Va ser sempre un home fidel a Joan Pau II i Benet XVI, i en l'¨²ltim conclave va maquinar obertament per evitar l'elecci¨® de Francesc. No obstant aix¨°, la seva signatura en aquest llibre ha sorpr¨¨s fins i tot els seus fidels seguidors, no perqu¨¨ dubtin de les idees del cardenal, inflexible en les mat¨¨ries que es discuteixen al S¨ªnode, sin¨® perqu¨¨ mai van poder imaginar que alc¨¦s la veu contra un document papal, o que es resist¨ªs a les reformes que es proposen des del Vatic¨¤, ben t¨ªmides d'altra banda.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
